Tatxat Andzevatsí

Tatxat Andzevatsí fou un generalíssim armeni del segle viii de la família dels Andzevatsí. Fou generalíssim de vers el 780 fins vers el 785.

Infotaula de personaTatxat Andzevatsí
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort785 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Estrateg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
Rang militarEstrateg Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres arabo-romanes i guerres arabo-khàzares Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Armènia (781 (Gregorià)–785 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata

Primer va estar al servei de l'Imperi Romà d'Orient i va destacar per la seva direcció de les tropes que lluitaven en contra dels búlgars; el 778 els romans d'Orient van derrotar els àrabs a Cilícia sota la direcció Tatxat Andzevatsí i Artavasdes Mamikonian. Tatxat va caure en desgràcia el 780, en arribar al tron l'emperadriu Irene i va passar llavors al servei dels àrabs. El califa el va acollir i el va nomenar patrici i generalíssim (càrrecs vacants des del 772), amb possessió plena del seu districte d'Antzevasiq, que entrava a terres dels Artsruní (pel sud-oest). Des de llavors els nakharars, sobretot els Artsruní, no van parar de conspirar contra ell. Vers el 782 i amb tota certesa abans del 785, un atac dels khàzars va obligar Tatxat a sortir en campanya a la zona de Derbent. Van acampar a la plana de Keran, però es va declarar una epidèmia i Tatxat va morir, però el territori d'Antzevasiq va romandre en poder dels seus descendents.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 188-210.