Els duelistes
Els duelistes[1] (títol original en anglès: The Duellists) és una pel·lícula britànica de Ridley Scott, estrenada el 1977 i protagonitzada per Keith Carradine i Harvey Keitel. Va guanyar el premi a la millor obra de debut Festival de Cannes 1977, el guió és una adaptació de la novel·la The Duel de Joseph Conrad, de 1908. Ha estat doblada al català.[1]
The Duellists  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Ridley Scott |
| Protagonistes | Keith Carradine Harvey Keitel Albert Finney Edward Fox Robert Stephens Tom Conti Alun Armstrong Gay Hamilton Alan Webb Pete Postlethwaite Liz Smith Cristina Raines John McEnery Diana Quick Hugh Fraser Stacy Keach Jenny Runacre Arthur Dignam Maurice Colbourne Meg Wynn Owen Matthew Guinness Dave Hill William Hobbs William Morgan Sheppard Michael Irving (en)  Tony Matthews
|
| Producció | David Puttnam |
| Guió | Gerald Vaughan-Hughes (en) |
| Música | Howard Blake |
| Fotografia | Frank Tidy |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit i Austràlia |
| Estrena | 22 maig 1977 |
| Durada | 100 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Pressupost | 900.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | The Duel (en) |
| Gènere | drama, cinema bèl·lic, cinema d'acció i pel·lícula basada en una obra literària |
| Qualificació MPAA | PG |
| Tema | Guerres Napoleòniques |
| Lloc de la narració | França |
          | |
Argument modifica
El 1800 a Estrasburg, el tinent Gabriel Féraud del 7è regiment d'hussards fereix greument el nebot de l'alcalde durant un duel amb espasa. El brigadier-general Treillard ordena llavors al tinent Armand d'Hubert del 3r regiment d'hussards de buscar-lo i detenir-lo. D'Hubert troba Féraud en el saló d'una senyora, i aquest últim s'agafa l'ordre de detenció com una afronta i incita d'Hubert a un duel a sabre. Davant l'actitud vengativa i poc raonable de Féraud, un amic de D'Hubert l'informa de les maneres per evitar un proper duel; si no es troben físicament al mateix lloc, si tenen un grau jeràrquic diferent en l'exèrcit, i si la nació està en guerra, cosa que és el cas. Sis mes més tard, el 1801 hi ha un curt període de pau on Féraud i d'Hubert es tornen a creuar a Augsburg. En el proper duel a espasa, d'Hubert és seriosament ferit. Recobrant les seves forces, es prepara per al combat següent, en què els dos oficials combaten fins a l'esgotament mutu. Poc després, d'Hubert és promogut a capità. El 1806 a Lübeck, d'Hubert és reconegut en una cerveseria per Féraud, que ha estat igualment promogut a capità i que el provoca a un nou duel. El duel té lloc a cavall, i d'Hubert aconsegueix ferir Féraud al front. Féraud és a continuació traslladat a Espanya, així els dos oficials no es tornen a trobar fins que el Gran Exèrcit es reuneix l'any 1812 durant la campanya de Rússia. Els dos homes es troben sols i combaten un petit grup de cosacs, després d'Hubert proposa a Féraud que el seu proper duel hauria de ser a pistola.
Passen dos anys, i durant l'exili de Napoleó a l'illa d'Elba, d'Hubert, ja brigadier-general, curant-se plàcidament d'una ferida a la cama a Tours amb la seva germana. Aquesta li presenta Adèle, i la parella es casa. Poc després, un agent bonapartista ve a buscar d'Hubert amb la finalitat que s'uneixi a l'Emperador que acaba d'escapar-se del seu exili, però d'Hubert refusa. Sabent-ho, Féraud, igualment brigadier-general, acusa d'Hubert d'haver faltat de lleialtat cap a l'Emperador. Després dels Cent Dies, Napoleó és finalment derrotat i d'Hubert s'uneix als exèrcits de Lluís XVIII. Sap que Féraud ha estat detingut i serà executat per la seva adhesió a Napoleó, i convenç el ministre de la policia Joseph Fouché d'indultar Féraud, però desitja que la seva intervenció a favor seu quedi en secret.
Poc després, Féraud troba d'Hubert i el provoca en duel a pistola. Però durant el duel, Féraud tira les seves dues pistoles sense tocar d'Hubert, i queda doncs a la seva mercè. D'Hubert escull perdonar Féraud, però l'informa que la seva vida li pertany i que haurà de sotmetre's a la seva voluntat.[2]
Repartiment modifica
- Harvey Keitel: Gabriel Féraud
- Keith Carradine: Armand d'Hubert
- Albert Finney: Joseph Fouché
- Edward Fox: Coronel
- Cristina Raines: Adèle
- Robert Stephens: General Treillard
- Tom Conti: El Doctor Jacquin
- John McEnery: Cavaller
- Diana Quick: Laura
- Alun Armstrong: Lacourbe
- Maurice Colbourne: Second
- Gay Hamilton: criat de Féraud
- Meg Wynn Owen: Léonie
- Jenny Runacre: Sra. de Lionne
- Alan Webb: Cavaller de Rivaro
Rodatge modifica
La pel·lícula ha estat rodada a Corrèsa, Dordonya, el Perigord negre i a Sarlat e la Canedat i els seus voltants.
Premis i nominacions modifica
- Festival de Canes 1977: Premi a la primera obra.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Els duelistes». esadir.cat.
- ↑ «The Duellists». The New York Times.