Terratrèmol de Ljubljana de 1895
El terratrèmol de Ljubljana (en eslovè, ljubljanski potres),[1] també conegut com a terratrèmol de Pasqua (en eslovè, velikonočni potres),[2] fou un terratrèmol que es produí a Ljubljana, capital de la Carniola i Eslovènia, el 14 d'abril de 1895, Diumenge de Pasqua.[1] És l'últim terratrèmol i el més destructiu que ha afectat la zona.[3][4]
| ||||
| ||||
| Tipus | terratrèmol  | |||
|---|---|---|---|---|
| Dia de la setmana | diumenge | |||
| Data | 14 abril 1895 (22:17. Temps Universal Coordinat) | |||
| Magnitud a l'escala de Richter | 6,1 | |||
| Escala d'intensitat de Mercalli | VIII en l'escala de Mercalli IX en l'escala de Mercalli | |||
| Profunditat | 16 km | |||
| Morts | 21 | |||
Terratrèmol
modificaAmb una magnitud en l'escala de Richter de 6,1 i una intensitat màxima en l'escala de Mercalli de VIII–IX, el terratrèmol es va produir a les 20:17 UTC (22:17 hora local).[2] L'epicentre del terratrèmol era a Janče, uns 16 km a l'est del centre de Ljubljana.[5] El focus es trobava a 16 km de profunditat. El xoc es va notar en un cercle de radi 350 km i una àrea de 385.000 km², arribant a Assisi, Florència, Viena i Split.[4] Durant els deu següents dies es van produir més de 100 rèpliques.[2]
Danys
modificaEls danys més severs es van trobar en un cercle amb radi 18 km, des d'Ig fins a Vodice.[2] En aquella època, la població de Ljubljana era de 31.000 habitants, amb uns 1.400 edificis.[2] Un 10% dels edificis foren danyats o destruïts, tot i que poques persones van morir a la destrucció.[2] A la plaça Vodnik (en eslovè, Vodnikov trg), un antic monestir, que tenia una escola diocesana per a noies i una biblioteca, quedà prou danyat com per haver de ser demolit; posteriorment, el lloc esdevindria un mercat (mercat central de Ljubljana, en eslovè, Osrednja ljubljanska tržnica), actualment un punt destacat de la ciutat.[6] Es va estimar el cost dels danys en 7 milions de guldens.[2]
Resposta
modificaEl matí següent, el consistori municipal va adoptar mesures per ajudar les víctimes més afectades, va dirigir les forces policials en mesures per a més seguretat i per inspeccionar les cases danyades. Totes les escoles de la ciutat es van tancar temporalment, i algunes fàbriques van aturar també la seva operació. Pocs dies després es van crear refugis d'emergència per als sense-sostre. Molts ciutadans de Ljubljana van abandonar la ciutat com a refugiats. El menjar va començar a escassejar dins la ciutat, i s'hi van establir cinc cuines d'emergència que distribuïen diversos milers de plats cuinats al dia a preus baixos o gratuïts. Altres zones de l'Imperi Austrohongarès, especialment Viena, i els Països Txecs i Croàcia-Eslavònia, van col·laborar-hi. Un dels col·laboradors més implicats del consistori municipal, Ivan Hribar, fou elegit alcalde poc després i s'encarregà de la reconstrucció de la ciutat.
Després del terratrèmol
modificaAbans de l'esdeveniment, Ljubljana tenia aparença provincial.[4] Va començar l'expansió de la ciutat i un canvi arquitectònic cap a la Secessió de Viena, que contrasta amb els edificis d'estil barroc anteriors al terratrèmol. El període de reconstrucció es va produir entre el 1896 i el 1910, i és conegut com el "renaixement de Ljubljana" no només a causa dels canvis arquitectònics, sinó també per les reformes en administració urbana, educació, sanitat i turisme que s'hi van fer. Entre el 1895 i el 1910, es van construir 436 nous edificis i se'n van renovar o ampliar centenars amb l'estil de la Secessió de Viena. La major part dels ponts, monuments, parcs i edificis principals de la ciutat són construccions posteriors al terratrèmol. El 1895 els habitants de Ljubljana van erigir a Janče una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser perquè Maria els protegís dels desastres.[5] A la ciutat s'hi va establir el primer observatori sismològic austrohongarès, al carrer Vega (en eslovè, Vegova ulica),[2] el 1897.
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 Verdinek, Alenka «Ljubljanski potres v slovenskih literarnih delih» (en slovenian). Slavistična revija [Journal of Slavic Linguistics], 53, 4, 2005. ISSN: 0350-6894.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Potresna aktivnost v Sloveniji: Močni potresi v preteklosti» (pdf) (en slovenian). Potresna aktivnost v Sloveniji [Seismic Activity in Slovenia]. Environmental Agency of the Republic of Slovenia. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2013. [Consulta: 15 maig 2012].
- ↑ «Zmeren potresni sunek v Ljubljani» (en slovenian). MMC RTV Slovenija. RTV Slovenija, 24-02-2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Orožen Adamič, Milan «anglès Earthquake Threat in Ljubljana». Geografski zbornik [Acta geographica], 35, 1995, pàg. 45–112. ISSN: 0373-4498.
- ↑ 5,0 5,1 Dobnik, Jože. «Planinski dom 2. grupe odredov na Jančah» (en slovenian). Pot kurirjev in vezistov NOV Slovenije [Path of Couriers and Operators of the National Liberation War of Slovenia]. Društvo Domicilnega odbora kurirjev in vezistov NOV Slovenije., 2006. [Consulta: 15 maig 2012].
- ↑ Ljubljana.si