Text predictiu
El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per do considerat profètic. Hi ha textos predictius orals, que apareixen en programes radiofònics o televisius i textos predictius escrits. En tots dos casos, els més freqüents són la previsió meteorològica i els horòscops, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l'economia, la possibilitat de moviments sísmics o d'erupció de volcans, el canvi climàtic... lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant.
Història del text predicituModifica
Les tecles d'actuació de la màquina d'escriure xinesa creada per Lin Yutang a la dècada de 1940 van incloure suggeriments per als caràcters següents al seleccionat.[1] El 1951, el tipus xinès Zhang Jiying va organitzar caràcters xinesos en clústers associatius, un precursor de l'entrada moderna de text predictiu, i va batre rècords de velocitat en fer-ho. [2] L'entrada predictiva de text des d'un teclat telefònic és coneguda almenys des dels anys setanta (Smith i Goodwin, 1971).[2] Kondraske (1985) va patentar aspectes del text predictiu, mentre que un teclat completament funcional del sistema de text per a comunicar-se amb persones sordes per telèfon va ser patentat el 1988 per Roy Feinson [3] que incloïa la majoria de les funcions del predictiu modern. Sistemes de text que inclouen la desambiguació i l'emmagatzematge del diccionari local. El text predictiu s'utilitzava principalment per cercar noms als directoris a través del telèfon, fins que la missatgeria de text del telèfon mòbil va tenir un ús generalitzat.
Recursos lingüísticsModifica
Quant a les formes verbals, en aquest tipus de text hi predomina el futur tant simple com compost (Demà plourà; l'any que ve hauré acabat la carrera), acompanyat d'altres expressions:
- Expressions de condició ( si, posat que, en cas que, a condició que),
- Expressions de possibilitat (és possible que (+present subjuntiu); possiblement (+futur); pot ser que (+present de subjuntiu), tal vegada, si Déu vol)
- Expressions de probabilitat (deure(futur)+infinitiu; és probable que, probablement, segurament...)
Hi ha també altres temps verbals que aporten matisos diferents de significat al text predictiu, com ara el temps condicional ( Si deixessis de fumar, et trobaries més bé) o el mode subjuntiu (M'agradaria que fos pilot), que serveixen per expressar un futur hipotètic.
ReferènciesModifica
- ↑ Jing Tsu. Sound and Script in Chinese Diaspora. Harvard University Press, 15 gener 2011, p. 262–. ISBN 978-0-674-06054-8.
- ↑ «The Left-Handed Kid». [Consulta: 16 març 2018].
- ↑ #4,754,474 a l'USPTO (anglès)
BibliografiaModifica
- BADIA, J. [et al.] Nivell C llengua catalana. Barcelona : Edicions Castellnou S.L. 1996.
- BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 1. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1988.
- BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 2. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1990.
- MERÁS, J. 35 7746247486 - El Petit Príncep text predictiu T9 per llegir amb el telèfon mòbil, Javier Merás ed, Buenos Aires, 2010. [1] Arxivat 2016-08-13 a Wayback Machine.