The Blue Veil

The Blue Veil
Fitxa
Direcció	Curtis Bernhardt
Protagonistes	Jane Wyman; Charles Laughton; Joan Blondell; Richard Carlson; Agnes Moorehead; Don Taylor; Audrey Totter; Cyril Cusack; Everett Sloane; Natalie Wood; Alan Napier; Les Tremayne; Carleton Young; Dan O'Herlihy; Dan Seymour; Harry Morgan; James Anderson; James Griffith; Vivian Vance; Warner Anderson; Lewis Martin
Director artístic	Carroll Clark i Albert S. D'Agostino
Producció	Norman Krasna i Jerry Wald
Dissenyador de producció	Carroll Clark
Guió	François Campaux i Norman Corwin
Música	Franz Waxman
Fotografia	Franz Planer
Muntatge	George Amy
Vestuari	Milo Anderson
Productora	RKO Pictures
Distribuïdor	RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1951
Durada	113 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	Drama
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1952); Oscar a la millor actriu (1952) ;

The Blue Veil és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Curtis Bernhardt que es va estrenar el 1951.

Argument modifica

Louise Mason ha perdut el seu marit i el seu fill petit en la Primera Guerra Mundial, cosa que canviarà el curs de la seva vida: es posa el "vel blau", és a dir, treballarà d'infermera la resta dels seus dies tenint cura de nens.^[1]

Remake de "Le voile bleu", pel·lícula francesa del 1942.

Recepció de la crítica modifica

Bosley Crowther, del New York Times, diu que la pel·lícula és "un producte banal i lacrimogen que atraurà multituds d'espectadors a qui no agrada res millor que una bona llagrima". I afegeix: "El guió de Corwin, sota l'espessa direcció de Curtis Bernhardt, estira la situació de Miss Wyman (...) fins a una sèrie d'episodis ideats per esprémer el cor i presentar aquesta senyora com una santa. Hi ha poc d'enginy, poca substància en aquest producte (...) Miss Wyman (...) té poc a fer tret d'envellir dignament. Exhibeix una dolçor continguda però perseverant, amb un halo de ferro que grinyola."^[2]

Variety destaca la direcció de Curtis Bernhardt, que gestiona el drama, de vegades una mica mesurat, però mai no s'esforça per aconseguir trucs dramàtics més enllà del nivell més simple d'una història tèbia.^[3]