Teatro de la Ciudad Esperanza Iris
El Teatro de la Ciudad Esperanza Iris[1] és un recinte cultural situat al Centre històric de la Ciutat de Mèxic, a l'antic Carrer de Donceles al costat de l'edifici de l'Assemblea Legislativa de la Ciutat de Mèxic. La seva façana principal presenta elements d'estil Neoclàssic de l'Eclèctic historicista.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Esperanza Iris  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre | |||
| Construcció | 1918 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat de Mèxic | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Capacitat màxima | 1.344 | |||
| Lloc web | tcm.cultura.df.gob.mx | |||
L'edifici actual va ser construït al començament del segle XX per la llavors famosa actriu i cantant mexicana (coneguda com la "Reina de l'Opereta") Esperanza Iris i inaugurat en el 25 de maig de 1918.[3] Se sap que el terreny que ocupa la construcció actual ja es trobava en peus un altre recinte teatral, el qual era conegut com el Teatro Xicoténcatl.[4] El projecte va estar a càrrec dels arquitectes Federico Mariscal[5] i Ignacio Capetillo y Servín.
Aquest recinte es va arribar a consagrar com el teatre més important de la ciutat i del país; en aquest lloc van arribar a presentar-se les més importants figures tant de l'àmbit nacional com l'internacional.
Posterior a la mort d'Esperanza Iris (el 8 de novembre de 1962), es va repartir la titularitat del teatre a diversos dels seus nebots. Anys després, el recinte va deixar d'estar en mans dels nebots de la diva i va quedar com a propietari el Departament del Districte Federal; mateix que es va encarregar de generar la remodelació del recinte.
En 1976, es va reinaugurar amb la participació de l'Orquestra Simfònica Nacional. A partir de llavors, va portar el nom de Teatro de la Ciudad. En 1984 va haver de tancar a causa d'un incendi i el 20 de novembre de 1986 va tornar a obrir les seves portes amb un homenatge al tenor guanajuatencPedro Vargas; no obstant això, després d'un mal en la façana va ser tancat novament en 1996. El 9 d'abril del 2002 es va reobrir amb l'espectacle Viva la Zarzuela i en 2008, en el 90 aniversari del recinte, se li va rebatejar com a Teatro de la Ciudad Esperanza Iris.
Durant 2018 es van dur a terme els festejos pel centenari del recinte amb activitats especials i presentacions d'artistes nacionals i internacionals.[6]
És el fòrum nacional i internacional per excel·lència per a les arts escèniques de la Ciutat de Mèxic: cada any es presenten grups de més de 30 països del món.
Aquest espai emblemàtic de la ciutat i Patrimoni Cultural de la Humanitat, alberga les millors mostres de la vida artística local, nacional i internacional, constituint-se com un escenari imprescindible per al públic de la capital i els visitants de l'interior de la República i de l'estranger. Amb un aforament d'1 mil 344 butaques, programa produccions musicals, dansa, teatre, opera, opereta, sarsuela, espectacles interdisciplinaris, cinema, festivals i tot tipus de muntatges de gran format, amb una gran qualitat.
Referències modifica
- ↑ «Así es la historia del emblemático Teatro de la Ciudad Esperanza Iris en la CDMX» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 28 novembre 2020].
- ↑ Zedillo Castillo, Antonio. El teatro de la ciudad de México Esperanza Iris. Lustros, lustres, experiencias y esperanzas. DDF, 1989.
- ↑ "El Teatro de la Ciudad de México celebra su 90 aniversario" Reportaje publicado por el diario la Crónica 15 de octubre de 2008. Consultado el 6 de diciembre de 2008 Arxivat 2014-05-21 a Wayback Machine..
- ↑ López Sánchez, Sergio y Julieta Rivas Guerrero. Esperanza Iris. La tiple de hierro (Escritos 1). INBA, 2002.
- ↑ Vargas Salguero, Ramón. «Vaivenes». A: Federico E. Mariscal. UNAM, 2005.
- ↑ «Llega a 100 años Teatro de la Ciudad». [Consulta: 28 novembre 2020].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teatro de la Ciudad Esperanza Iris |