Tel·lurita

mineral òxid

La tel·lurita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en al·lusió al seu contingut en tel·luri.

Infotaula de mineralTel·lurita
Tellurite-77800.jpg
Tel·lurita groga sobre quars. Ample de la imatge 2 mm. (mina Moctezuma, Sonora, Mèxic)
Fórmula químicaTeO2
Epònimtel·luri Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFaţa Băii (Facebánya; Facebay; Fatiabaja), Zlatna, Província d'Alba, Romania
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DE.20
Nickel-Strunz 9a ed.4.DE.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.4.6.1
Heys7.17.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,6Å; b = 12,03Å; c = 5,46Å;
Simetriammm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorde blanc a groc, de groc brillant a taronja-groc; quasi incolor a la llum transmesa
Exfoliacióperfecta - perfecta en {010}.
Duresa2
Lluïssorsubadamantina
Diafanitattransparent
Densitat5,88 a 5,92 g/cm³ (mesurada); 5,83 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 2,000 nβ = 2,180 nγ = 2,350
Birefringènciaδ = 0,350
Dispersió òpticarelativament feble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1842
SímbolTlr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La tel·lurita és diòxid de tel·luri, la seva fórmula química és TeO2. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls poden arribar a mesurar 2 cm; són aciculars, allargats al llarg de [001], o tenen forma de llistons aplanats en {100}, hi són comuns les estries paral·leles a [001]. També pot aparèixer en grups radials de cristalls en forma de feixos o arrodonits; també en forma de pols o massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És el dimorf de la paratel·lurita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tel·lurita pertany a "04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres" juntament amb els següents minerals: downeyita, koechlinita, russel·lita, koragoïta, tungstibita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.

Formació i jacimentsModifica

La tel·lurita és un producte d'alteració de tel·luri i tel·lururs que apareix en les zones d'oxidació d'alguns dipòsits minerals hidrotermals.[2] Va ser descoberta a Faţa Băii, a Zlatna (Província d'Alba, Romania). També ha estat descrita al Canadà, Espanya, els Estats Units, França, Hongria, el Japó , Mèxic, Myanmar, Polònia, la República Txeca, altres indrets de Romania, Rússia, el Tajikistan, Xile i la Xina.[1]

Sol torbar-se associada a altres minerals com: tel·luri natiu, tetradimita, nagyagita i molts tel·lurats.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Tellurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Tellurite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 febrer 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tel·lurita