Terratrèmol de Hōei de 1707

El terratrèmol de Hōei de 1707 va tenir lloc el 28 d'octubre de 1707 a les 14:00 hora local; va ser el terratrèmol més gran de la història del Japó,[1] abans del terratrèmol i tsunami de Sendai del 2011.[2] Va causar danys entre moderats i severs al sud-oest de les illes de Honshu, Shikoku i al sud-est de Kyūshū.[3] El terratrèmol i el tsunami resultant van causar més de 5.000 morts.[4] Aquest terratrèmol va tenir una força de 8,6 en l'escala de Richter. Igualment, es creu que va poder haver provocat l'última de les erupcions històriques del Mont Fuji que va activar-se 49 dies després.[5]

Infotaula d'esdevenimentTerratrèmol de Hōei de 1707
1707Hoei earthquake intensity.png Modifica el valor a Wikidata
 33° 12′ N, 135° 54′ E / 33.2°N,135.9°E / 33.2; 135.9Coord.: 33° 12′ N, 135° 54′ E / 33.2°N,135.9°E / 33.2; 135.9
TipusNankai megathrust earthquakes (en) Tradueix
terratrèmol Modifica el valor a Wikidata
Data28 octubre 1707 Modifica el valor a Wikidata
Punt en el temps14:00 hora local
PeríodeHōei Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChūbu
Kansai
Shikoku
Kyūshū Modifica el valor a Wikidata
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
Efectestsunami
Q21654567 Tradueix
Erupció Hōei del Mont Fuji
Ōya-kuzure (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Magnitud de moment sísmic8,6 Modifica el valor a Wikidata
Morts5.000 Modifica el valor a Wikidata

DanysModifica

Van quedar destruïdes 29.000 cases i hi va haver més de 5.000 morts. Almenys es va produir una esllavissada important provocada pel terratrèmol a Ohya, a la prefectura de Shizuoka.[6] Aquesta esllavissada, una de les tres més grans esdevingudes al Japó, va afectar una àrea d'1,8 km², amb un volum aproximat de 120 milions de m³.[7] La conca de la prefectura de Nara mostra proves que es va produir una liqüefacció del sòl com a conseqüència d'aquest esdeveniment.[8]

EfectesModifica

Segons es dedueix de diverses observacions, la magnitud del succés de 1707 va superar tant al terratrèmol de 1854 a Ansei-Tokai com el terratrèmol de 1854 d'Ansei-Nankai. Les proves sobre això són: l'elevació de terres al cap Muroto (prefectura de Kochi) –que s'estima en 2,3 metres el 1707 comparat amb uns 1,5 metres del 1854–, la presència a la zona d'una intensitat sísmica entre 6 i 7 en l'escala d'intensitat sísmica de la Japan Meteorological Agency a la plana de la província de Kawachi, i la gravetat dels danys i l'alçada de les inundacions a conseqüència del tsunami, a més dels registres del tsunami a localitats tan llunyanes com Nagasaki (Japó) i Jeju-do (Corea del Sud).[9]

Pel que fa al tsunami, va assolir una altura mitjana de 7,7 metres al llarg de la costa sud-oest de Kōchi, i més de 10 metres en determinats llocs.[10]

Relació amb l'erupció del Mont FujiModifica

Hi ha proves que els canvis en la tensió tectònica produïts per terratrèmols potents poden ser suficients per disparar erupcions volcàniques, entenent sempre que el sistema de magma implicat creix fins a un estat crític.[5] El gran terratrèmol de 1707 podria haver provocat canvis en la pressió de la càmera magmàtica sota el Mont Fuji mitjançant un canvi en la tensió estàtica.

ReferènciesModifica

  1. IISEE. «Catalog of Damaging Earthquakes in the World (Through 2007)». [Consulta: 23 desembre 2009].
  2. «Magnitude 8.9 - Nera the East Coast of Honshu, Japan 2011 March 11 05:46:23 UTC», 11-03-2011. [Consulta: 11 març 2011].
  3. Miyazawa, M.; Mori J. «Historical maximum seismic intensity maps in Japan from 1586 to 2004: construction of database and application». Annal of Disas.Prev.Res.Inst., Kyoto Univ. 48C, 2005. Arxivat de l'original el 2011-07-22. [Consulta: 30 gener 2010].
  4. Ando, M. «Groundwater and Coastal Phenomena Preceding the 1944 Tsunami (Tonankai Earthquake)», 2006. Arxivat de l'original el 2011-07-20. [Consulta: 30 gener 2010].
  5. 5,0 5,1 Hill, D.P.; Pollitz F. & Newhall C. «Earthquake-Volcano Interactions». Physica Today, Novembre, 2002, pàg. 41–47 [Consulta: 30 gener 2010]. Arxivat 2011-08-15 a Wayback Machine.
  6. Sidle, R.C.; Imaizumi F. «Triggering Mechanisms of Landslides and Debris Flows and Their Linkages: Hydrogeomorphic and Hydropedologic Influences». 1st International Conference on Hydropedology Highlights of Presentations, 2008. Arxivat de l'original el 2011-07-27. [Consulta: 30 gener 2010].
  7. «Case 2: Oya Hillside work». [Consulta: 30 gener 2010].
  8. Nakanashi, I. «Liquefaction Caused by the 1707 Hoei Earthquake as Observed in the Nara Basin, Central Japan». Disaster Prevention Research Institute Annuals, Kyoto University, 42, B1, 1999, pàg. 125–127 [Consulta: 30 gener 2010]. Arxivat 2012-02-25 a Wayback Machine.
  9. Tsuji, Y.; Namegaya Y. «The 1707 Hoei Earthquake, as an Example of a combined Gigantic Tokai-Nankai Earthquake», 2007. Arxivat de l'original el 2011-06-11. [Consulta: 23 desembre 2009].
  10. Hatori, T. «Field investigations of the Nankaido Tsunamis in 1707 and 1854 along the South-west coast of Shikoku» (en japanese with english abstract). Bulletin Earthquake Research Institute, 56, 1981, pàg. 547–570.

Plantilla:Terratrèmol