Obre el menú principal

Helen Luella Koford, coneguda artísticament com a Terry Moore (Los Angeles, Califòrnia, 7 de gener de 1929) és una actriu estatunidenca. Va ser coneguda sota diferents pseudònims Jan Ford, Judy Ford, o amb el seu nom real Helen (Luella) Koford. Va ser nominada a l'Oscar pel seu paper en un èxit de l'època titulat Come Back, Little Sheba (1953), produït pels estudis Paramount Pictures.

Infotaula de personaTerry Moore
Terry Moore (actress) 001.JPG
Biografia
Naixement Helen Luella Koford
7 de gener de 1929 (1929-01-07) (90 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat Estats Units estatunidenca
Activitat
Ocupació Actriu, model, actriu de televisió, actriu de cinema i guionista
Activitat 1940 –
Família
Cònjuge Howard Hughes (1949-1976)
Glenn Davis (1951-1952)
Eugene McGrath (1956-1959)
Stuart Warren Cramer III (1959-1970)
Richard Carey (1979-1980)
Jerry Rivers (1992-2001)
Parella Howard Hughes (1949–1976)
Fills Grant Cramer

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0601930 Allocine: 18896 Allmovie: p103400 TCM: 134858 TV.com: people/terry-moore
Modifica les dades a Wikidata

Biografia[1][2]Modifica

Moore va treballar a la ràdio durant els anys 1940, especialment com Bumps Smith a The Smiths of Hollywood. Va fer de protagonista en uns quants èxits de taquilla, incloent-hi Mighty Joe Young (1949), Come Back, Little Sheba (1952) (per la qual seva ser nominada per l'Oscar a la millor actriu secundària, i Peyton Place (1957). Va aparèixer a la coberta de Life el 6 de juliol de 1953, com "Hollywood's sexy tomboy".

La foto de Moore es va utilitzar a la coberta de la segona edició del llibre de còmics My Diary datat el març de 1950[3][4]

Durant els anys 1950, Moore va treballar intensament en pel·lícules com The Great Rupert (1950), Two of a Kind (1951), Man on a Tightrope (1953), Daddy Long Legs (1955), Between Heaven and Hell (1956), Bernardine (1957), A Private's Affair (1959), i Why Must I Die? (1960).

Pels anys 1960, la carrera de Moore havia defallit. Havia començar a aparèixer menys freqüentment en pel·lícules. Tanmateix, feia pel·lícules com Platinum High School (1960), She Should Have Stayed in Bed (1963), Black Spurs (1965), Waco (1966), i A Man Called Dagger (1967). Faltant-li els papers al cinema, Moore marxa a la televisió. El 1962, feia de filla d'un granger en un western de la NBC, Empire. També va aparèixer en el programa d'entrevistes de la NBC Here's Hollywood.

Després dels anys 1960, Moore semi retirada d'actuar, només completa dues pel·lícules durant els anys 1970; encara que pels anys 1980 la seva carrera havia continuat amb papers menors en pel·lícules de baix pressupost de Sèrie B. Moore té una estrella en el passeig de la Fama de Hollywood al 7080 del Hollywood Blvd.

Després d'un llarg període d'oblit, va tornar a l'actualitat a la meitat dels anys 1970 afirmant haver-se casat secretament amb Howard Hughes en un iot a les aigües internacionals de Mèxic el 1949. Va pretendre mai no haver-se divorciat i va reclamar una part de la fortuna del multimilionari després de la seva defunció el 1976. Les seves reclamacions van concloure el 1984 quan va obtenir el pagament d'una indemnització del Trust Hughes encarregat d'administrar l'heretatge del magnat. Continuant sent els termes de l'acord secrets, s'ignora el muntant de la suma qui li va ser donada a canvi de l'abandó de totes les persecucions judicials.

És la mare de l'actor Grant Cramer.

Filmografia parcialModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «biografia de Terry Moore». The New York Times.
  2. «biografia de Terry Moore». imdb.
  3. Brevoort, Tom; Gilbert, Laura, ed.. «1950s». A: Marvel Chronicle A Year by Year History. Dorling Kindersley, 2008, p. 51. ISBN 978-0756641238. 
  4. My Diary #2 (Març 1950) a Grand Comics Database
  5. «premis de Terry Moore». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terry Moore