Obre el menú principal

Teodora (esposa de Justinià I)

emperadora bizantina, dona de Justinià I

Teodora (Theodora) (vers 500-548) fou una emperadriu bizantina, esposa de l'emperador Justinià I.[1]

Infotaula de personasanta Teodora
Theodora mosaik ravenna.jpg
Mosaic amb Teodora i el seu seguici (Ravenna, S. Vitale)
Nom original (grc) Θεοδώρα
Biografia
Naixement ca. 500
Grècia o Àsia Menor
Mort 28 de juny de 548
Constantinoble (actual Istanbul)
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Església dels Sants Apòstols (desapareguda) 
  Emperador romà d'Orient 

9 agost 527 – 28 juny 548
← Euphemia TradueixSophia Tradueix →
Dades personals
Religió Cristià
Activitat
Ocupació Ballarina i mimus Tradueix
emperadriu
Celebració Església Ortodoxa
Festivitat 14 de novembre (calendari julià, correspon al 27 de novembre del gregorià)
Esdeveniment significatiu Emperadriu bizantina, esposa de Justinià I
Iconografia Com a reina
Família
Cònjuge Justinià I
Fills Q60040554 Tradueix
Germans Comito Tradueix i Anastasia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Detall de la imatge de Teodora

HistoriografiaModifica

La principal font d'informació que tenim d'ella prové de les obres de l'historiador contemporani Procopi on dona tres visions molt diferents. A Història de les guerres es retratada com una valenta emperadriu que salva el tron de Justinià. Història Secreta, està escrit des d'un ressentiment molt gran vers la parella reial on Justinià és mostrat com un governador cruel i incompetent i Teodora com una dona vulgar i amb una luxúria insaciable. Per últim a Acdificiis conditis vel restoratis auspicio Justiniani, escriu un panegíric a l'obra de Justinià.

BiografiaModifica

Nascuda l'any 500 al sí d'una família humil, Teodora era filla d'Acaci de Xipre, un domador d'ossos de l'hipòdrom de Constantinoble i també un dels caps de l'anomenada facció dels Blaus de Constantinoble, i una ballarina i actriu. Una de les seves germanes es deia Comito.[1]

A la mort del seu pare, quan Teodora tan sols tenia cinc anys, el seu nou padrastre no es va poder fer càrrec de la família i així, ella i les seves germanes, es van guanyar la vida com a actrius de pantomimes i Teodora, per la seva bellesa i llicenciositat aviat es va fer la favorita del públic.

Segons Procopi escriu a l'Història Secreta, Teodora va tenir nombrosos amants al llarg de la seva vida. Sembla que, amb setze anys va acompanyar a Ecèbol o Hecèbol, que havia estat nomenat governador a la Pentàpolis Líbia, al seu govern, amb qui va restar quatre anys i, d'acord amb el mateix autor, va tenir un fill de nom Joan. Després d'un temps va ser abandonada pel seu amant i es va establir a Alexandria on va tenir un despertar religiós en conèixer al Patriarca Timoteu, un devot monofisita.[1]

Cap el 522 va tornar a Constantinoble on va adoptar una forma de vida virtuosa i es va retirar del món en el que havia crescut fent-se filadora. En treballar a prop del palau reial, la seva aparença i intel·ligència van atraure l'atenció de Justinià qui seguia en línia de descendència al seu oncle Justí I,[1] i va obtenir l'amor del jove príncep, amb qui es va casar vers el 525 (després que uns mesos abans fos canviada la llei per permetre els matrimonis entre classes socials diferents), tot i l'oposició de diversos membres de la família reial.

Va morir de càncer el 28 de juny del 548 i va conservar l'amor del seu marit fins al final.Va ser enterrada a l'església dels Sants Apòstols, una de les moltes que, juntament amb el seu marit, va fundar. Només va tenir una filla, el nom de la qual no s'ha conservat, que va morir abans que ella. Justinià la va sobreviure 17 anys.

A l'església grega és considerada santa i la seva festivitat es commemora el 14 de novembre.

L'emperadriuModifica

El 527 Justinià va pujar al tron i Teodora fou proclamada emperadriu i el seu marit la va declarar igual i col·lega a l'Imperi i va exigir que el jurament dels funcionaris públics es fes amb el nom d'ambdós. Teodora es va comportar amb molt de seny i valor i fou una gran ajuda per Justinià I. A la revolta de Nika el 532, els seus consells de resposta enèrgica vers els revoltats van salvar a Justinià de l'exili. Teodora va destacar com a defensora de la tendència monofisita, contràriament al seu marit que era cristià calcedoni,[1] i va donar suport a Jacob Baradeu.

Defensora de les donesModifica

Va advocar per l'avortament i per l'aixecament de la pena de mort per les dones adúlteres, així com, per la protecció social de les dones i les antigues prostitutes. Segons Procopi, Teodora va convertir un dels palaus de l'estret del Bòsfor en un espaiós monestir amb cabuda per 500 dones per així ajudar-les a sortir de la prostitució. També va ser valedora d'un augment dels drets de les dones, especialment en els casos de divorci, facilitant que poguessin ser propietàries i tinguessin eines per portar a judici als homes, en els de violació, penalitzant aquest delicte amb la pena de mort i prohibint l'abandonament dels nadons no desitjats. Totes aquestes lleis o similars no arribarien a molts països europeus fins el Renaixement.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages. (en anglès), 2013, p. 7-14. ISBN 9781492173960. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodora