Testimoni de càrrec (pel·lícula)

Testimoni de càrrec
Witness for the Prosecution
Fitxa
Direcció	Billy Wilder
Protagonistes	Tyrone Power; Marlene Dietrich; Charles Laughton; Elsa Lanchester; John Williams
Director artístic	Alexandre Trauner
Producció	Arthur Hornblow Jr.
Dissenyador de producció	Sándor Trauner
Guió	Billy Wilder i Harry Kurnitz, a partir de l'obra d'Agatha Christie
Música	Many Malneck
Fotografia	Russell Harlan
Muntatge	Daniel Mandell
Vestuari	Edith Head per vestuari de Marlene Dietrich
Productora	United Artists
Distribuïdor	United Artists
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1957
Durada	89 min.
Idioma original	Anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Pressupost	3 milions dòlars
Descripció
Basat en	Testimoni de càrrec
Gènere	cinema policíac
Lloc de la narració	Londres
Època d'ambientació	1945
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1958); Oscar a la millor actriu secundària (1958); Oscar al millor actor (1958); Oscar a la millor direcció (1958); Oscar al millor muntatge (1958); Oscar al millor so (1958) ;
Premis	Globus d'Or a la millor actriu secundària ;

Testimoni de càrrec^[1] (títol original en anglès Witness for the Prosecution) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder, estrenada el 1957. És l'adaptació d'un relat curt d'Agatha Christie i està rodada en blanc i negre. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

ArgumentModifica

Sir Wilfrid, un brillant i experimentat advocat especialista de causes perdudes, surt d'una estada perllongada en un hospital i, per motius de salut, ha de renunciar a ocupar-se dels assumptes criminals massa excitants. Aleshores, Leonard Vole, acusat de l'homicidi de la Sra. French, va a demanar-li ajuda. Encara que l'assumpte es presenti particularment apassionant, Sir Wilfrid es nega a ocupar-se'n per preservar la seva salut i li aconsella un altre advocat, Mr Brogan-Moore, un dels seus antics alumnes. Després que Leonard Vole se'n vagi del despatx de Sir Wilfrid, Christine Vole, la dona de Leonard, fa la seva aparició. És la seva única coartada per al vespre de l'homicidi. La seva actitud molt freda i el seu paper crucial en l'assumpte faran canviar Sir Wilfrid d'opinió i decideix, malgrat tot, d'ocupar-se d'aquest assumpte fascinant.^[2]