Teatro Experimental Independiente
El Teatro Experimental Independiente (TEI) va ser una companyia de teatre espanyola activa entre 1968 i 1978. En l'àmbit del teatre independent, va ser un directe hereu del Teatro Estudio de Madrid (TEM), i per tant fill de Germán Rodriguez Blanco i William Layton. Amb el clar objectiu de renovar l'estètica de l'art dramàtic i esperit de reivindicació social i política, es va consolidar com a eix de certes avantguardes. En 1978 desapareix el TEI, rellevat pel Teatro Estable Castellano (TEC), companyia estable subvencionada pel Ministeri de Cultura d'Espanya. Van rebre el Fotogramas de Plata 1974 a la millor labor teatral pel conjunt de la seva obra.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre Teatre independent a Espanya  |
| Història | |
| Reemplaça | Teatro Estudio de Madrid (en)  |
| Creació | 1968 |
| Data de dissolució o abolició | 1978 |
| Reemplaçat per | Teatro Estable Castellano |
| Altres | |
Premis | |
Principals muntatges
modifica- Terror y miseria del Tercer Reich, de Bertolt Brecht. Primer montaje del TEI, prohibido de forma fulminante y que no pudo reponerse hasta 1974, dirigida por José Carlos Plaza.[2]
- La sesión, de Pablo Población, treball col·lectiu.
- Electra, d'Eurípides, treball col·lectiu.
- La boda del hojalatero y la sombra del valle, de John Millington Synge
- La muy legal esclavitud, d'Antonio Martínez Ballesteros
- Después de Prometeo, treball col·lectiu
- Haz lo que te de la gana, basat en La nit de reis de Shakespeare
- Oh, papá, pobre papa, mama te ha metido en el armario y a mí me da tanta pena, d'Arthur Kopit
- Súbitamente el último verano, de Tennessee Williams
- Mambrú se fue a la guerra, de David Rabe
- Historia de un Soldado de Stravinsky
- Historia del zoo d'Edward Albee
- Un ligero dolor de Harold Pinter
- Los justos d'Albert Camus
- Amantes, vencedores y vencidos de Brian Friel
- Cándido de Voltaire
- Preludios para una fuga, treball col·lectiu basat en texts de Maksim Gorki.[3]
Escola de teatre
modificaPartint de la pedrera que anys després (1985) es batejaria com el "Laboratori teatral de William Layton", el TEI, al llarg dels seus deu anys d'existència, va servir de plataforma a un important nombre de directors i guionistes tant de l'escena com del cinema espanyol, a més d'una llarga llista d'actrius i actors. Com a referència poden citar-se: Victoria Vera, Lola Mateo, Manuel Iborra, Helio Pedregal, Juan Luis Galiardo, José Luis Alonso de Santos.
Referències
modifica- ↑ Entrega de los Fotogramas de Plata a La Vanguardia, 31 de gener de 1976
- ↑ Cornago Bernal, Óscar. CSIC Press. Discurso Teórico Y Puesta en Escena en Los Años Sesenta: La Encrucijada de Los Realismos, 2000. ISBN 9788400079048 [Consulta: 31 octubre 2015].
- ↑ Archivo del Laboratorio de Teatro William Layton Consultado el 16 de agosto de 2013
Bibliografia
modifica- Javier Huerta Calvo, Emilio Peral Vega, Héctor Urzáiz Tortajada. Diccionario de Teatro Español Espasa. Barcelona Planeta Editorial, 2005. ISBN 9788467019698.
- Ruíz Ramón, Francisco. Historia del teatro español. Madrid, Cátedra Editorial, 1983. ISBN 9788437600499.
- Pérez, Manuel. El teatro de la transición política (1975-1982). volumen 42 de Schriftenreihe der Universitat Regensburg, 1998. ISBN 3931887227, 9783931887223.
- Berthold, Margot. Historia social del teatro. Madrid, Guadarrama, 1974. ISBN 8425029759, 9788425029752.