Terratrèmols de l'Ebre de 2013

Els terratrèmols de l'Ebre de 2013 foren una sèrie de diversos centenars de sismes, la majoria d'ells d'escassa magnitud i imperceptibles, que es van produir entre setembre i octubre de 2013 al sud de Catalunya i nord del País Valencià.

Plantilla:Infotaula esdevenimentTerratrèmols de l'Ebre de 2013
Map
 40° 24′ N, 0° 42′ E / 40.4°N,0.7°E / 40.4; 0.7
Interval de tempssetembre 2013 - octubre 2013 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlcanar (Montsià)
Benicarló (Baix Maestrat)
Cervera del Maestrat (Baix Maestrat)
Càlig (Baix Maestrat)
Peníscola (Baix Maestrat)
la Ràpita (Montsià)
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Magnitud de moment sísmic4,2 (1r octubre 2013) Modifica el valor a Wikidata

Antecedents modifica

L'abril de 2012 es produí un terratrèmol de 3,1 en l'escala de Richter als voltants de la plataforma d'injecció del Projecte Castor. Fou qualificat com a "normal" per l'Observatori de l'Ebre.[1]

Els terratrèmols modifica

Des de mitjans de setembre de 2013 es produïren diversos centenars de sismes, la majoria d'ells d'escassa magnitud i imperceptibles, a la zona on el projecte Castor estava injectant gas. Malgrat això, l'1 d'octubre tingué lloc un terratrèmol de 4,2 a l'escala de Richter,[2] causant alarma a les poblacions pròximes on es percebé (en Alcanar, Benicarló, Cervera del Maestrat, Càlig, Peníscola, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs fou sentit amb una intensitat de grau III). Els treballs d'injecció de gas foren paralitzats el 16 de setembre després dels primers tremolors i l'empresa Escal UGS reconegué que els terratrèmols podien estar vinculats al projecte Castor, però que el normal hagués estat que el tipus d'activitats generades provoquessin microsismes de magnitud 1 o 2,6.[3]

El 2014 un informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya va constatar que les operacions d'injecció de gas van ser les responsables d'aquests terratrèmols.[4]

Paralització de les activitats modifica

El 4 d'octubre de 2013 la Guàrdia Civil investigà in situ el cessament de l'activitat a instàncies de la Fiscalia de Castelló,[5] i l'empresa concessionària va cobrar 1.350 milions d'euros com a indemnització en novembre de 2014.[6]

Referències modifica