Teresa (Alt Palància)

municipi del País Valencià

Teresa, també conegut com a Teresa de Begís, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Infotaula de geografia políticaTeresa
Escut d'armes
Escut d'armes
Teresa 07.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Teresa respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 54′ 01″ N, 0° 39′ 28″ O / 39.9003°N,0.6577°O / 39.9003; -0.6577Coord.: 39° 54′ 01″ N, 0° 39′ 28″ O / 39.9003°N,0.6577°O / 39.9003; -0.6577
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
Població
Total247 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat12,42 hab/km²
GentiliciTeresà, teresana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície19,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud636 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Festa patronalVerge de l'Esperança i Sant Roc
Del 14 al 22 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Ernesto Pérez Calatayud Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12469 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12110 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12110 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webteresa.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El terme està situat en la vall alta del riu Palància, en l'angle que formen les serres de serra d'Andilla, Javalambre i serra de Pina, sent per tant molt muntanyós. Entre totes destaquen les altures del Franco, el Cerro Gordo, Roya i Chavi, cap de les quals supera els 900 metres d'altura. Compta amb gran quantitat de fonts, com ara la Pipa, el Batà, Royo, la Grillera, Contis, Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, Rabosera i del Río.

Localitats limítrofesModifica

Limita amb Begís, Toràs, Viver, Xèrica i Sacanyet, totes elles de la mateixa comarca.

Accessos i comunicacionsModifica

Des de la ciutat de València, s'accedix a Teresa prenent la A-23 (denominada Autovia Mudèjar), continuant per la N-234 i, posteriorment, a l'altura de Viver, es pren a l'esquerra la CV-235. Està situada a 86,6 km de Castelló de la Plana, 85,5 de València i 73,8 de Terol.

Compta amb una línia d'autobús diari a Castelló de la Plana.

HistòriaModifica

Al seu terme s'han trobat restes de l'edat del bronze, en els jaciments de la Penya de la Dueña, i al cim del Cerro Alto de la Gambalia. Igualment s'han trobat restes de ceràmica ibèrica en la cova de los Muertos i l'Alto Losar. També diverses troballes certifiquen el poblament del lloc en època romana. Posteriorment, Teresa va passar a dominació àrab, fins a la conquesta de Pere Fernàndez d'Azagra, senyor d'Albarrasí, qui va concedir la jurisdicció civil de la localitat a l'orde de Calatrava i la religiosa al bisbat de Sogorb.

 
Mapa de l'Alt Palància en les Observacions de Cavanilles

Cavanilles, en el seu llibre Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, escrit a finals del segle XVIII, explica que Teresa està situada en una vall, prop del riu Palància, que té un clima sec i també diu que té belles hortes. Cavanilles també diu que té camins escarpats, corbes i revoltes. Teresa té termes en comú amb Sacanyet, Begís i Toràs. Segons Cavanilles les principals activitats econòmiques eren la ramaderia ovina i equina, i l'agricultura amb boscs fruiters, cirerers, vinyes i sembrats. La impressió de Cavanilles sobre Teresa era positiva, ja que definia al poble amb adjectius com ara preciós o bonic.

Segons el Diccionari de Madoz Teresa està situada a la riba esquerra del riu Palància i és una vila muntanyosa, ja que està situat entre dues serralades, protegida dels vents del nord, del sud i de l'oest. També explica que el clima és bastant temperat i saludable. Hi havia 260 cases de mala fabricació i una escola d'instrucció primària, per al sosteniment de la qual hi havia una capellania. L'ajuntament pertanyia a la província de Castelló de la Plana, partit judicial de Viver, ciutat de València, diòcesi de Sogorb. L'església (Mare de Déu De l'Esperança) estava servida per un capellà de primer ascens i patronat real. Els camins portaven pel nord a Toràs; per l'est, a Viver; i per l'oest i el sud, a Begís. Els principals cultius eren el blat, l'ordi, la dacsa, la vinya, l'olivera, els llegums i les verdures i bestiar oví i cabrum. En aquella època Teresa tenia 262 veïns.

Fon aldea de Begís fins a l'any 1842, quan se li va atorgar municipi propi. Demogràficament es troba en franca regressió amb una forta emigració cap a zones industrials de València i la Plana de Castelló.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.052 981 1.015 889 818 898 753 640 463 369 345 341 311

EconomiaModifica

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia, s'ha desenvolupat una xicoteta indústria artesanal de patés. És també focus de turisme rural pel seu agradable clima estiuenc.

AlcaldiaModifica

Des de 2003 l'alcalde de Teresa és Juan Ernesto Pérez Calatayud del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Emilio Alcaide Alcaide UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Martín Macian PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Tomás Flor PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Enrique Rodríguez Baixeras
Vicente López Palomar
EUPV
EUPV
15/06/1991
20/11/1992
n/d
--
1995–1999 Vicente López Palomar EU-EV 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Maestre Clemente PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Juan Ernesto Pérez Calatayud PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

MonumentsModifica

 
Església
  • Església de Nostra Senyora de l'Esperança. Dels segles XV al XVII. El temple posseïx una sola nau sòlida entre contraforts, voltes de tradició gòtica i capelles. Un bell pòrtic emmarca la plaça.
  • Ajuntament.

Llocs d'interésModifica

  • Mina del barranc del Arco. Amb antics forns de guix rehabilitats.
  • Refugi de l'Aigua. Situat en el Cerro Gordo. És un respirador amb abundants corrents d'aigua que surten d'un brollador.
  • El Arco.

FontsModifica

  • Font del Alto Pipa.
  • Font del Batán.

Teresa compta amb moltes altres fonts, com ara les del Royo, la Grillera, Contis, el Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, la Rabosera i del Río.

Festes i celebracionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Teresa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa