Temple de Zeus Olímpic (Olímpia)

temple grec antic
Per a altres significats, vegeu «Temple de Zeus Olímpic (Atenes)».

El temple de Zeus Olímpic d'Olímpia, construït entre els 470 i 456 ae, fou el model dels temples clàssics grecs d'ordre dòric.[1] El temple s'aixecà sobre el santuari més famós de Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhel·lèniques locals i potser s'havia establert cap a finals del període micènic.

Infotaula d'edifici
Temple de Zeus Olímpic
Zeustempel Olympia.jpg
modifica
Dades
TipusTemple grec i jaciment arqueològic modifica
Part deOlímpia modifica
ArquitecteLibó modifica
Creació460 aC modifica
Dedicat aZeus modifica
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura de l'antiga Grècia modifica
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióGrècia Occidental
PrefecturaÈlide
Ancient Greek archaeological siteOlímpia modifica
 37° 38′ 16″ N, 21° 37′ 48″ E / 37.63786°N,21.63°E / 37.63786; 21.63
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Il·lustració efectuada el 1908 de la possible aparença del temple al s. V ae

HistòriaModifica

 
Columna dòrica del temple de Zeus d'Olímpia

L'Altis, annex amb el seu bosc sagrat, els altars a l'aire lliure i el túmul de Pèlops, daten dels s. X i IX ae, quan el culte a Zeus s'uní al ja establert a Hera.[2][3]

El temple albergava l'estàtua de Zeus, que fou una de les set meravelles del món antic. L'estàtua criselefantina tenia aproximadament 13 m d'alt i havia estat esculpida per Fídies.

ConstruccióModifica

L'edifici, el construí l'arquitecte Libó, amb frisos tallats amb mètopes, tríglifs i frontons plens d'escultures en estil sever, les quals ara s'atribueixen al mestre d'Olímpia i la seua escola.

L'estructura principal era de la pedra calcària local, que no era vistosa, i de qualitat molt pobra, per la qual cosa era coberta d'una capa prima d'estuc per donar-li l'aparença del marbre. Tota la decoració escultòrica estava feta de marbre de Paros, i les teules del sostre eren del mateix marbre del Pentèlic que es va utilitzar per a construir el Partenó d'Atenes.

El tema que unifica la iconografia del temple és la dike, la justícia basada en els costums que representa Zeus, el seu defensor.[4]

DecoracióModifica

 
Representació d'Apol·lo al frontó occidental del temple de Zeus d'Olímpia
 
Hèrcules i el Toro de Creta en mètopes del temple de Zeus d'Olímpia

L'abundant decoració escultòrica del temple es remunta al 460 ae, i és un dels exemples més exquisits de l'anomenat ritme estricte de l'escultura clàssica primerenca.

Frontó orientalModifica

El frontó de l'est, atribuït erròniament a Peoni per Pausànias a finals del s. II ae,[5] mostrava la mítica cursa de carruatges entre Pèlops i Enomau, amb Zeus deturat al centre i flanquejat per herois i heroïnes, també dempeus, i tots dos grups de carruatges, a més de figures recolzades a les cantonades.[6] Hipodamia i la seua criada se situen a l'esquerra del Zeus (el nord) i Pèlops a la dreta. S'ha descobert una gran part de les quinze figures; així i tot, els erudits discuteixen la ubicació i interrelació de les sis figures assegudes o agenollades, així com les seues identitats específiques.

Frontó occidentalModifica

El frontó occidental mostrava la Centauromaquia, l'enfrontament durant les noces de Pirítoo entre làpites i centaures, els quals havien transgredit la xenia, les normes sagrades d'hospitalitat. Apol·lo[7] se'n trobava al centre, flanquejat per Pirítoo i Teseu.[8] Els làpites hi representaven l'ordre olímpic civilitzat, mentre que els centaures simbolitzaven la natura primitiva dels éssers ctònics; el fris també recordava als grecs del s. V ae. la seua victòria sobre els perses, l'amenaça «forana» a l'ordre hel·lènic.

Les mètopesModifica

El pòrtic i l'opistòdom, el fals pòrtic posterior que servia per a equilibrar-ne el disseny, es construïren amb sis mètopes en cada extrem, gravats amb els dotze treballs d'Hèracles, en què l'heroi derrota una sèrie de criatures i monstres que amenacen l'ordre dels justs.[9]

Desastres i restauracióModifica

 
Ruïnes del temple de Zeus a Olímpia, Grècia

Havent saquejat Corint al 146 ae, el general romà Luci Mummi consagrà vint-i-un escuts banyats en or que en penjaren a les columnes. El 426 de, l'emperador Teodosi II ordenà la destrucció del santuari; a més, els terratrèmols ocorreguts el 522 i 551 van devastar les ruïnes i soterraren part del temple.[10]

L'indret de l'antic santuari, oblidat fa molt de temps per ensulsiades i inundacions, fou identificat al 1766. El 1829 un grup francés n'excavà una part i espolià alguns fragments dels frontons per al Museu del Louvre. Les excavacions sistemàtiques hi començaren el 1875, i encara hi continuen.

L'estàtua de ZeusModifica

 
Reproducció de l'estàtua de Zeus al Museu de l'Hermitage a Sant Petersburg

El temple de Zeus contenia la famosa estàtua de Zeus, que era una de les set meravelles del món antic. L'estàtua d'or i ivori feia 13 metres (43 peus) i fou creada per Fídies al seu obrador d'Olímpia. Zeus duu al cap una corona de branques d'olivera, a la mà dreta una Nike, la dea de la victòria, també feta d'ivori i or; i a la mà esquerra, un ceptre fet de molts tipus de metalls, amb una àliga a la part superior. Les sandàlies eren d'or, com la túnica. Les robes foren tallades amb formes d'animals i lliris. El tron estava decorat amb or, pedres precioses, banús i ivori. Era l'obra artística més cèlebre de Grècia.

ReferènciesModifica

  1. Temple de Zeus en Archaeopaedia, Universitat de Stanford.
  2. Ministerio de Cultura Helénico: El yacimiento del santuario en Olimpia, incluido el Templo de Zeus
  3. Precediendo al Templo de Zeus en el témenos de Olimpia, se hallaban las estructuras arcaicas: «el templo de Hera, el pritaneo, el bouleterión, las tresorerías y el primer estadio»
  4. Jeffrey M. Hurwit, "Narrative Resonance in the East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia", The Art Bulletin, 69.1 (març de 1987:6-15).
  5. Marie-Louise Säflund, The East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia: A Reconstruction and Interpretation of Its Composition, estudi de l'arqueologia mediterrània, 27 (Götheborg) 1970. Resum de 58 reconstruccions prèvies; la reconstrucció se n'accepta de manera àmplia, però no universal.
  6. La transgressió de la dike per part d'Enomau se simbolitzava amb els tretze caps dels pretendents vençuts, penjades a les columnes del seu palau. Acabada la cursa final, Zeus destruí el palau amb un llamp. En restà només una columna de fusta dempeus, la qual li fou mostrada a Pausànias.
  7. A. F. Stewart i N. D. Tersini, "The gesture of Apollo in the west pediment of the Temple of Zeus at Olympia", American Journal of Archaeology, 86 (1982:287f).
  8. Els frontons del temple de Zeus, 470 - 456 ae. en www.sikyon.com
  9. Hurwit, 1987:6.
  10. Ministeri de Cultura Hel·lènic.

Enllaços externsModifica