Obre el menú principal

Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina. L'any 2001 tenia 36.633 habitants.

Infotaula de geografia políticaTerracina
TerracinaDuomo.jpg
El Duomo

Localització
Map of comune of Terracina (province of Latina, region Lazio, Italy).svg
 41° 17′ 00″ N, 13° 15′ 00″ E / 41.283333333333°N,13.25°E / 41.283333333333; 13.25
EstatItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Latina

Capital Terracina
Població
Total 46.323 (2018)
• Densitat 339,14 hab/km²
Geografia
Superfície 136,59 km²
Altitud 22 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Caesarius of Africa Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 04019
Fus horari
Prefix telefònic 0773
Identificador ISTAT 059032
Codi del cadastre d'Itàlia L120
Altres
Agermanament amb

Lloc web http://www.comune.terracina.lt.it/
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Història antigaModifica

Originàriament coneguda com a Tarracina i Ànxur, fou una ciutat romana del Latium, arrabassada als volscs, situada a la vora del mar Tirrè.

La ciutat es deia Ànxur però fou conquerida pels romans al segle IV aC i li van dir Tarracina. Apareix en un tractat entre Roma i Cartago el 509 aC i era dependència de Roma junt amb Circeii i Antium, però després va tornar als volscs i romangué en poder seu fins al 406 aC, quan torna a ser esmentada de nou amb motiu de l'atac de Fabi Ambust, que la va prendre per assalt. El 402 aC els volscs la van recuperar per una negligència de la guarnició romana. El 400 aC fou assetjada pels romans dirigits per Valeri Poti i, després d'uns assalts rebutjats, finalment fou bloquejada i es va rendir. Un atac dels volscs a la ciutat el 397 aC va ser rebutjat.

Vers el 330 aC, amb la conquesta romana de Privernum, s'hi va poder establir una colònia romana, que es va fundar el 329 aC. Els habitants de Tarracina van demanar exempció del servei militar (a la Segona Guerra Púnica) i del servei naval més tard, a les quals haguera tingut dret com a colònia llatina, però no ho era considerada tot i estar al Latium, i tampoc era una colònia romana plena sinó una colònia marítima de la ciutat (Colònia marítima civium). La ciutat era el lloc on la via Àpia arribava per primer cop a mar.

Va continuar essent una ciutat important durant la República. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu fou ocupada per aquest darrer amb tres cohorts dirigides pel pretor Rutili Lupus, però en van sortir quan Pompeu es va retirar a Brundisium.

Durant l'Imperi, a la guerra civil entre Vespasià i Vitel·li, fou ocupada pel primer però fou arrabassada pel segon. En aquella època els romans rics hi van construir vil·les com a segona residència. L'emperador Domicià hi va tenir una vil·la, i una altra Galba (que va néixer en aquesta vil·la, que era situada al camí de Fundi).

Al final de l'imperi encara fou una fortalesa important durant les guerres amb els ostrogots.

Durant la Conquesta del Regne de Nàpols, el 1436 fou presa als Estats Pontificis per Pere d'Aragó i d'Alburquerque.[1]

Fills il·lustresModifica

Evolució demogràficaModifica

 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terracina  
  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920.