Taronites

La família dels Taronites fou un llinatge romà d'Orient originat en els prínceps de Taron Bagrat III i Gregori II, que el 968 van cedir el seu principat a l'imperi a canvi de terres i el títol de patrici.

La branca principal es va originar en Gregori II o Gregori Taronites (+995), casat amb Helena (filla de Miquel Lecapè i neta de Cristòfol Lecapè i de Sofia) que fou pare d' Aixot Taronites (+ 1005), magistros, que fou fet presoner pels búlgars i el 998 es va casar amb Miroslava, una filla o germana del tsar Samuel de Bulgària (+1014), i esdevingué governador de Dirraqui ciutat que no triga a retrocedir als romans d'Orient.[1] Aixot i Miroslava foren els pares de Gregori, patrici rebel executat el 1040. Gregori fou el pare de Miquel Taronites (+1093), protosebast, casat el 1067 amb Maria Comnè, filla de Joan Comnè, neta de Manuel Eròtic Comnè i besneta d'Isaac Comnè, i germana d'Aleix I Comnè emperador el 1081. Miquel i Maria van ser els pares de Joan Taronites-Comnè, sebast, duc de Skopje el 1092, mort vers el 1147. Joan fou el pare de Miquel Taronites; aquest només va tenir una filla, Maria Taronites (+1176) casada el 1146 amb Joan Ducas Comnè, duc de Xipre.

Gregori va tenir almenys un altre fill, en aquest cas una filla de nom Irene, que es va casar amb un membre d'una altra branca del llinatge de Taron, Romà Taronites.[2] Segons d'altres, hi havia una altra filla, Agata, esposa de Constantí Escleros.

La família va perdre tota influència a partir de la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient i la formació de l'Imperi Llatí el 1204/1205.

NotesModifica

  1. Holmes 2005, p. 103-104, 196
  2. Kajdan 1991, p. 2012-2013

BibliografiaModifica

  • Aleksandr P. Kajdan, The Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991 (ISBN 978-0-19-504652-6)
  • Catherine Holmes, Basil II and the Governance of Empire (976-1025), Oxford University Press, 2005 (ISBN 978-0-19-927968-5)

Enllaços externsModifica