Teodor Baró i Sureda

(S'ha redirigit des de: Teodor Baró)

Teodor Baró i Sureda (Figueres, 1842Malgrat de Mar, 1916) fou un advocat, polític, periodista i escriptor català. Va conrear aspectes diversos dins el camp literari (teoria, novel·la, poesia, teatre) però es dedicà principalment al periodisme, seguint la línia de Mañé i Flaquer a El Diario de Barcelona. Com a polític, vinculat al Partit Liberal de Sagasta, ocupà diversos càrrecs en diferents ciutats espanyoles.[1][2]

Infotaula de personaTeodor Baró i Sureda
Ramon Casas - MNAC- Teodor Baró- 027546-D 006529.jpg
Baró vist per Ramon Casas (MNAC) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Teodoro Baró Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1842 Modifica el valor a Wikidata
Figueres (l'Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1916 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Malgrat de Mar (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Malgrat de Mar 
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de setembre de 1881 – 26 de desembre de 1885
← -
- →
CircumscripcióBarcelona

4 de maig de 1887 – 29 de desembre de 1890
- →
CircumscripcióXinzo de Limia

24 de març de 1893 – 1 de juliol de 1895
CircumscripcióFigueres
Dades personals
Conegut perpolític, escriptor i periodista
Activitat
OcupacióPeriodista, polític i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

Llicenciat en filosofia.[1] D'idees liberals moderades, des del 1865 va formar part de diversos cercles liberals. El 1874 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona.[1] Es va unir al Partit Liberal Fusionista amb el que fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1881 i de 1884, arribant presidir el Comitè Provincial Fusionista.[1] També fou nomenat governador civil de Màlaga (1883), Sevilla (1884) i la Corunya (1885). També fou nomenat Director General de Beneficència i Sanitat, des d'on va organitzar el cos de Sanitat Marítima, i després Delegat d'Ensenyament Primari en els diferents governs liberals.[1] Alhora, era director de la Crónica de Cataluña des del 1879,[1][3] que donava suport a la política de Práxedes Mateo Sagasta, perjudicial als interessos catalans i enfrontat a la línia política de Rius i Taulet; fet que el va obligar a presentar-se pel districte de Xinzo de Limia a les eleccions generals espanyoles de 1886. Fou escollit novament diputat, aquest cop pel districte de Figueres, a les eleccions generals espanyoles de 1893, i fou un dels mantenidors dels Jocs Florals del Barcelona de 1896. Finalment, a partir del 1898, es aproximar al reformisme de Polavieja.[1]

Es va incorporar al Diari de Barcelona, del qual en serà director dues vegades: la primera entre 1902 i 1903 amb la mort de Joan Mañé i Flaquer i finalment entre 1906 i 1912 arran de la destitució de Miquel dels Sants Oliver. Durant rels seus mandats, el "Diario" adquirí un tarannà més conservador. EL 1902 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres i va escriure el tractat El periodismo (1902), en què detalla les seves anècdotes personals, la seva teoria sobre la funció del periodisme, estil i gèneres, l'ètica professional, el bilingüisme (adoptà un to moderat proper a Gaziel) i model hemerològic. També va escriure algunes peces de costums en català. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola.[1]

Obra literàriaModifica

Teatre

  • Qui de sa casa n'es cuyda..! o ¡Quien mucho abarca!... (1867), comèdia en un acte i en vers. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 6 de maig.
  • La guerra civil (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 10 de gener.
  • La casa sens govern (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 20 de gener.
  • A so de tabals (1868). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 12 de novembre.
  • No es tot or lo que llu (1871). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Pardalets al cap (1871), sarsuela
  • Lo secret del nunci (1873), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 9 de novembre.
  • El joch dels disbarats (1884), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 25 de novembre.
  • L'auca del fadrí barber (1886), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 2 de març.
  • L'olla de grills (1887), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 4 de gener.
  • Lo senyor Matxaca (1888), comèdia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 6 de novembre.
  • Cuentos del Ampurdán (1896) (en castellà)[4]
  • Lo general "No Importa" (1896), drama. Estrenat al teatre Romea de Barcelona, l'11 de febrer.
  • Lo gec d'en Migranya (1896), sainet
  • L'estació de la Granota (1897)
  • L'apotecari de Malgrat (1897), comèdia
  • El senyor secretari, comèdia en tres actes. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 29 de gener de 1898.
  • SUREDA Y C.A, comedia en tres actes. (1899)
  • Lo senyor Batlle, comèdia

Novel·la

  • Juan Alcarreño, novel·la
  • En la Corte, novel·la
  • Tramontana, novel·la
  • Un drama en la aldea, novel·la
  • Luz i tinieblas, novel·la
  • El noi del porter, novel·la costumista
  • El tren de tres quarts de quinze, novel·la costumista
  • El gec d'en Migranya, novel·la costumista
  • L'hostal de la granota, novel·la costumista

Història

  • Resumen de la historia de España y universal
  • Paginas de la historia de España para instrucción de los niños (Barcelona 1880)[1]
  • Compendio de historia de España para las escuelas de enseñanza (Barcelona 1890)[1]
  • Biografias de Catalanes ilustres (Barcelona 1906)[1]
  • Compendio de historia universal (Barcelona 1907)[1]
  • Va continuar l'obra de François Guizot, Historia de Francia
  • Gloria a lo treball. Coro á tres veus y orquesta
  • Lo Llobregat coro á veus solas
  • Jorn de Festa. Coro á veus solas (1867)

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 104, entrada: "Baró i Sureda, Teodor". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  3. VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 189 p. vol. I: ISBN 84 85874 10 2
  4. Librería de Antonio J. Bastinos, Barcelona 1896

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Baró i Sureda
Vegeu texts en català sobre Teodor Baró i Sureda a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Premis i fites
Precedit per:
Josep Coroleu i Inglada
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXII

1902-1916
Succeït per:
Jaume Serra i Húnter