Textura del sòl
La textura del sòl en edafologia i pedologia és una propietat del sòl que es fa servir per a descriure la proporció relativa de les diferents mides de partícules minerals de sòl (de fet se suposa que són esfèriques i es classifiquen pel seu diàmetre). Les partícules s'agrupen d'acord amb la seva mida i s'anomenen argila, llim i sorra. Per tant en la textura del sòl no es té en compte la matèria orgànica ni el percentatge de calç. Sovint es fa servir un diagrama triangular que determina la textura dels sòls.
Classificació de les partícules modifica
N'hi ha diverses segons els països, en tots els casos no entren dins la granulometria les partícules més grans de 2 mm de diàmetre, és a dir per sobre de la sorra (grava, blocs de pedra, etc.)
El suec Atterberg (1905), va escollir el límit superior de 20 μm per al llim, ja que aquest és el límit de visió de les partícules a ull nu, a més d'altres propietats físiques que té el llim.
| Nom de la partícula de sòls | Límit de diàmetre (mm) (classificació USDA) |
| Argila | menys de 0.002 |
| Llim | 0.002–0.05 |
| Sorra molt fina | 0.05–0.10 |
| Sorra fina | 0.10–0.25 |
| Sorra mitjana | 0.25–0.50 |
| Sorra gruixuda | 0.50–1.00 |
| Sorra molt gruixuda | 1.00–2.00 |
Classificació de la textura del sòl modifica
Típicament les classificacions reben el nom per la partícula constituent principal o una combinació de les més abundants, per exemple. "argilo-sorrenca" o "argilo-llimosa" Un quart terme, franca, es fa servir per a descriure una concentració aproximadament igual de sorra, llim i argila, per exemple "franco-argilosa" o "franco-llimosa."
És possible reagrupar les textures en quatre classes fonamentals, que permeten definir les principals propietats del sòl :
- textura sorrenca: sòl ben airejat, fàcil de treballar, pobre en reserva d'aigua, pobre en elements nutritius, feble capacitat de bescanvi catiònic i aniònic.
- textura llimosa: l'excés de llim i la insuficiència d'argila poden provocar la formació d'una estructura massiva, acompanyada de condicions físiques desfavorables. Aquesta tendència es corregeix afegint-hi suficient humus i calci.
- textura argilosa: sòl químicament ric però les seves condicions físiques són deficients, medi impermeable i mal airejat que obstaculitza la penetració de les arrels; el sòl es treballa amb dificultat, ja que quan està humit és un sòl molt plàstic i quan està sec queda compactat. Una bona estructura afavorida per la humificació corregeix en part aquestes propietats desfavorables.
- textura equilibrada (franca): correspon a l'òptim, en la mesura que presenta las major part de les qualitats dels tres tipus precedents, sense els seus defectes.
Un exemple de granulometria favorable a la majoria dels conreus seria: 20 a 25% d'argila, 30 a 35% de llim, 40 a 50% de sorra
Referències modifica
- Soil Texture Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine., by R. B. Brown, University of Florida, Institute of Food and Agricultural Sciences.
- Atterberg A (1905) Die rationalle Klassifikation der Sande und Kiese. Chemiker Zeitung 29, 195-198.
- Davis ROE, Bennett HH (1927) Grouping of soils on the basis of mechanical analysis. United States Department of Agriculture Departmental Circulation No. 419.
- Marshall TJ (1947) Mechanical composition of soil in relation to field descriptions of texture. Council for Scientific and Industrial Research, Bulletin No. 224, Melbourne.
- Prescott JA, Taylor JK, Marshall TJ (1934) The relationship between the mechanical composition of the soil and the estimate of texture in the field. Transactions of the First Commission of the International Society of Soil Science 1, 143-153.
- Toogood JA (1958) A simplified textural classification diagram. Canadian Journal of Soil Science 38, 54-55.
- Whitney M (1911) The use of soils east of the Great Plains region. United States Department of Agriculture Bureau of Soils Bulletin No. 78.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Textura del sòl |
- Textura de les roques ígnees Arxivat 2007-12-08 a Wayback Machine.