Teoria de la invasió ària

La teoria de la invasió ària sosté que un poble de cavallers i guerrers nòmades indoeuropeus, coneguda com el nom d'"aris" i originària de l'Iran, hagués conegut una gran explosió demogràfica i militar entre els s. XVII i XVI abans de Crist, per la qual van decidir envair el subcontinent indi i Europa. Aquesta teoria és l'una de les hipòtesis existents per explicar la decadència de la civilització de la Vall de l'Indus, però també l'origen de les llengües indoeuropees del continent euroasiàtic.

Esquematització de la hipòtesi del desplaçament migratori de pobles de llengua indoària.

Orígens i formulacióModifica

La teoria fou proposada per primer cop per l'abat Jean-Antoine Dubois, indianista francès, i desenvolupada pel indianista germanobritànic Max Müller durant el segle xix. Té per objectiu explicar l'esquema que va portar a la dispersió de les llengües indeoeuropees al continent euroasiàtic.[1]

Postulats de baseModifica

Els especialistes descriuen l'arribada cap al -1800 de pobles, dels quals no en tenim molta informació, que haurien penetrat pel riu de l'Indus. Aquests pobles eren nòmades agricultors que es desplaçaven amb carrosses de cavalls i que tenien un bon coneixement del ferro. Provenien, segons que n'argumenten els especialistes en qüestió, d'Àsia central i parlaven llengües properes a l'iranià antic. Els mateixos parteixen de la denominació "aris" per designar una ètnia particular amb religió pròpia i que posteriorment serà codificada i coneguda com a Vedes.[2]

Contestació de la teoriaModifica

En l'actualitat aquesta teoria troba els seus detractors. La pràctica totalitat de la comunitat científica ja no utilitza l'expressió "invasió ària" i prefereix "migracions indoiranianes" o "migracions indoàries" per descriure el moviment migratori de pobles que es van instal·lar a la Vall de l'Indus cap al -1800. De fet, el terme "arya" ja no es considera com a designació per a un poble, però sí un mot sànscrit que voldria dir "fidel, noble" (com és el cas pel significat del mot celta). És a dir, actualment no s'associa a una ètnia, però sí a un conjunt de llengües. Tanmateix, la teoria de la invasió ària no s'ha abandonat totalment i segueix sent objecte de controvèrsia, encara que pràcticament només en el camp mediàtic i polític.

ReferènciesModifica