The Diary of Anne Frank

The Diary of Anne Frank és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Stevens i estrenada el 1959.

Infotaula de pel·lículaThe Diary of Anne Frank

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Stevens Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorge Stevens Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLyle Wheeler Modifica el valor a Wikidata
GuióFrances Goodrich i Albert Hackett Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlfred Newman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilliam C. Mellor Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDavid Bretherton Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 març 1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada152 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeAmsterdam Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Diary of Anne Frank (en) Tradueix i El diari d'Anne Frank Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema biogràfic, cinema bèl·lic, pel·lícula basada en una obra literària i coming-of-age Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial, Holocaust i manuscrits d'Anna Frank Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0052738 Filmaffinity: 674175 Allocine: 5088 Rottentomatoes: m/diary_of_anne_frank Letterboxd: the-diary-of-anne-frank Allmovie: v13626 TCM: 73083 TV.com: movies/the-diary-of-anne-frank-1959 AFI: 52868 TMDB.org: 2576 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

A l'Amsterdam alliberada després del final de la Segona Guerra Mundial, Otto Frank, supervivent del camp d'extermini d'Auschwitz, torna a l'amagatall on va viure durant 2 anys amb la seva dona, les seves dues filles, la família Van Daan i el dentista Dussel. Miep, una dona que va contribuir a sostreure els seus amics jueus als nazis, va trobar al lloc el diari íntim de la més jove de les filles d'Otto. De juliol de 1942 fins a la detenció i la deportació del grup l'agost de 1944, Anne Frank té minuciosament consignat al seu diari la seva vida quotidiana de reclusa amb els seus companys d'infortuni, els seus temors, les seves esperances i els seus somnis d'adolescent...[1]

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Producció modifica

Gènesi modifica

  • El Diari d'Anne Frank és l'adaptació d'una obra d'èxit de Broadway i de l'obra d'Anne Frank. En l'època del rodatge, el llibre ja havia venut a milions d'exemplars a tot el món.
  • Segons un article aparegut l'octubre de 1955 en el Daily Variety, Garson Kanin, que ha posat en escena l'obra a Broadway, i Milton Sperling de la Warner Bros., es proposen d'adquirir els drets d'adaptació, però és Buddy Adler de la Twentieth Century Fox que els obté en una sobrepuja. Un article d'octubre de 1956 de The Hollywood Reporter revela que la Fox és en converses amb William Wyler perquè realitzi la pel·lícula. Però, segons una informació apareguda el febrer de 1957 en la mateixa revista, és el realitzador George Stevens que és contractat i que serà igualment el productor del film.[2]

Rodatge modifica

  • Períodes preses de vista: 5 de març a l'11 d'agost de 1958 i 24 de novembre de 1958
  • Interiors: plató 14 dels estudis 20th Century Fox de Hollywood (Los Angeles)
  • Exteriors: Amsterdam (Països Baixos)
  • Anne Frank és descrita a la pel·lícula com la víctima universal dels nazis[3] i hom no s'interroga sobre les condicions de la seva mort. George Stevens ha explicat que no volia aventurar-se en zones massa penoses. No ensenya més que al·lusivament un camp de concentració en la seqüència del somni d'Anne.
  • En un principi, George Stevens no volia filmar en CinemaScope perquè temia que la seva amplada minés l'efecte de claustrofòbia que desitjava restituir. Quan Spyros Skouras, el responsable de l'estudi, va optar pel format d'imatge ample, George Stevens i el seu director de fotografia William C. Mellor van decidir reduir l'espai limitant l'acció en el centre de la pantalla. William C. Mellor es va servir de tubs fluorescents, de filtres i de gasa per crear una llum natural abans només d'utilitzar l'habitual enllumenat d'alta intensitat dels estudis.[2]

Rebuda modifica

  • The New York Times atribueix 4 estrelles ½ sobre 5 a la pel·lícula i el seu crític Bosley Crowther va escriure:[4]
« La sensació de tancament que el Sr. Stevens aconsegueix en aquest drama en Cinemascope és sorprenent. Aconseguir filmar els fets i gestos de vuit personatges tancats durant més de dos anys fent sentir intensament la seva vida interior i la seva angoixa durant prop de tres hores semblava tècnicament impossible. I tanmateix el Sr. Stevens ho ha fet. Amb una successió d'escenes magníficament detallades reconstituint l'atmosfera confinada i claustrofòbica del seu amagatall, instal·la una calorosa promiscuïtat entre aquests reclusos i deixa lliure curs als seus freqüents turments davant l'amenaça que ve de baix. I amb una sèrie de bonics plans pròxims dels seus diferents personatges, escruta la seva dramàtica espera. »
  • La famosa peroració final en veu en off d'Anne Frank:
« In spite of everything, I still believe that people are really good at heart (continuo pensant malgrat tot que els homes són bons de mena) »

, típicament americana, no pot ser una conclusió acceptable.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Diary of Anne Frank
  1. «The Diary of Anne Frank». The New York Times.
  2. 2,0 2,1 The TCM Movie Database Estats Units.
  3. La judaitat és evocada pel grup que celebra les seves festes tradicionals.
  4. Extracte de la seva crítica publicada el 19 de març de 1959.