Els duelistes

pel·lícula de 1977 dirigida per Ridley Scott
(S'ha redirigit des de: The Duellists)

Els duelistes (títol original: The Duellists) és una pel·lícula britànica de Ridley Scott, estrenada el 1977 i protagonitzada per Keith Carradine i Harvey Keitel. Va guanyar el premi a la millor obra de debut Festival de Cannes 1977, el guió és una adaptació de la novel·la The Duel de Joseph Conrad, de 1908. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEls duelistes
The Duellists
Duelistes.jpg
Fitxa
DireccióRidley Scott
Protagonistes
Harvey Keitel
Keith Carradine
ProduccióDavid Puttnam
GuióGérald Vaughn-Hughes adaptació de The Duel de Joseph Conrad
MúsicaHoward Blake
FotografiaFrank Tidy
MuntatgePamela Power
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures modifica
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena1977 modifica
Durada95 minuts
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
Coloren color modifica
Descripció
GènereHistòric, Drama, aventures
TemaGuerres Napoleòniques modifica
Lloc de la narracióFrança modifica

IMDB: tt0075968 Filmaffinity: 875283 Allocine: 7474 Rottentomatoes: m/duellists Allmovie: v14939 TV.com: movies/the-duellists Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

El 1800 a Estrasburg, el tinent Gabriel Féraud del 7è regiment d'hussards fereix greument el nebot de l'alcalde durant un duel amb espasa. El brigadier-general Treillard ordena llavors al tinent Armand d'Hubert del 3r regiment d'hussards de buscar-lo i detenir-lo. D'Hubert troba Féraud en el saló d'una senyora, i aquest últim s'agafa l'ordre de detenció com una afronta i incita d'Hubert a un duel a sabre. Davant l'actitud vengativa i poc raonable de Féraud, un amic de D'Hubert l'informa de les maneres per evitar un proper duel; si no es troben físicament al mateix lloc, si tenen un grau jeràrquic diferent en l'exèrcit, i si la nació està en guerra, cosa que és el cas. Sis mes més tard, el 1801 hi ha un curt període de pau on Féraud i d'Hubert es tornen a creuar a Augsburg. En el proper duel a espasa, d'Hubert és seriosament ferit. Recobrant les seves forces, es prepara per al combat següent, en què els dos oficials combaten fins a l'esgotament mutu. Poc després, d'Hubert és promogut a capità. El 1806 a Lübeck, d'Hubert és reconegut en una cerveseria per Féraud, que ha estat igualment promogut a capità i que el provoca a un nou duel. El duel té lloc a cavall, i d'Hubert aconsegueix ferir Féraud al front. Féraud és a continuació traslladat a Espanya, així els dos oficials no es tornen a trobar fins que el Gran Exèrcit es reuneix l'any 1812 durant la campanya de Rússia. Els dos homes es troben sols i combaten un petit grup de cosacs, després d'Hubert proposa a Féraud que el seu proper duel hauria de ser a pistola.

Passen dos anys, i durant l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba, d'Hubert, ja brigadier-general, curant-se plàcidament d'una ferida a la cama a Tours amb la seva germana. Aquesta li presenta Adèle, i la parella es casa. Poc després, un agent bonapartista ve a buscar d'Hubert amb la finalitat que s'uneixi a l'Emperador que acaba d'escapar-se del seu exili, però d'Hubert refusa. Sabent-ho, Féraud, igualment brigadier-general, acusa d'Hubert d'haver faltat de lleialtat cap a l'Emperador. Després dels Cent Dies, Napoleó és finalment derrotat i d'Hubert s'uneix als exèrcits de Lluís XVIII. Sap que Féraud ha estat detingut i serà executat per la seva adhesió a Napoleó, i convenç el ministre de la policia Joseph Fouché d'indultar Féraud, però desitja que la seva intervenció a favor seu quedi en secret.

Poc després, Féraud troba d'Hubert i el provoca en duel a pistola. Però durant el duel, Féraud tira les seves dues pistoles sense tocar d'Hubert, i queda doncs a la seva mercè. D'Hubert escull perdonar Féraud, però l'informa que la seva vida li pertany i que haurà de sotmetre's a la seva voluntat.[2]

RepartimentModifica

RodatgeModifica

La pel·lícula ha estat rodada a Corrèze, Dordogne, Périgord Noir i a Sarlat-la-Canéda i els seus voltants.

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Els duelistes». esadir.cat.
  2. «The Duellists». The New York Times.

Enllaços externsModifica