Teròpodes

Els teròpodes (Theropoda, peu de bèstia) són un grup dinosaures saurisquis bípedes. Encara que als seus començaments eren carnívors, un cert nombre de famílies evolucionaren a herbívors durant el Juràssic (els Therizinosauria). Els teròpodes aparegueren durant el Carnià, al Triàsic superior (220 milions d'anys), i van ésser els únics grans carnívors terrestres des del Juràssic fins a la cloenda del període Cretaci. Avui són representats per les 9.300 espècies d'ocells, els quals van evolucionar al Juràssic superior a partir de certs petits celurosaures.

Infotaula d'ésser viuTeròpodes
Theropoda Modifica el valor a Wikidata
Herrerasaurus ischigualastensis DSC 2929.jpg
Herrerasaurus ischigualastensis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
SubordreTheropoda Modifica el valor a Wikidata
Marsh, 1881
Infraordres

Història evolutivaModifica

Durant el Triàsic superior, un cert nombre de dinosaures proto-teròpodes i teròpodes van cohabitar.

El primer dinosaure carnívor conegut i el més primitiu és l'Eoraptor de l'Argentina, i l'Herrerasaurus coneguts des del Triàsic superior de L'Amèrica del Sud i Nord-amèrica (i possiblement també a l'Índia i Sud-àfrica). Els experts rebutgen la idea que aquests animals siguin teròpodes basals, saurisquis basals o anteriors a la separació entre els saurisquis i els ornitisquis].

Els primers teròpodes i també els més primitius (també coneguts com a Euteròpodes, és a dir, els vertaders teròpodes) són els Coelophysidae, un grup distribuït pel món sencer, els quals eren de construcció molt lleugera i aparentment gregaris (Coelophysis, Syntarsus). Aquests reeixits animals continuaren des del Carnià tardà fins al Toarcià. Encara que a les recents classificacions eren inclosos als Ceratosauria i considerats com una branca d'uns teròpodes més avençats (Rowe & Gauthier 1990), possiblement foren els antecessors de tots els teròpodes.

Els autèntics Ceratosauria (incloent-hi el Ceratosaurus o el Carnotaurus) apareixen durant el Juràssic primerenc, i continuaren des del Juràssic superior a Lauràsia, fins al final del Cretaci a Gondwana,en la forma del llinatge dels abelisàurids.

Els Tetanurs són més especialitzats que no pas els ceratosàurids. Es subdivideixen en els Spinosauroidea o Torvosauroidea (originalment anomenat Megalosaurus) els quals eren els més comuns durant el Juràssic mitjà però així i tot continuaren fins al Cretaci mitjà, i els Avetheropoda. El darrer clàde -com el seu nom indica- són els més propers a les aus, i són dividits en els Carnosauria i els Coelurosauria.

Així i tot, durant el Juràssic superior només n'hi havia quatre de llinatges de teròpodes -ceratosàurids, torvosàurids, carnosàurids i coelurosàurids. Tots quatre grups van sobreviure en el Cretaci, encara que només dos -els abelisàurids i els coelurosàurids semblen haver arribat al final del període. Eren geogràficament separats, els primers a Gondwana i els segons a l'Asiamèrica.

De tots els grups de teròpodes, els coelurosàurids eren de lluny els més diversos. Alguns clàdes de coleurosaures que van prosperar durant el Cretaci foren els tiranosàurids, incloent-hi els famós Tyrannosaurus rex, els dromeosàurids, incloent-hi els famosos Velociraptor i Deinonychus, els quals són molt semblants a l'Archaeopteryx (Ostrom 1969, Paul 1988, Dingus & Rowe 1998), els troodòntids, els omnívors oviraptòrids, els herbívors ornitomímids ("dinosaures estruç") i els terizinosàurids, el qual es troba entre formes carnívores i herbívores), i els ocells, l'únic llinatge dinosaurià que sobrevisqué a l'extinció massiva del Cretaci. Mentre les arrels d'aquests diversos grups haurien d'ésser al Juràssic mitjà, només esdevingueren abundosos durant el Cretaci inferior.

ClassificacióModifica

CladogramaModifica

El següent cladograma està adaptat de Weishampel et al., 2004.[1]

Theropoda

Ceratosauria

?Coelophysoidea


Neoceratosauria

Ceratosauridae



Abelisauroidea




Tetanurae

Spinosauroidea


Avetheropoda
Carnosauria

Monolophosaurus



Allosauroidea



Coelurosauria

Compsognathidae


Tyrannoraptora

Tyrannosauroidea


Maniraptoriformes

Ornithomimosauria


Maniraptora

Oviraptorosauria (incl. Therizinosauroidea)


Paraves

Eumaniraptora

Deinonychosauria



Avialae













Articles relacionatsModifica

NotesModifica

  1. Weishampel, David B.; Dodson, Peter; Osmólska, Halszka (editors) (2004). The Dinosauria, Second Edition. University of California Press., 861 p.

BibliografiaModifica

  • Carrano, M. T., Sampson, S. D. & Forster, C. A., (2002), L'osteologia del Masiakasaurus knopfleri, un petit abelosauroide del Cretaci superior de Madagascar, Journal of Vertebrate Paleontology, Vol. 22, #3, p. 510-534
  • Dingus, L. & Rowe, T. (1998), The Mistaken Extinction: Dinosaur Evolution and the Origin of Birds, Freeman
  • Kirkland, J. I., Zanno, L. E., Sampson, S. D., Clark, J. M. & DeBlieux, D. D., (2005) Un primitiu therizinosauroide del Cretaci primerenc de Utah, Nature: Vol. 435, p. 84-87
  • Mortimer, M., (2001) "Rauhut's Thesis", Dinosaur Mailing List Archives, 4 Jul 2001
  • Ostrom, J.H. (1969). Osteologia del Deinonychus antirrhopus, un inusual teròpode del baix Cretaci de Montana, Peabody Museum Nat. History Bull., 30, 1-165
  • Paul, G.S., (1988) Predatory Dinosaurs of the World Simon and Schuster Co., New York (ISBN 0671619462)
  • ----- (2002) Dinosaurs of the Air (ISBN 0801867630):
  • Rowe, T., & Gauthier, J., (1990) Ceratosauria. 151-168 in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osmólska, H. (editors), The Dinosauria, University of California Press, Berkley, Los Angeles, Oxford.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teròpodes