Viquipèdia

Tetragonur de Cuvier

espècie de peix marí
(S'ha redirigit des de: Tetragonurus cuvieri)

El tetragonur de Cuvier[2] (Tetragonurus cuvieri) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels tetragonúrids i a l'ordre dels perciformes.[3][4]

Infotaula d'ésser viuTetragonur de Cuvier
Tetragonurus cuvieri Modifica el valor a Wikidata

De dalt a baix: galta roig (Liza aurata), tetragonur de Cuvier (Tetragonurus cuvieri) i joell atlàntic (Atherina presbyter)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198716 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaTetragonuridae
GènereTetragonurus
EspècieTetragonurus cuvieri Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims

Etimologia modifica

Tetragonurus prové dels mots grecs tetra (quatre), gonia (angle) i oura (cua),[5] mentre que cuvieri fa referència a Georges Cuvier.[6]

Descripció modifica

Cos allargat, de secció cilíndrica a la regió anterior a l'anus i quadrangular a la regió caudal. Cap una mica comprimit, ulls rodons i relativament grossos. Absència d'escates al musell, a les maxil·les i a una àrea circular al voltant dels ulls. A boca closa, la mandíbula encaixa dins la maxil·la superior. La primera aleta dorsal, replegable dins un solc, té de 15 a 21 radis espinosos curts. Els radis tous de la segona dorsal (molt més llargs) són en nombre de 10 a 17. L'aleta anal té un radi espinós i de 10 15 radis tous. Cos de color bru fosc o negre amb reflexos violacis. La longitud total és de 30 a 35 cm[7] (70 cm segons Haedrich).[8] 52 vèrtebres. Aletes pectorals i pelvianes petites.[6] Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aleta caudal bifurcada. Aletes pectorals amb cap espina i 14-17 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5-5 radis tous. 14-17 branquiespines.[9] Distància interorbitària més gran que el diàmetre dels ulls. Os lacrimal força desenvolupat. Normalment, les larves mostren pigmentada la base de l'aleta caudal.[10] Mandíbula inferior amb 80 dents fines i comprimides, i superior amb 50. Esquelet imperfectament ossificat. Opercle arrodonit i cobert d'escates. Orificis nasals rodons, situats a prop de la línia dorsal i relativament junts. Absència de bufeta natatòria. Testicles de color blanc.[11]

Reproducció modifica

A l'Atlàntic té lloc entre el març i l'agost.[12]

Alimentació i depredadors modifica

Es nodreix de meduses, celenterats, ctenòfors i plàncton.[13] El seu nivell tròfic és de 3,78.[14] És depredat per la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares).[15][16]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

És un peix marí, batipelàgic[7] (entre 1 i 800 m de fondària)[8] i oceanòdrom,[17] el qual viu a les aigües oceàniques temperades i càlides[7] del Pacífic oriental (les illes Aleutianes, el golf d'Alaska,[18] l'àrea compresa entre Alaska[18][19] i Baixa Califòrnia -incloent-hi la costa del Canadà[20][21]-, el corrent de Califòrnia,[18] Mèxic,[18] el corrent de Humboldt,[22] Xile[22] i les illes Hawaii),[23][24] el Pacífic occidental (la Xina,[25] el mar del Japó,[26] el Japó,[27][28] el corrent de Kuroshio,[27] Austràlia,[29][30] el mar de Tasmània[29] i Nova Zelanda),[31][32] l'Índic occidental[18] (KwaZulu-Natal a Sud-àfrica),[8] l'Atlàntic (el corrent de Benguela[33] i Namíbia)[33][34] i la mar Mediterrània[35][36] (les illes Balears,[37][38] Còrsega,[39][40] Itàlia[41] -com ara, Sardenya[42]-, Albània,[43] Algèria[44] i, possiblement també, Grècia).[45][1][46] Els individus joves, normalment, es refugien entre tunicats pelàgics (com ara, Salpa i Pyrosoma), mentre que els adults semblen ésser solitaris.[10]

Observacions modifica

El seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (66 de 100)[47] i és sospitós de provocar enverinament per ciguatera,[48][35] encara que els informes sobre la qualitat de la seua carn són contradictoris, ja que, per exemple, per a Risso seria molt tòxica: "...Sa chair, quoique blanche et assez tendre, est très nuisible. Ma propre expérience m'a démontré par deux fois qu'elle est fort dangereuse, et qu'elle ne peut servir de nourriture...",[49] mentre que per a Tortonese tal toxicitat no ha estat confirmada.[50][35] Tot i així, sembla que els principals símptomes després del seu consum són vòmits i calor a la gola i l'esòfag.[11]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  5. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  6. ↑ 6,0 6,1 Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180: 740 p. Pàgs. 384-385.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 219-220.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Haedrich, R. L., 1986. Tetragonuridae. P. 851. A: M. M. Smith i P. C. Heemstra (editors). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  9. ↑ Morphology Data of Tetragonurus cuvieri - FishBase (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 Nos, María Rosario, 1961. Hallazgo del Tetragonurus cuvieri (Risso) en las costas catalanas. Miscel·lània Zoològica, 1-4: 133-137. [1]
  12. ↑ Spawning for Tetragonurus cuvieri - FishBase (anglès)
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Sea Around Us (anglès)
  15. ↑ Matthews, F. D., D. M. Damkaer, L. W. Knapp i B. B. Collette, 1977. Food of western north Atlantic tunas (Thunnus) and lancetfishes (Alepisaurus). NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF -706, 19 p. Pàg. 15.
  16. ↑ Organisms Preying on Tetragonurus cuvieri - FishBase (anglès)
  17. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 282. [2]
  19. ↑ Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p. Pàg. 37.
  20. ↑ McAllister, D. E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus Núm. 64. Nat. Mus. Nat. Sci., Ottawa, Canadà. 310 p.
  21. ↑ Clemens, W. A. i G. V. Wilby, 1961. Fishes of the Pacific coast of Canada. Segona edició. Fish. Res. Bd. Canada Bull. (68):443 p. Pàgs. 236-237.
  22. ↑ 22,0 22,1 Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Revista de Biología Marina, Valparaíso. V. 24 (núm. 2): 1-132. Pàg. 68.
  23. ↑ Tinker, S. W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p. Pàg. 341.
  24. ↑ Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 514.
  25. ↑ Chinese Academy of Fishery Science (CAFS), 2007. Database of genetic resources of aquatic organisms in China (as of January 2007). Chinese Academy of Fishery Science.
  26. ↑ Shinohara, G., M. Nakae, Y. Ueda, S. Kojima i K. Mastuura, 2014. Annotated checklist of deep-sea fishes of the Sea of Japan. National Museum of Nature and Science Monographs, núm. 44: 225-291.
  27. ↑ 27,0 27,1 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 234.
  28. ↑ Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748.
  29. ↑ 29,0 29,1 May, J. L. i J. G. H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  30. ↑ Gomon, M. F., J. C. M. Glover i R. H. Kuiter, 1994. The fishes of Australia's south coast. Flora and Fauna of South Australia Handbooks Committee. State Printer, Adelaida. 1-992.
  31. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. 279 p. Pàg. 265.
  32. ↑ Amaoka, K., K. Matsuura, T. Inada, M. Takeda, H. Hatanaka i K. Okada (eds), 1990. Fishes collected by the R/V Shinkai Maru around New Zealand. Japan Marine Fishery Resource Research Center. 1-410.
  33. ↑ 33,0 33,1 Bianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p. Pàg. 191.
  34. ↑ Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa). Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Haedrich, R. L., 1986. Tetragonuridae. P. 1189-1191. A: P. J. P. Whitehead, M. -L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  36. ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 392.
  37. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  38. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  39. ↑ R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 47.
  40. ↑ Miniconi, R., 2011. Complément à l'inventaire des poissons des eaux de Corse, 1994-2001: Biologie, pêche, localisation. Éd. A Barcella, Ajaccio. 50 p. Pàg. 49.
  41. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 328.
  42. ↑ Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  43. ↑ Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm.
  44. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig. Pàgs. 226-229.
  45. ↑ Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 162.
  46. ↑ GBIF (anglès)
  47. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  48. ↑ Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  49. ↑ Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  50. ↑ Tortonese, E., 1975. Fauna d'Italia. Osteichthyes (Pesci ossei). Parte seconda. Edizioni Calderini. Bolonya.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetragonur de Cuvier
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tetragonur_de_Cuvier&oldid=32956280»