Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)
El Testament d'Alfons I, rei d'Aragó i Pamplona fou fet per aquest rei l'octubre del 1131 durant el Setge de Baiona.[2]
| Tipus | testament de Alfons I d'Aragó i Pamplona  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Setge de Baiona (1130-1131) | ||
| Data | octubre 1131 | ||
| Estat | Regne d'Aragó | ||
| Signatari | |||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | llatí | ||
Transcendència modifica
Aquest testament[3] és molt conegut entre els historiadors i tingué una transcendència inusual amb repercussions seculars.[2] De resultes d'aquest i en no tenir descendents masculins, el rei Alfons I d'Aragó i Pamplona donà en herència tot el seu regne, tant el Regne d'Aragó com el Regne de Pamplona[4] («totum regnum meum concedo») als Ordes militars. Aquest testament desencadenà un llarg i complex procés successori que desembocà d'una banda en la separació del Regne d'Aragó i el Regne de Pamplona, i de l'altra en l'adveniment del Casal comtal de Barcelona a la Casa reial d'Aragó.
La mort d'Alfons I d'Aragó i Pamplona modifica
A principis de 1133 Alfons I d'Aragó i Pamplona inicià el setge contra Madina Afraga conquerit primer la fortalesa de Mequinensa. El valí almoràvit de la ciutat Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš demanà ajut a l'emir almoràvit Alí ibn Yússuf ibn Taixfín, que envià al general Zumbayr el Lantuni, al valí almoràvit de Balansiya Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya, i al valí almoràvit de Làrida Abd Al·làh ibn Iyad. Atacaren conjuntament des de dins, i fora de la ciutat a les tropes aragoneses que hagueren d'aixecar el setge i retirar-se. El rei Alfons I va morir el 7 de setembre entre Almuniente i Poleñino a causa de les ferides, mentre els almoràvits prosseguiren la seva ofensiva i reconquerien Mequinensa.
El testament modifica
Primerament el rei concedeix diverses tinences: Estella per a la Catedral de Pamplona i el Monestir de Leire, Nàjera i Tobias per al Monestir de Santa Maria de Nàjera i el Monestir de Sant Millan de la Cogolla, Belardo per al Monestir de San Salvador de Oña, San Esteban de Gormaz i Almazán per al Monestir de Sant Salvador d'Oviedo, Calahorra, Cervera de Alhama i Tudején, per a la Catedral de Santiago de Compostela, Sangüenza per al Monestir de Santo Domingo de Silos, i el dot de la seua mare Felícia de Roucy format per Biel, Bailo, Astorito, Ardanés, i Sos, per al Monestir de Sant Joan de la Penya i el Monestir de San Pedro de Siresa.[2]
En segon lloc nomena hereus als Ordes militars; després dona el «dominatum» (el domini de la terra com a senyor feudal) i el «principatum» (cabdillatge militar sobre els homes); seguidament dona la propietat del seu regne («regnum») als Ordes militars («A aquests tres concedeixo tot el meu regne»): Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple de Salomó i Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. El testament fou novament ratificat el 4 de setembre del 1134.[5]
| « | En nom del bé més gran i incomparable, que és Déu. Jo Alfons, rei dels aragonesos i pamplonesos fins ribagorça, pensant en la meva sort i reflexionant que la naturalesa fa mortals a tots els homes, em vaig proposar, mentre tingués vida i salut, distribuir el regne que Déu em va concedir i les meves possessions i rendes de la manera més convenient per a després de la meva existència.
Per tant, tement el judici diví, per a la salvació de la meva ànima i també la del meu pare i la meva mare i la de tots els meus familiars, faig aquest testament a Déu, a Nostre Senyor Jesucrist ia tots els seus sants. I amb bon ànim i espontània voluntat ofereixo a Déu, la Verge Maria de Pamplona ia Sant Salvador de Leire, el castell d'Estella, amb tota la vila i amb totes aquelles coses que pertanyen a la jurisdicció reial, de manera que una meitat sigui de Santa Maria i l'altra de Sant Salvador. De la mateixa manera, dono a Santa Maria de Nájera i San Millán, el castell de Nájera amb totes les coses o honors que pertanyen a aquest castell, també el castell de Tribia amb tot el seu honor, i de tot això, mitja part sigui de Santa Maria i l'altra de San Millán. Ofereixo també, a San Salvador de Oña el castell de Belorado amb tot el seu honor. Així mateix dono a San Salvador d'Oviedo, San Esteban de Gormaz i Almazán amb totes les seves pertinences. Dono també a Sant Jaume de Galícia, Calahorra, Cervera i Turtulón amb totes les seves pertinences. També a Santo Domingo de Silos dono el castell de Sangüesa, amb la vila, els dos burgs, el nou i el vell, i el seu mercat. Dono també a San Juan de la Peña ia Sant Pere de Siresa tota aquella dot que va ser de la meva mare, és a dir, Biel, Bailo, Astorit, Ardenes i Sosa, i tots aquells vens que es pogués descobrir que van ser béns dotals de la meva mare: i d'aquestes coses, mitja part sigui de Sant Pere de Siresa i l'altra mitja part sigui de San Juan de la Peña, amb totes les seves pertinences. I així també, per a després de la meva mort, deixo com a hereu i successor meu al Sepulcre del Senyor, que està a Jerusalem, i a aquells que el vigilen i custodien i allà mateix serveixen a Déu; i a l'Hospital dels Pobres, que està a Jerusalem; i al Temple del Senyor amb els cavallers que allí vigilen per defensar el nom de la cristiandat. A aquests tres concedeixo el meu regne, és a dir el domini [dominatum] que tinc sobre tota la terra del meu regne, així com el principat [principatum] i el dret que tinc sobre tots els homes de la meva terra, tant els religiosos com els laics, bisbes, abats, canonges, monjos, optimates, cavallers, burgesos, rústics i mercaders, homes i dones, petits i grans, rics i pobres, jueus i sarraïns, sota les mateixes lleis i tradicions, que el meu pare, el meu germà i jo fins avui ho vam tenir i hem de tenir. Dono a la milícia del Temple meu cavall amb totes les seves armes. I si Déu em donés Tortosa, que sigui de l'Hospital de Jerusalem. (Preterea, quia non est mirum si fallimur, quia homines sumus, si qua ego aut pater meus sive frater ecclesiis terre nostre, sedibus, aut monasteriis, de rebus, honoribus vel posessionibus iniuste abstulimus, rogamus et iubemus ut prelati et domini Sancti Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, iuste restituant. Eodem modo, si cui homini meo, viro vel mulieri, clerico vel laico, aut ego aut aliquis antecesorum meorum hereditatem suam iniuste abstulimus, ipsi misericorditer et iuste restituant) Similarment, les propietats que per nos o pels nostres antecessors han de tenir per dret hereditari, excepte aquelles que són lliurades als llocs sants, íntegrament deixo al Sepulcre del Senyor i l'Hospital dels pobres i la milícia del Temple, de tal manera que després de la meva mort aquells que per mi les tenen, que les tinguin durant tota la seva vida com per mi, i, després de la mort d'ells, siguin íntegrament del Sepulcre i de l'Hospital, i de la milícia de Salomó, i d'aquell a qui volguessin donar-les. D'aquesta manera tot el meu regne, com sobreescrit està, i tota la meva terra, com jo tinc i com em va ser llegat pels meus antecessors, i com jo vaig adquirir o en el futur adquireixi, amb l'ajuda de Déu, qualsevol cosa que jo ara dono i en endavant legítimament podré donar, tot ho atorgo i concedeixo al Sepulcre de Crist, l'Hospital dels Pobres i al Temple del Senyor perquè ells ho tinguin i posseeixin en tres justes i iguals parts. Totes aquestes coses sobredites dono i concedeixo a Déu i als sants sobredits de manera que siguin pròpies i fermes com avui són meves, i tinguin potestat de donar i de treure. I si algun dels que tenen aquests honors i tindran en el futur volguessin aixecar-se en sobervia i no volguessin reconèixer a aquests sants com a mi, els meus homes i els meus fidels els acusin de traïció i baucia, com ho farien si jo estigués viu i present, i els ajudin per fe i sense engany. (Et si in vita mea placuerit michi quod de istis honoribus superius dictis voluerim relinquere vel sancte Marie vel sancto Iohanni de Pigna, vel aliis sanctis, illi qui tenuerint eas accipiant a me quod valeat) Tot això ho faig per a la salvació de l'ànima del meu pare i de la meva mare i la tramesa de tots els meus pecats i per merèixer un lloc en la vida eterna. Aquesta escriptura ha estat feta en (1131) l'era MC LXVIIII (era hispànica 1169), al mes d'octubre, durant el setge de Baiona. (Sancius Petre Rubee, scriptor regis, scripsit cartam) » |
» |
Valoració i anàlisi modifica
Segons l'historiador Antonio Ubieto, el testament és fruit de l'avançada edat del rei, 61 anys, i de l'estat psicològic de "decrepitud mental i física".[6][Nota 1] L'historiador aragonès també assenyala que, segons el seu parer, el testament era impracticable legalment perquè incomplia la legislacio en els següents aspectes:
- 1. El Regne d'Aragó, el Regne de Pamplona, el comtat de Ribagorça i el comtat de Sobrarb eren territoris patrimonials, és a dir, Alfons I d'Aragó i Pamplona els havia rebut en herència, i per tant, havien de quedar-se dins de la família
- 2. Els successors, els Ordes militars, no formaven part de la família del rei, i per tant, malgrat el testament, no podien rebre els regnes patrimonials
- 3. Alfons I d'Aragó i Pamplona tan sols podia donar els territoris acaptes, ço és, les terres conquerides per ell mateix, i que en el seu cas es limitaven al conquerit Regne de Saragossa
- 4. Malgrat que el testament establia, encara que fos amb una il·legalitat parcial, la donació íntegra del regnum, ço és, la terra regis, l'honor regalis, i els homes, als Ordes militars, no dictaminava que ostentaria la «potestas (poder) reial d'Aragó», ni tampoc qui ostentaria la «dignitat (títol) reial d'Aragó» (el rex).
Conseqüències modifica
Les proclamacions del bisbe Ramir Sanxes a Aragó, i de Garcia Ramires a Pamplona modifica
La donació íntegra del regnum que va fer Alfons I d'Aragó i Pamplona als Ordes militars era quelcom inassumible tant per a la noblesa aragonesa com per la navarresa. Al regne d'Aragó alguns nobles optaren per proclamar rex al bisbe Ramir Sanxes, germà del difunt rei Alfons I i per tant membre de la dinastia Ximena, mentre que els nobles navarresos optaren per proclamar rex a Garcia Ramires, també descendent d'una branca de la dinastia Ximena.
Entre els nobles navarresos que donaven suport a aquest darrer hi havia Ladrón Íñiguez que controlava els estratègics territoris d'Àlaba i Haro. La lleialtat de la noblesa era imprescindible, ja que Garcia Ramires procedia d'un fill bastard del darrer rei de Pamplona Sanç IV de Navarra.
Les aspiracions d'Alfons VII de Castella modifica
Per altra banda Alfons VII de Castella, per ser net d'Alfons VI de Castella, cosí carnal legítim del darrer rei de Pamplona i emparentat doncs amb la dinastia Ximena, també reclamà l'herència.
Manuscrits i edicions modifica
- Testament de 1131
- ACA, Reg. I, fol. 5.
- Bofarull, Pròsper: Colección de documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón; Barcelona, 1849; tom IV, pàg. 9, núm. 11.
- Darreres voluntats expressades a Sariñena el 1134
- Archivo de San Juan de la Peña, ligarza 8, núm. 13.
- Briz Martínez, Juan: Historia de San Juan de la Peña y de los Reyes de Aragón; Zaragoza, 1623; libro V, cap. 28, p. 804.
Notes modifica
- ↑ "La muerte de Alfonso I el Batallador en realidad estaba anunciada desde hacía algun tiempo. Por un lado, su avanzada edad para la época: sesenta y un años. Por otro, las secuelas psicológicas de la derrota de Fraga, ya que hasta entonces siempre había resultado vencedor. Y finalmente, la existencia de un testamento, que no podía cumplirse, denotaba cierta decrepitud mental y física."
Referències modifica
- ↑ Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; La formación territorial
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ubieto 1987, Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 69; El testamento de Alfonso I el Batallador
- ↑ Arxiu Jaume I: Testament del rei Alfons I d'Aragó i Pamplona, deixant el seu regne als ordes militars
« «In nomine summi et incomparabilis boni, quod Deus est. Ego Adefonsus, aragonensium et pampilonensium sive ripacorcensium rex, cogitans mecum et mente pertractans quod omnes homines natura mortales genuit, proposui in animo meo, dum vita et incolomitate potior, ordinare de regno a Deo mihi concesso, et de possessionibus ac redditibus meis, quomodo sit post me. Igitur, divinum timens iuditium, pro salute anime mee, necnon patris et matris mee et omnium parentum meorum, facio hoc testamentum Deo et domino nostro Ihesu Christo et omnibus sanctis eius. Et bono animo et spontanea voluntate offero Deo et beate Marie pampilonensium sanctoque Salvatori legiorensi, castrum Stelle cum tota villa et cum omnibus que ad ius regale pertinent, ut medietas sit sancte Marie et medietas sit sancti Salvatoris. Similiter, dono sancte Marie nagarensi et sancto Emiliano, castellum Nagarense cum omnibus rebus sive honoribus qui pertinent ad illud castrum; castrum quoque de Tubia cum toto suo honore. Et istorum omnium media pars sit sancte Marie et media pars sancti Emiliani. Offero, quoque, sancto Salvatori de Onia, castrum Belforad cum toto suo honore. Dono, itidem, sancto Salvatore de Obieto, Sanctum Stephanum de Gormaz et Almazanum cum omnibus suis pertinentiis. Dono etiam sancto Jacobo de Gallicia, Calagurram, et Cerberam, et Tutillon, cum omnibus suis pertinentiis. Sancto, etiam, Dominico de Silos, do castrum Sangosse cum villa et cum duobus burgis, novo et veteri, et mercatum eiusdem. Do, etiam, beato Babtiste Iohanni de Pinna, et beato Petro de Ciresa, omnes illas dotes que fuerunt matris mee, scilicet Bel, et Bailo, et Astorit, et Ardenes, et Sios, et omnes illas que poterint inquirere, quod fuerunt dotaria matris mee. Et horum media pars sit sancti Iohannis de Pinna et media pars sit sancti Petri de Ciresa, cum omnibus pertinentiis suis. Itaque, post obitum meum, heredem et successorem relinquo mei Sepulcrum Domini, quod est Iherosolomis, et eos qui observant et custodiant illud et ibidem serviunt Deo; et Ospitale Pauperum, quod Iherosolimis est; et Templum Domini cum militibus qui ad defendendum christianitatis nomen ibi vigilant. His tribus totum regnum meum concedo, dominatum, quoque, quem habeo in tota terra regni mei; principatum quoque et ius quod habeo in omnibus hominibus terre mee, tam in clericis quam in laicis, episcopis, abbatibus, canonicis, monachis, obtimatibus, militibus, burgensibus, rusticis et mercatoribus, viris et mulieribus, pusillis et magnis, divitibus ac pauperibus, iudeis etiam ac sarracenis, cum tali lege et consuetudine, quale pater meus et frater meus et ego actenus habuimus et habere debemus. Addo, etiam, militie Templi equum meum cum omnibus armis meis, et si Deus dederit michi Tortosam, tota sit Ospitalis Ihierusalem. Preterea, quia non est mirum si fallimur, quia homines sumus, si qua ego aut pater meus sive frater ecclesiis terre nostre, sedibus, aut monasteriis, de rebus, honoribus vel posessionibus iniuste abstulimus, rogamus et iubemus ut prelati et domini Sancti Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, iuste restituant. Eodem modo, si cui homini meo, viro vel mulieri, clerico vel laico, aut ego aut aliquis antecesorum meorum hereditatem suam iniuste abstulimus, ipsi misericorditer et iuste restituant. Similiter, de proprietatibus que nobis vel antecessoribus nostris hereditario iure debentur, preter ea que sanctis locis tradita sunt, ab integro relinquo eas Sepulcro Domini, et Ospitali Pauperum, et Militie Templi, tali tenore ut post mortem meam, illi qui per me tenent eas, teneant in tota vita sua sicut per me, et post mortem illorum sint ab integro Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, et cui dare voluerint eas. Hoc modo totum regnum meum, ut supra scriptum est, et totam terram meam, quantum ego habeo et quantum michi remansit ab antecessoribus meis, et quantum ego adquisivi vel in futurum, auxiliante Deo, adquiram, et quicquid ego ad presens do et in antea juste dare potero, totum tribuo et concedo Sepulcro Christi, et Ospitali Pauperum, et Templo Domini, ut ipsi habeant et possideant per tres justas et equales partes. Hec omnia suprascripta dono et concedo Domino Deo et sanctis superius scriptis, ita propria et firma ut hodie sunt mea, et habeant potestatem dandi et auferendi. Et si aliquis eorum, qui modo habent istos honores vel habebunt in futurum, voluerint se erigere in superbiam et noluerint recognoscere istis sanctis sicut michi, mei homines et mei fideles apellent de traditione et de baudia, sicut facerent si ego essem vivus et presens, et adiuvent eos per fidem, sine fraude. Et si in vita mea placuerit michi quod de istis honoribus superius dictis voluerim relinquere vel sancte Marie vel sancto Iohanni de Pigna, vel aliis sanctis, illi qui tenuerint eas accipiant a me quod valeat. Hec, autem, omnia facio pro anima patris mei et matris mee et remisione omnium peccatorum meorum, et ut merear habere locum in vita eterna. Facta carta in era M C LXVIIII, in mense octobris, in obsessione Baione. Sancius Petre Rubee, scriptor regis, scripsit cartam.» » - ↑ Martín 2002, pàg. 851
- ↑ Ubieto 1987, Historia de Aragón, vol. 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 69; El testamento de Alfonso I el Batallador
« «En nombre del bien más grande e incomparable, que es Dios. Yo Alfonso, rey de los aragoneses y pamploneses hasta ribagorza, pensando en mi suerte y reflexionando que la naturaleza hace mortales a todos los hombres, me propuse, mientras tuviera vida y salud, distribuir el reino que Dios me concedió y mis posesiones y rentas de la manera más conveniente para después de mi existencia. Por consiguiente, temiendo el juicio divino, para la salvación de mi alma y también la de mi padre y mi madre y la de todos mis familiares, hago este testamento a Dios, a Nuestro Señor Jesucristo y a todos sus santos. Y con buen ánimo y espontánea voluntad ofrezco a Dios, a la Virgen María de Pamplona y a San Salvador de Leire, el castillo de Estella, con toda la villa y con todas aquellas cosas que pertenecen a la jurisdicción real, de manera que una mitad sea de Santa María y la otra de San Salvador. De igual modo, dono a Santa María de Nájera y a San Millán, el castillo de Nájera con todas las cosas u honores que pertenecen a este castillo, también el castillo de Tribia con todo su honor; y de todo esto, media parte sea de Santa María y la otra de San Millán. Ofrezco también, a San Salvador de Oña el castillo de Belorado con todo su honor. Asimismo dono a San Salvador de Oviedo, San Esteban de Gormaz y Almazán con todas sus pertenencias. Dono también a San Jaime de Galicia, Calahorra, Cervera y Turtulón con todas sus pertenencias. También a Santo Domingo de Silos dono el castillo de Sangüesa, con la villa, los dos burgos, el nuevo y el viejo, y su mercado. Dono también a San Juan de la Peña y a San Pedro de Siresa toda aquella dote que fue de mi madre, es decir, Biel, Bailo, Astorit, Ardenes y Sosa, y todos aquellos vienes que se pudiera descubrir que fueron bienes dotales de mi madre: y de estas cosas, media parte sea de San Pedro de Siresa y la otra media parte sea de San Juan de la Peña, con todas sus pertenencias. Y así también, para después de mi muerte, dejo como heredero y sucesor mío al Sepulcro del Señor, que está en Jerusalén, y a aquellos que los vigilan y custodian y allí mismo sirven a Dios; al Hospital de los Pobres, que está en Jerusalén; y al Templo del Señor con los caballeros que allí vigilan para defender el nombre de la cristiandad. A estos tres concedo todo mi reino, o sea el dominio [dominicatus] que poseo sobre toda la tierra de mi reino, así como el principado [principatus] y el derecho que tengo sobre todos los hombres de mi tierra, tanto los religiosos como los laicos, obispos, abades, canónigos, monjes, optimates, caballeros, burgueses, rústicos y mercaderes, hombres y mujeres, pequeños y grandes, ricos y pobres, judíos y sarracenos, bajo las mismas leyes y tradiciones, que mi padre, mi hermano y yo hasta hoy lo tuvimos y hemos de tener. Doy a la milicia del Temple mi caballo con todas sus armas. Y si Dios me diese Tortosa, que sea del Hospital de Jerusalem. (...) Las propiedades que por nosotros o por nuestros antecesores deben tener por derecho hereditario, excepto aquellas que son entregadas a los lugares santos, íntegramente dejo al Sepulcro del Señor y al Hospital de los pobres y a la milicia del Temple, de tal manera que después de mi muerte aquellos que por mí las tienen, que las tengan durante toda su vida como por mí; y, después de la muerte de ellos, sean íntegramente del Sepulcro y del Hospital de la milicia de Salomón, y de aquel a quien quisieran darlas. De este modo todo mi reino, como sobreescrito está, y toda mi tierra, cuanto yo tengo y cuanto me fue legado por mis antecesores, y cuanto yo adquirí o en el futuro adquiera,con la ayuda de Dios, cualquier cosa que yo ahora doy y en adelante legítimamente podré dar, todo lo otorgo y concedo al Sepulcro de Cristo, al Hospital de los Pobres y al Templo del Señor para que ellos lo tengan y posean en tres justas e iguales partes. Todas estas cosas sobredichas doy y concedo a Dios y a los santos sobredichos de modo que sean propias y firmes como hoy son mías, y tengan postestad de dar y de quitar. Y si alguno de quienes tienen estos honores y tendran en el futuro quisiesen levantarse en sobervia y no quisies reconocer a estos santos como a mí, mis hombres y mis fieles lo acusen de traición y baucia, como lo harían si yo estuviese vivo y presente; y les ayuden por fe y sin engaño. (...) Todo esto lo hago para la salvación del alma de mi padre y de mi madre y la remisión de todos mis pecados y para merecer un lugar en la vida eterna. Esta escritura ha sido hecha en (1131) la era M C LXVIIII (era hispànica 1169), en el mes d'octubre, durante el asedio de Bayona. Sancius Petre Rubee, scriptor regis, scripsit cartam» » - ↑ Ubieto 1987, El testamento de Alfonso I el Batallador, pàg. 79
Bibliografia modifica
- Abarca, Pedro. Los reyes de Aragón en anales históricos, distribuidos en dos partes. Volum 1, 1682. (castellà)
- Balaguer Sánchez, Federico «La ciudad de Barbastro y las negociaciones diplomáticas de Ramiro II». Argensola, 2, 1950, pàg. 133-158. ISSN: 0518-4088. (castellà)
- Fortún Pérez de Ciriza, Luis Javier «La quiebra de la soberanía navarra en Álava, Guipúzcoa y el Duranguesado (1199-1200)». Revista internacional de estudios vascos, 45, 2, 2000, pàg. 439-494. ISSN: 0212-7016. (castellà)
- Fuertes de Gilbert Rojo, M «La Casa de Aragón: Genealogía de una monarquía mediterránea». . Arxivat de l'original el 2010-07-01 [Consulta: 12 febrer 2010]. (castellà)
- Martín Duque, Angel J. «La restauración de la monarquía navarra y las Órdenes Militares (1134-1194)». Príncipe de Viana, Any 63/nº227, 2002, pàg. 851-862. ISSN: 0032-8472. (castellà)
- Martín Duque, Angel J. «Nobleza navarra altomedieval». Príncipe de Viana, Any 63/nº227, 2002, pàg. 667-690. ISSN: 0032-8472. (castellà)
- Martín Duque, Angel J. «Del reino de Pamplona al reino de Navarra». Príncipe de Viana, Any 63/nº227, 2002, pàg. 841-850. ISSN: 0032-8472. (castellà)
- Pescador Medrano, Aitor «Tenentes y tenencias del Reino de Pamplona en Álava, Vizcaya, Guipúzcoa, La Rioja y Castilla (1004-1076)». Vasconia: Cuadernos de historia - geografía, 29, 1999, pàg. 107-144. ISSN: 1136-6834. (castellà)
- Sas, D. Antonio. Compendio histórico de los reyes de Aragón, 1797. (castellà)
- Serrano Daura, Josep «La donación de Ramiro II de Aragón a Ramon Berenguer IV de Barcelona, de 1137, y la institución del "Casamiento en Casa"». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, nº. 15, 1997. ISSN: 0211-5425. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial. Zaragoza: Anubar, 1981. ISBN 84-7013-1818. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, vol 5. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón. Zaragoza: Anubar, 1987. ISBN 84-7013-227-X. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón. Anubar, 1987. ISBN 84-7753-010-6. (castellà)
- Ubieto Arteta, Antonio. Documentos de Ramiro II de Aragón. Anubar, 1988. ISBN 84-7013-225-3. (castellà)
- Utrilla Utrilla, Juan «La nobleza aragonesa y el estado en el siglo XIII: composición, jerarquización y comportamientos políticos». . (castellà)
- Viruete Erdozáin, Roberto. Aragón en la época de Ramiro I. Universidad de Zaragoza, 2008. ISBN 978-84-692-2032-0. (castellà)