Kom Abu Billo

(S'ha redirigit des de: Terenuthis)

Kom Abu Billo és una localitat d'Egipte a la part occidental del delta del Nil, uns 70 km al nord-oest del Caire. És a pocs kilòmetres al nord de Khatatba, on la carretera gira a l'oest cap a la branca Rosetta del Nil en direcció al Wadi Natrun. L'excavació és entre Al-Khatatba i Al-Birigat, al costat oest del canal. El seu nom egipci fou Mefkat (Turquesa) o Nebet Merkaf (senyora de Turquesa). Els grecs la van anomenar Terenuthis derivat de Ta rennouti ("La Terra de Natjar-te Renenutet") doncs els lloc era centre del culte a la deessa cobra Renenutet, deessa de la fertilitat i protectora del faraó a l'altra vida; els coptes l'anomenaren "Terenouti" i modernament Tarrana.

Plantilla:Infotaula geografia políticaKom Abu Billo

Localització
Map
 30° 24′ N, 30° 48′ E / 30.4°N,30.8°E / 30.4; 30.8
EstatEgipte
Governaciógovernació de Buhayra Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

El seu nom àrab és Kom Abu Billo, que és concretament el lloc de la necròpolis dels temps grecoromans on al nord hi havia un temple d'Apol·lo (Temple = Kom; Apol·lo = Abu Billo). El temple de Het-Hert fou descobert el 1887 per F.L. Griffith, però no fou excavat fins al 1969-1974; fou construït sota Ptolemeu II Filadelf (285 aC-246 aC) i s'han trobat també objectes del seu antecessor Ptolemeu I Sòter; a la seva vora un cementiri d'animals, associat al culte del temple; al temple o a una part s'adorava a Hathor; també s'han trobat estàtues amb els noms de Yinepu, Aset, Taweret i Bes. El cementiri té tombes des de la dinastia VI fins al segle iv. Una estela egípcia coneguda com "L'estela de Terenuthis" té dibuixat un mort entre dos columnes i té un text en demòtic grec a sota; les ofrenes eren variades i incloïen raïm i vi. La ciutat es dedicava a l'agricultura, la cacera i la pesca però també hi havia vinaters, ollers, joiers i altres artesans. S'han trobat molts objectes, ceràmiques, anells d'or i plata, braçalets, arracades d'or, agulles, vasos d'ivori, amulets i d'altres; la poteria pintada de diferents color és d'època entre l'imperi Nou i principis de la nostra era; s'han trobat àmfores per vi.

La ciutat fou seu d'un bisbe sufragani d'Antinoe a la Tebaida Primera (Thebais Prima). Michel Le Quien esmenta dos bisbes de la ciutat: Arsinthius el 404; i Eulogius, present al concili d'Efes del 431. Fou lloc de refugi dels monjos davant els atacs dels nòmades maziks. La ciutat de Tarraneh (Tarrana), a un parell de km a l'est, va substituir a la ciutat a l'alta edat mitjana (vers el segle VI). A uns 15 km es troben els llacs de Nitria i Scetis.

Referències

modifica