Tecneci

El tecneci (del grec, tekhnetos, artificial) és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements. Se simbolitza com Tc. Es tracta d'un metall de transició, gris argentat, radioactiu, que només s'ha trobat en molt petites quantitats en la naturalesa (en un principi es va pensar que no existia en la naturalesa) i que s'obté de forma sintètica. La principal aplicació és en medicina, en tècniques de diagnosi.

Tecneci
43Tc
molibdè ← tecneci → ruteni Mn ↑ Tc ↓ Re Taula periòdica
Aspecte
Gris metàl·lic brillant Injecció de 99mTc Línies espectrals del tecneci
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Tecneci, Tc, 43
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	7, 5, d
Pes atòmic estàndard	98(0)
Configuració electrònica	[Kr] 4d5 5s2 2, 8, 18, 13, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	11 g·cm−3
Punt de fusió	2.430 K, 2.157 °C
Punt d'ebullició	4.538 K, 4.265 °C
Entalpia de fusió	33,29 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	585,2 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	24,27 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor extrapolat
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 2.727 2.998 3.324 3.726 4.234 4.894
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, -1, -3 (òxid àcid fort)
Electronegativitat	1,9 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 702 kJ·mol−1
	2a: 1.470 kJ·mol−1
	3a: 2.850 kJ·mol−1
Radi atòmic	136 pm
Radi covalent	147±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Conductivitat tèrmica	50,6 W·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 16,200 m·s−1
Nombre CAS	7440-26-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del tecneci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 95mTc sin 61 d ε - 95Mo γ 0,204 0,582 0,835 - IT 0,0389 (e) 95Tc 96Tc sin 4,3 d ε - 96Mo γ 0,778, 0,849, 0,812 - 97Tc sin 2,6×106 a ε - 97Mo 97mTc sin 91 d IT 0,965 (e) 97Tc 98Tc sin 4,2×106 a β− 0,4 98Ru γ 0,745, 0,652 - 99Tc traça 2,111×105 a β− 0,294 99Ru 99mTc sin 6,01 h IT 0,142 0,002 99Tc γ 0,140 -

No té isòtops estables i, per tant, és molt estrany de trobar-lo en la naturalesa. Els estats d'oxidació més freqüents que té són +4, +5, +6 i +7. El tecneci és un metall gris argentat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit. Sota condicions oxidants s'obté tecneci (VII) com a pertecnectat, TcO^4-, que és, igual que el ReO^4-, molt menys oxidant que el permanganat, MnO^4-. La química del tecneci és semblant a la del reni, mentre que la d'aquests dos es diferencia prou de la del manganès. El tecneci es dissol en aigua règia (mescla de HNO₃ i HCl), àcid nítric (HNO₃) i àcid sulfúric concentrat (H₂SO₄), però no és soluble en àcid clorhídric (HCl). Aquest element inhibeix molt bé la corrosió en l'acer, i és un excel·lent superconductor a temperatures per sota dels 11 K.

Història

El nom de tecneci procedeix del grec tecnetos, que significa "artificial". Va ser descobert per Carlo Perrier i Emilio Segrè a Sicília el 1937, en una mostra de molibdè, enviada per Ernest Lawrence, que havia estat bombardejada amb nuclis de deuteri (deuterons) en un ciclotró a Berkeley. El tecneci va ser el primer element que fou produït artificialment.

Dmitri Mendeléiev va predir les propietats del Tecneci abans que fos descobert

Dmitri Mendeléiev va predir que a la taula periòdica hi faltava un element que havia de ser semblant al manganès i el va denominar ekamanganès. El 1925, quan es va descobrir el reni, es va creure que també s'havia trobat l'element de nombre atòmic 43, i se li va donar el nom de masuri, però es va comprovar que no era cert. El desenvolupament de l'energia nuclear a mitjans del segle xx va permetre de generar les primeres mostres d'aquest element per mitjà de reaccions nuclears.

Abundància i obtenció

Una vegada que es va poder aconseguir en quantitats macroscòpiques, se'n van poder determinar les propietats químiques i físiques, i es va descobrir que es troba de manera natural en l'Univers. Algunes estrelles gegants roges presenten una línia d'emissió en l'espectre electromagnètic corresponent a la presència de tecneci; aquest descobriment ha portat a noves teories sobre la producció d'elements pesants en els estels.

Des que va ser descobert s'han fet nombroses recerques en materials terrestres procedents de fonts naturals. El 1962, el ⁹⁹Tc es va aïllar i es va identificar pechblenda procedent d'Àfrica, en molt petites quantitats, com a producte de la fissió espontània del ⁹⁹Mo. Aquest descobriment va ser fet per B.T. Kenna i P.K. Kuroda.

El ⁹⁹Tc s'obté com a residu dels reactors nuclears, i se separa de la resta de productes de la fissió nuclear.

Aplicacions

El tecneci té moltes aplicacions potencials, com en el cas dels acers -als quals protegiria de la corrosió-, però a causa dels problemes de produir-lo (en reactors nuclears), aquestes aplicacions són molt limitades.

En medicina s'empren compostos amb l'isòtop ^99mTc com radiofàrmacs (o radiotraçadors). Aquest isòtop s'obté per mitjà de generadors de ⁹⁹Mo/^99mTc, amb un període de semidesintegració de 6 hores; un temps adequat perquè s'acumuli en l'òrgan que es vol estudiar i, d'altra banda, no perduri gaire temps en l'organisme. També és un emissor gamma, amb una energia d'uns 140 KeV, per la qual cosa pot ser detectat per mitjà d'un comptador de centelleig, la qual cosa permet d'interpretar la imatge obtinguda.

Es preparen diferents compostos, per reducció de pertecnectats juntament amb altres molècules, segons quin sigui l'òrgan que es vulgui estudiar. Per exemple, amb bifosfonats, aquests compostos s'acumulen en els teixits ossis, mentre que si s'utilitzen pertecnectats directament, aquests s'acumulen en la glàndula tiroide.

Precaucions

No és habitual de trobar-se amb compostos que continguin aquest element, ja que és molt rar en la naturalesa. Tots els isòtops de tecneci són radioactius i per tant tòxics. El tecneci no té cap funció biològica.

Vegeu també

• Besilesomab

• Pertecnetat

Enllaços externs

• webelements.com - Tecneci (anglès)
• environmentalchemistry.com - Tecneci (anglès)

Viccionari