Teòfil (cràter)

cràter d'impacte lunar

Teòfil és un prominent cràter d'impacte lunar que es troba entre el Sinus Asperitatis al nord i la Mare Nectaris al sud-est. S'introdueix parcialment en el cràter Ciril de similars característiques, situat al sud-oest. A l'est es troba el cràter més petit Mädler i més al sud-sud-est apareix Beaumont.[1] Va ser nomenat en memòria del patriarca copte del segle IV Teòfil d'Alexandria.[2]

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreTeòfil
Crater Theophilus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipuscràter d'impacte i cràter lunar Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicLluna Modifica el valor a Wikidata
EpònimTeòfil d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades11° 24′ S, 26° 24′ E / 11.4°S,26.4°E / -11.4; 26.4 Modifica el valor a Wikidata 11° 24′ S, 26° 24′ E / 11.4°S,26.4°E / -11.4; 26.4 Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre98,6 km Modifica el valor a Wikidata
Profunditat3.200 m Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleLQ20 Modifica el valor a Wikidata
Localització
DeepPink pog.svg
Mapa topogràfic de la Lluna. Projecció equirectangular. Àrea representada: 90°N-90°S; 180°W-180°E.
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature5965 Modifica el valor a Wikidata
Fotografia de la missió Apol·lo 16
Vista obliqua de Teòfil des de la Lunar Orbiter 3
Fotografia de la missió Apol·lo 16
Localització de Teòfil (centre de la imatge)

Teòfil, Ciril i Caterina formen un destacat grup de grans cràters visibles al pas del terminador cinc dies després de la lluna nova.

DescripcióModifica

La vora de Teòfil té una superfície interior àmplia, amb terraplenats que mostren indicis de lliscaments. Té 4200 metres de profunditat amb parets massives, i ha estat afectat per una segona formació: Ciril.[3] Es va crear durant el període Període Eratostenià, de fa entre 3200 i 1100 milions d'anys. Té una imponent muntanya central de 1400 metres d'altura, amb quatre cims.

El sòl del cràter és relativament pla. Presenta una gran plataforma central, amb un triple pic, que aconsegueix una altura d'aproximadament 2 quilòmetres per sobre del sòl. El pic occidental s'ha denominat Psi (ψ), l'oriental Phi (φ), i el pic sud Alpha (α) Teòfil. Els vessants occidentals d'aquesta cresta són més amples i més irregulars, mentre que els pics descendeixen més agudament cap al sòl en les cares nord i oest.[4]

 
Localització de Teòfil
 
Entorn de Teòfil
 
Pics centrals de Teòfil
 
Plànol topogràfic

La missió Apol·lo 16 va recollir diverses peces de basalt que es creu que són materials ejectats durant la formació de Teòfil.[5]

Cràters satèl·litModifica

 
Cràter Theophilus (febrer de 2017)

Per convenció aquests elements són identificats en els mapes lunars posant la lletra en el costat del punt central del cràter que està més prop de Teòfil.[6]

 
Cràters satèl·lit
Teòfil Coordenades Diàmetre
B 10° 30′ S, 25° 12′ E / 10.5°S,25.2°E / -10.5; 25.2 (Teòfil B) 8 km
E 6° 48′ S, 24° 00′ E / 6.8°S,24.0°E / -6.8; 24.0 (Teòfil E) 21 km
F 8° 00′ S, 26° 00′ E / 8.0°S,26.0°E / -8.0; 26.0 (Teòfil F) 13 km
G 7° 12′ S, 25° 42′ E / 7.2°S,25.7°E / -7.2; 25.7 (Teòfil G) 19 km
K 12° 30′ S, 26° 18′ E / 12.5°S,26.3°E / -12.5; 26.3 (Teòfil K) 6 km
W 7° 48′ S, 28° 36′ E / 7.8°S,28.6°E / -7.8; 28.6 (Teòfil W) 4 km

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Moon - Theophilus crater region» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2018].
  2. Autostar Suite Astronomer Edition. CD-ROM. Meade, abril 2006.
  3. Moore, Patrick (2001). On the Moon. Sterling Publishing Co.. ISBN 0-304-35469-4
  4. Rükl, Antonín. Kalmbach Books. Atlas of the Moon, 1990. ISBN 0-913135-17-8. 
  5. «Apollo 16 Mission». [Consulta: 16 octubre 2007].
  6. ; Spudis, P. Cambridge University Press. The Clementine Atlas of the Moon, 2004. ISBN 0-521-81528-2. 

Altres referènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teòfil