Cartes d'Amarna
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les tauletes d'Amarna són quatre centenars de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les cartes d'Amarna, que formen la correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten.
  | |
| Tipus | diplomatic correspondence (en)  i arxius |
|---|---|
| Llengua | accadi |
El 1887, una dona de la regió de Tell al-Amarna va trobar les primeres cent tauletes, en un lloc de la regió. Estaven gravades amb inscripcions cuneïformes i contenien la correspondència diplomàtica internacional del faraó. En total, es van trobar 382 tauletes, que es van revelar com un instrument de primera mà per a l'estudi del segle xiv aC. Flinders Petrie va trobar l'edifici en el qual s'havien trobat les tauletes i en va afegir algunes més (22) a les trobades inicialment, fins a arribar a les 382. La majoria estan escrites en llengua accàdia, i algunes (poques) en altres llengües (hurrita, hitita). De les 382, 350 són cartes i 32 són altres texts (mites, poemes èpics, lèxics...). 203 es troben a Berlín al Vorderasiatisches Museum; 49 o 50 són al Museu d'Antiguitats Egípcies del Caire; 95 són al Museu Britànic; 22 són a l'Ashmolean Museum d'Oxford (les trobades per Petrie); 7 són al Museu del Louvre; 9 són en col·leccions privades; i 2 al Museu Metropolità de Nova York. Unes 40 cartes provenen d'estats amb els quals Egipte tenia una relació d'igual a igual (Babilònia, Assíria, Mittani, Arzawa, Alashiya o Alashia i Hatti; la resta són dels prínceps vassalls a Síria i Palestina.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cartes d'Amarna |