El Teatre Calvo- Vico va ser un teatre de Barcelona que va funcionar entre 1888 i 1918. Estava situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, amb la cantonada amb Roger de Llúria, al lloc on ara hi ha l'Hotel Palace (anteriorment hotel Ritz). També s'hi van fer projeccions cinematogràfiques.

Infotaula d'edifici
Teatre Calvo-Vico
Raspall 1909 Teatre Granvia BCN façana IMG3592.JPG
Alçat del Teatre Granvia amb la reforma de 1909
Altres nomsTeatre Granvia
Dades
TipusTeatre
ArquitecteManuel Joaquim Raspall i Mayol
Obertura1888
Cronologia
1918 clausura
1918 demolició
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
LocalitzacióGran Via de les Corts Catalanes amb Roger de Llúria
 41° 23′ 29″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.391369°N,2.171378°E / 41.391369; 2.171378
Modifica les dades a Wikidata
Plànol de la planta de la reforma de 1909

Inaugurat el 25 de juny de 1888, va anomenar-se així en honor als actors Rafael Calvo i Antonio Vico, que hi van treballar durant dos mesos immediatament després de la inauguració. Era un teatre de fusta que es dedicava al teatre de text i al musical (sarsuela i alguna òpera). L'any 1893 va reanomenar-se Teatre Granvia[1] i el 1909 va ser reformat amb un projecte de Joaquim Raspall, per finalment ser enderrocat en 1918 per tal d'edificar-hi l'Hotel Ritz, inaugurat el 1919.

Vicent Lleó va estrenar-hi les sarsueles El dúo con la sultana (1894) i Las once mil i Señoritas toreras (1895). El 1900 va estrenar-s'hi Choque de trenes, amb música de Federico Alfonso i llibret de Daniel Banquells i Francisco Alfonso.

Després d'un míting anarquista el 5 de febrer de 1893 hi va haver un intercanvi de trets entre els anarquistes i la policia, i a causa d'aquest incident Teresa Claramunt i Antonio Gurri van ser detinguts i empresonats al castell de Montjuïc.[2]

EspectaclesModifica

ReferènciesModifica

  1. Julio, Teresa. «Retrat en femení de l'escena catalana». A: Dona i teatre al segle XXI: IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Punctum, 2013, p. 40. ISBN 8494069446. 
  2. Pradas Baena, María Amalia. Teresa Claramunt. La "virgen roja" barcelonesa (en castellà). Virus editorial, 2006, p. 39. ISBN 84-96044-68-8.