Teodora Comnè, reina de Jerusalem

reina consort de Jerusalem

Teodora Comnè (1145 – després del 1183) fou reina consort de Jerusalem com a muller del rei Balduí III de Jerusalem. Era filla del príncep romà d'Orient Isaac Comnè i Irene Sinadè i néta de l'emperador Joan II Comnè.[1]

Infotaula de personaTeodora Comnè, reina de Jerusalem
Theodora Jerusalem.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1145 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mortmil·lenni II (>1180) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Jerusalem (1158–1162) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComnè Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBalduí III de Jerusalem (1157 (Gregorià)–)
Andrònic I Comnè (1167 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlexios Komnenos Modifica el valor a Wikidata
PareIsaac Comnè Modifica el valor a Wikidata
GermansIrene Comnè, Anna Comnè, Maria Comnè i Eudòxia Comnè Modifica el valor a Wikidata

El seu matrimoni fou acordat el 1157 a iniciativa de Jerusalem, que volia forjar una aliança contra el soldà de Síria, Nur-ad-Din Mahmud. Teodora, reputada per la seva gran bellesa, aportà un gran dot i rebé la ciutat d'Acre del seu marit quan es casaren el 1158. Tanmateix, Balduí morí pocs anys després, el 1162, i Teodora quedà vídua i sense fills.

Uns anys més tard, Andrònic Comnè, cosí del pare de Teodora, arribà al Regne de Jerusalem, on els dos començaren una relació incestuosa i fugiren a la cort de Nur-ad-Din, on tingueren dos fills, i des d'on es traslladaren primer a Bagdad i després al Soldanat de Rum. Uns anys més tard, l'emperador Manuel I Comnè capturà Teodora i els seus fills i els mantingué com a ostatges a Constantinoble per fer venir Andrònic. El 1180, Andrònic arribà a la capital per sotmetre's a Manuel.

No hi ha proves que Teodora anés a viure amb Andrònic després que aquest es convertís en emperador el 1183, ni se sap res sobre els últims anys de la seva vida.

ReferènciesModifica

  1. Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (B)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984.