Tecneci
El tecneci (del grec, tekhnetos, artificial)[3] és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements. Se simbolitza com Tc. Es tracta d'un metall de transició, gris argentat, radioactiu, que només s'ha trobat en molt petites quantitats en la naturalesa (en un principi es va pensar que no existia en la naturalesa) i que s'obté de forma sintètica. La principal aplicació és en medicina, en tècniques de diagnosi.
Tecneci | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43Tc
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aspecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gris metàl·lic brillant![]() Injecció de 99mTc ![]() Línies espectrals del tecneci | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Tecneci, Tc, 43 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Metalls de transició | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 7, 5, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 98(0) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Kr] 4d5 5s2 2, 8, 18, 13, 2 ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fase | Sòlid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (prop de la t. a.) |
11 g·cm−3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 2.430 K, 2.157 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 4.538 K, 4.265 °C | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 33,29 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 585,2 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 24,27 J·mol−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor extrapolat | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | 7, 6, 5, 4, 3[1], 2, 1[2], -1, -3 (òxid àcid fort) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,9 (escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització | 1a: 702 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2a: 1.470 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3a: 2.850 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic | 136 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 147±7 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Hexagonal ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Paramagnètic | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 50,6 W·m−1·K−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so (barra prima) | (20 °C) 16,200 m·s−1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-26-8 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del tecneci | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
No té isòtops estables i, per tant, és molt estrany de trobar-lo en la naturalesa. Els estats d'oxidació més freqüents que té són +4, +5, +6 i +7. El tecneci és un metall gris argentat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit. Sota condicions oxidants s'obté tecneci (VII) com a pertecnectat, TcO4-, que és, igual que el ReO4-, molt menys oxidant que el permanganat, MnO4-. La química del tecneci és semblant a la del reni, mentre que la d'aquests dos es diferencia prou de la del manganès. El tecneci es dissol en aigua règia (mescla de HNO₃ i HCl), àcid nítric (HNO₃) i àcid sulfúric concentrat (H₂SO₄), però no és soluble en àcid clorhídric (HCl). Aquest element inhibeix molt bé la corrosió en l'acer, i és un excel·lent superconductor a temperatures per sota dels 11 K.
HistòriaModifica
El nom de tecneci procedeix del grec tecnetos, que significa 'artificial'. Va ser descobert per Carlo Perrier i Emilio Segrè a Sicília el 1937, en una mostra de molibdè, enviada per Ernest Lawrence, que havia estat bombardejada amb nuclis de deuteri (deuterons) en un ciclotró a Berkeley. El tecneci va ser el primer element que fou produït artificialment.
Dmitri Mendeléiev va predir que a la taula periòdica hi faltava un element que havia de ser semblant al manganès i el va denominar ekamanganès. El 1925, quan es va descobrir el reni, es va creure que també s'havia trobat l'element de nombre atòmic 43, i se li va donar el nom de masuri, però es va comprovar que no era cert. El desenvolupament de l'energia nuclear a mitjans del segle xx va permetre de generar les primeres mostres d'aquest element per mitjà de reaccions nuclears.
Abundància i obtencióModifica
Una vegada que es va poder aconseguir en quantitats macroscòpiques, se'n van poder determinar les propietats químiques i físiques, i es va descobrir que es troba de manera natural en l'Univers. Algunes estrelles gegants roges presenten una línia d'emissió en l'espectre electromagnètic corresponent a la presència de tecneci; aquest descobriment ha portat a noves teories sobre la producció d'elements pesants en els estels.
Des que va ser descobert s'han fet nombroses recerques en materials terrestres procedents de fonts naturals. El 1962, el 99Tc es va aïllar i es va identificar en pechblenda procedent d'Àfrica, en molt petites quantitats, com a producte de la fissió espontània del 99Mo. Aquest descobriment va ser fet per B.T. Kenna i P.K. Kuroda.[4]
El 99Tc s'obté com a residu dels reactors nuclears, i se separa de la resta de productes de la fissió nuclear.
AplicacionsModifica
El tecneci té moltes aplicacions potencials, com en el cas dels acers -als quals protegiria de la corrosió-, però a causa dels problemes de produir-lo (en reactors nuclears), aquestes aplicacions són molt limitades.
En medicina s'empren compostos amb l'isòtop 99mTc com radiofàrmacs (o radiotraçadors). Aquest isòtop s'obté per mitjà de generadors de 99Mo/99mTc, amb un període de semidesintegració de 6 hores; un temps adequat perquè s'acumuli en l'òrgan que es vol estudiar i, d'altra banda, no perduri gaire temps en l'organisme. També és un emissor gamma, amb una energia d'uns 140 KeV, per la qual cosa pot ser detectat per mitjà d'un comptador de centelleig, la qual cosa permet d'interpretar la imatge obtinguda.
Es preparen diferents compostos, per reducció de pertecnectats juntament amb altres molècules, segons quin sigui l'òrgan que es vulgui estudiar. Per exemple, amb bifosfonats, aquests compostos s'acumulen en els teixits ossis, mentre que si s'utilitzen pertecnectats directament, aquests s'acumulen en la glàndula tiroide.
PrecaucionsModifica
No és habitual de trobar-se amb compostos que continguin aquest element, ja que és molt rar en la naturalesa. Tots els isòtops de tecneci són radioactius i per tant tòxics. El tecneci no té cap funció biològica.
Vegeu tambéModifica
NotesModifica
- ↑ «Technetium: technetium(III) iodide compound data». OpenMOPAC.net. [Consulta: 10 desembre 2007].
- ↑ «Technetium: technetium(I) fluoride compound data». OpenMOPAC.net. [Consulta: 10 desembre 2007].
- ↑ 1001 dades sobre la ciència. Superencilopèdia de butxaca. Editorial Molino.
- ↑ Schwochau, K. Technetium: Chemistry and Radiopharmaceutical Applications. (en anglès). Weinheim, Alemanya: Wiley-VCH., 2000, p. 7-9. ISBN 978-3-527-29496-1.
Enllaços externsModifica
- webelements.com - Tecneci (anglès)
- environmentalchemistry.com - Tecneci (anglès)