Obre el menú principal

Temisto (mitologia)

Temisto (en grec antic Θεμιστώ), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipseu, fill al seu torn del déu-riu Peneu i de Creüsa.

Infotaula personatgeTemisto
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe dona
Família
Parella Posidó
Cònjuge Atamant
Mare Chlidanope Tradueix
Pare Hipseu
Fills Ptous Tradueix, Leucó, Schoeneus Tradueix, Erythrios Tradueix, Eurycleia Tradueix, Leuconoe i Q60619241 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Va ser la tercera dona d'Atamant, un dels fills d'Èol i Enàrete. Amb ell va tenir quatre fills, Leucó, Eritri, Esqueneu i Ptous.[1] Higí, seguint una obra perduda d'Eurípides, diu que només va tenir dos fills, Orcomen i Esfingi.[2] Una tradició beòcia la fa mare d'Atalanta.

Eurípides, en una tragèdia perduda, Ino, tractava del tercer casament d'Atamant, amb Temisto, la filla d'Hipseu. En aquesta obra, Ino havia marxat a la muntanya, després del fracàs del sacrifici de Frixos. Allà va trobar les bacants que estaven al servei de Dionís, i s'hi uní. Atamant, pensant que era morta, es va casar amb Temisto. Però Ino va tornar en secret i es va donar a conèixer a Atamant, que la va fer entrar al palau com a serventa. Temisto va saber que la seva rival no era morta, però no va poder.la trobar. Va voler matar els fills d'Ino i va ordenar a la nova serventa que vestís de negre els fills de l'anterior muller d'Atamant i de blanc els seus dos fills, Orcomen i Esfingi, per poder-los distingir a la nit. La falsa esclava va canviar els vestits, i Temisto va matar els seus propis fills i els d'Ino es van salvar. Temisto es va suïcidar.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 510 i 62. ISBN 9788496061972. 
  2. Higí. Faules. 1, 1-2