Territoris organitzats incorporats pels Estats Units

Els territoris organitzats incorporats pels Estats Units són territoris dels Estats Units que estan tant incorporats (part dels Estats Units pròpiament) com organitzats (amb un govern autoritzat mitjançant una llei orgànica aprovada pel Congrés dels Estats Units, habitualment compost per un governador territorial, una cambra legislativa territorial i un sistema judicial bàsic).

Territoris a Amèrica del Nord i els Estats Units ca. 1830.
Territoris incorporats l'any 1876. Gairebé totes les divisions territorials a l'oest del riu Ohio i al nord d'Oklahoma es van reorganitzar diverses vegades.

Durant la major part de la història dels Estats Units, les regions incorporades com Estats eren, abans de l'admissió, territoris d'aquest tipus. En anar creixent el país, les zones més populoses del territori organitzat prenien la forma d'Estat. La resta mantenia freqüentment una mica de l'estructura legal del territori sortint, i ear reanomenat per evitar confusions.

Alguns exemples d'aquests canvis són els següents:

Aquestes noves regions van necessitar diverses dècades més de creixement abans de poder demanar el ser admeses com a estats. Per exemple, parts del primitiu territori de Louisiana i del nou territori d'Oregon van trigar més de cinquanta anys a convertir-se en Estats: Idaho i Montana.

Territori actual

modifica

En 2024, l'únic territori incorporat dels Estats Units ni està organitzat ni poblat: l'atol Palmyra, el territori desorganitzat en les aigües equatorials al sud de Hawaii. L'atoll és un territori incorporat sota legislació internacional sota el reclam de l'explorador i després de servir com a base de proveïment en la Segona Guerra Mundial és usat avui dia per un nombre variable de personal i investigadors. L'atol·ló segueix desorganitzat perquè no hi ha residents permanents per demanar un canvi, solament els empleats federals que rotativament hi estan assignats.

El districte de Colúmbia se sembla funcionalment a un territori incorporat, però és part íntegra dels Estats Units sense ser un estat, tt i que es classifica a part a causa que va ser creat mitjançant la disposició constitucional única per la capital federal i no mitjançant el cas general de l'autoritat del Congrés sobre un territori federal.

La resta dels territoris dels Estats Units són no incorporats (el que vol dir que no són part íntegra dels Estats Units) mentre que els anteriorment territoris incorporats són avui dia Estats.

Llista de territoris organitzats incorporats

modifica
 
Adquisicions territorials dels Estats Units des de la pau de 1783 amb el Regne Unit fins a la pau amb Mèxic en 1848.
 
Canvis polítics a l'oest continental i al territori de Louisiana dels Estats Units entre 1805 i 1809 després de la ratificació de la compra de Louisiana l'octubre de 1803.

ls següents territoris nord-americans són els organitzats oficialment pel Congrés mitjançant una Llei Orgànica aprovada en la primera data indicada. Es van incorporar a la unió en forma d'Estat (amb el mateix nom, tret que s'indiqui) en la segona data indicada. En alguns casos, no es van incloure grans zones perifèriques del territori en el nou Estat:

  • Noms locals coneguts com a compra de la Louisiana o Territori Indi no foren mai organitzats formalment en territoris.
  • Durant la Guerra Civil Americana, va haver-hi (almenys nominalment) un territori establert pels confederats anomenat territori d'Arizona (1861–1865), que dividia Arizona i Nou Mèxic en direcció est-oest, a diferència de la divisió nord-sud establerta per la Unió que segueix avui dia.
  • Dels cinquanta estats actuals, 31 van formar part en algun moment d'un territori. Les excepcions són: les Tretze Colònies originals, Kentucky i Virgínia Occidental (tots dos separats de Virgínia), Maine (separat de Massachusetts), Califòrnia (creat com a Estat directament a partir del territori no organitzat de la cessió mexicana, i Vermont i Texas (ambdues autoproclamades repúbliques prèviament).
  • Des de 1959 no hi ha hagut cap territori incorporat formalment organitzat mitjançant llei Orgànica.
  • A partir dels Casos Insulars Puerto Rico, Guam i Filipines es van convertir en els primers Territoris no incorporats dels Estats Units d'Amèrica. El primer cas que va establir jurisprudència sobre aquest particular va ser Downes vs Bidwell de 1901 on se'l Tribunal Suprem dels EUA va decidir: "We are therefore of opinion that the Island of Porto Rico is a territory appurtenant and belonging to the United States, but not a part of the United States within the revenue clauses of the Constitution..." En altres paraules, Puerto Rico pertany a, però no és part dels Estats Units. En 1922 en el cas Balzac vs People of Puerto Rico, el tribunal va reiterar aquesta decisió incloent a més que tant Puerto Rico com els altres territoris No incorporats, són tractats així per ser pobles antics de diferent origen i idioma diferent; per concloure va establir que on viatja la bandera dels EUA no viatja la constitució federal. En 1985 en el cas Harris vs Rosario, es va establir que el Congrés podrà discriminar en l'atorgació de fons a Puerto Rico pel que fa als Estats de la Unió, per ser Puerto Rico dels Territoris no incorporats dels Estats Units.

Referències

modifica

Vegeu també

modifica