Dígrafs en català
(S'ha redirigit des de: Tg)
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Dígraf#Dígrafs del català». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 Motiu: contingut duplicat |
El català té una dotzena llarga de dígrafs. Els que es poden separar entre dues síl·labes diferents són «rr», «ss» i «ix», aquest últim només en posició intervocàlica. La resta són inseparables.[1]
Dígraf | Fonema | Exemples | Observacions |
---|---|---|---|
dj | africada postalveolar sonora [dʒ] o africada postalveolar sorda [tʃ] | adjunt, adjectiu, cambodjà | Depenent del dialecte |
gu | fonema oclusiu velar sonor [ɡ] | guerra, guineu | Només davant e i i |
ig | consonant prepalatal africada | bateig, Puigmal, maig | A final de paraula |
ix | fricativa postalveolar sorda [ʃ] | coixí | Entre vocals. En algunes zones del domini lingüístic la i es vocalitza, en aquests dialectes, per tant, no forma un dígraf |
ll | aproximant lateral palatal sonora [ʎ] | llavor, ball | Excepte en els casos de ieisme o iodització |
ny | nasal palatal [ɲ] | canya, manyoc | |
qu | consonant oclusiva velar sorda [k] | Miquel, química | Només davant e i i |
rr | vibrant alveolar sonora [r] | parra | Entre vocals |
ss | sibilant alveolar sorda [s] | massa | Entre vocals |
tg | africada postalveolar sonora [dʒ] | metge | Només davant e i i |
tj | africada postalveolar sonora [dʒ] | platja | Davant a, o i u. |
tx | consonant palatal africada | despatx | |
tz | consonant sibilant africada [dz] | butza |
Referències
modifica- ↑ «Dígrafs en català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.