Teresa de Portugal i de Barcelona

Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194). És venerada com a beata per l'Església catòlica.

Infotaula de personaTeresa de Portugal

Quadre anònim del s. XVIII amb les beates Sança (al cel, ja que va ser la primera a morir), Teresa (al centre) i Mafalda de Portugal (Monestir de Lorvão)
Nom original(pt) Teresa Sanches Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementTeresa Sanches
4 octubre 1178 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1250 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Lorvão (Portugal) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Lorvão 
Reina consort de Lleó
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEsposa d'Alfons IX de Lleó, filla de Sanç I de Portugal i Dolça de Barcelona
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCistercencs
Reina, monja
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació13 de desembre de 1705 , Roma nomenat per Climent XI
Festivitat17 de juny
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Borgonya Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlfons IX de Lleó (1191 (Gregorià), 1190 (Gregorià)–1196 (Gregorià)), nul·litat matrimonial Modifica el valor a Wikidata
FillsDolça I de Lleó, Sança II de Lleó, Ferran de Lleó Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç I de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Dolça de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
GermansBerenguera de Portugal, Blanca de Portugal, Sança de Portugal i de Barcelona, Mafalda de Portugal i de Barcelona, Alfons II de Portugal, Pere I d'Urgell, Ferran de Flandes, Constança de Portugal, Ramon de Portugal, Pedro Moniz, Gil Sanches, Rodrigo Sanches, Martí Sanches de Portugal, Teresa Sanches, Urraca Sanches de Portugal i Constança Sanches de Portugal Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Filla gran de Sanç I de Portugal i la seva esposa Dolça de Barcelona. Per línia materna era neta del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de la reina d'Aragó Peronella d'Aragó. Era germana de Sança i de Mafalda que, com ella, van ser monges i, amb el temps, van ser beatificades.

Núpcies i descendents modifica

Es casà el 1191 a Guimaraes amb el rei Alfons IX de Lleó. D'aquesta unió tingueren:

Anul·lació del matrimoni modifica

Teresa de Portugal tingué tres fills amb Alfons de Lleó però la seva unió fou invalidada per decret papal el 1194 adduint qüestions de consanguinitat, ja que ambdós eren cosins.

Aquell mateix any, Teresa retornà a Coïmbra, on el seu pare li va fer donació del monestir benedictí de Lorvão, que va reformar d'acord amb la regla de l'Orde del Cister. Arribà a tenir 300 monges.

El 1230 Alfons de Lleó va morir, havent tingut més fills amb la seva segona esposa Berenguera de Castella. Aquesta segona unió també fou anul·lada per consanguinitat. Llavors esclatà un conflicte entre els hereus d'Alfons. Alfons IX de Lleó havia llegat el regne de Lleó a les seves dues filles Sança de Lleó i Dolça de Lleó, tingudes pel primer matrimoni. Teresa de Portugal, convençuda per Berenguera de Barcelona, va aconseguir la renúncia de les seves dues filles als drets sobre la corona de Lleó pel Tractat de Terceries. Ambdues infantes de Lleó van rebre com a contrapartida una gran quantitat de diners així com certs privilegis cedint els seus drets al seu germà Ferran III de Castella.

Teresa de Portugal, després de la pugna per la successió, va retornar al convent que havia reformat i s'hi reclogué vivint com a monja. Va morir allà el 18 de juny de 1250.

Beatificació modifica

El 13 de desembre de 1705 Teresa de Portugal fou beatificada pel Papa Climent XI mitjançant la butlla papal Sollicitudo Pastoralis Offici, al costat de la seva germana Sança de Portugal.

La seva festivitat religiosa segons l'església Catòlica se celebra el dia 17 de juny.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa de Portugal i de Barcelona