The General Died at Dawn

pel·lícula de 1936 dirigida per Lewis Milestone

The General Died at Dawn és una pel·lícula de la Paramount dirigida per Lewis Milestone i protagonitzada per Gary Cooper i Madeleine Carroll.[1] Basada en una història de Charles G. Booth adaptada al cinema per Clifford Odets,[2] el personatge principal de la pel·lícula es basa en l'aventurer britànic Morris Abraham Cohen. La pel·lícula es va estrenar el 2 de setembre de 1936[3] i aquell any va ser nominada a l’Oscar en les categories de millor actor secundari, millor fotografia i millor banda sonora.[4]

Infotaula de pel·lículaThe General Died at Dawn

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLewis Milestone Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
GuióClifford Odets Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWerner Janssen Modifica el valor a Wikidata
FotografiaVictor Milner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEda Warren Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1936 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'aventures i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióXina Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0027664 Filmaffinity: 190816 Allocine: 132670 Rottentomatoes: m/general_died_at_dawn Letterboxd: the-general-died-at-dawn Allmovie: v19343 AFI: 4882 TMDB.org: 113916 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

El senyor de la guerra xinès, el general Yang, que controla una de les províncies de la Xina, té previst conquerir-les totes i així controlar els mercats de seda, arròs i opi. En aquest moment, però, només té prou armes per armar els seus homes més propers i molts dels seus soldats l'estan abandonant. El senyor Wu, un opositor al general, aprofita aquesta oportunitat per enviar el mercenari nord-americà O'Hara a Xangai per comprar armes al pistoler Brighton, que les vol vendre al primer postor. Els diners serviran per armar els camperols xinesos que estan sent oprimits per Yang.

El nord-americà Peter Perrie i la seva filla Judy s'impliquen en la baralla quan Perrie promet lliurar O'Hara a Yang i després comprar ell mateix les armes de Brighton. A Perrie només li queden sis mesos de vida i planeja robar els diners d’O'Hara per aconseguir tornar als Estats Units amb la seva filla que no hi ha estat mai. A contracor, Judy accepta el pla del seu pare per distreure O'Hara mentre Yang creua el tren per atrapar-lo i aconseguir els diners per comprar les armes. Judy i O'Hara se senten atrets mútuament però el pla de Perrie funciona i lliura O'Hara a Yang. Per complicar la situació, un home anomenat Leach intenta aconseguir una part del botí. Per això Peter amaga els diners al folre de la seva maleta i ignora el desig de la seva filla de no quedar-se’n una part. O'Hara aconsegueix escapar de Yang i tot i que és ferit es dirigeix a la Mansion House, un hotel de Xangai, on Wu l'està esperant.

Wu sospita dels Perrie quan descobreix Judy amb "Sam", el mico d'O'Hara. Per la seva banda, Perrie ha utilitzat part dels diners per comprar dos bitllets per marxar en vaixell cap als Estats Units la mitjanit següent. Judy, sentint remordiments per la seva traïció a O'Hara, li explica al pare que s’ha enamorat i li demana de que no es quedi els diners. Perrie, però, està decidit a continuar amb el seu pla. Al vespre O'Hara arriba a la Mansion House on es curat per Wu. O'Hara s'enfronta a Judy que es nega a delatar el seu pare i li demana poder disposar de dos mil dòlars del cinturó per poder marxar. Quan O'Hara descobreix on és l'amagatall dels diners, Peter li dispara a la mà però O'Hara té temps de matar a Perrie a trets i Judy confessa la seva identitat. Yang i els seus guàrdies arriben llavors. Empresonen Wu, O'Hara i Judy al vaixell de Yang i reclamen els diners. Tots insisteixen que no saben on són, però després que Yang els mostri el cadàver d'un dels agents de Wu, Judy s'ofereix a revelar la seva ubicació a canvi de la llibertat d'O'Hara i Wu. Yang està d'acord, però li diu que s’haurà d’acomiadar d’O'Hara amb un petó per sempre més. En els seus últims moments junts, Judy explica la seva actuació al tren i es reconcilien. Un borratxo anomenat Brighton es desperta i mentre busca una mica de whisky a la maleta de Peter Perrie, troba els diners. Quan els guàrdies reclament els diners, Brighton insisteix que és moneda americana i mentre intenta escapar a les fosques apunyala Yang. Mentre el general agonitza, O'Hara, tement per la vida de Judy i Wu, li diu a Yang que el món creurà que els seus guàrdies eren deslleials i que el van matar. Yang, però, dona ordres als guàrdies de matar a Judy i Wu, mentre que O'Hara li suplica que els deixi viure perquè puguin explicar la història de la seva grandesa. Després que O'Hara finalment convenci Yang de perdonar-los, Yang ordena als seus homes que es matin entre ells per honor i després mor. Arriba l'alba i Judy i 'O'Hara s'abracen.

Repartiment

modifica
  • Gary Cooper (O'Hara)
  • Madeleine Carroll (Judy Perrie)
  • Akim Tamiroff (General Yang)
  • Dudley Digges (Mr. Wu)
  • Porter Hall (Peter Perrie/Peter Martin)
  • William Frawley (Brighton)
  • J.M. Kerrigan (Leach)
  • Philip Ahn (Oxford)
  • Lee Tung Foo (Mr. Chen)
  • Leonid Kinskey (Stewart)
  • Val Durand (Wong)
  • Willie Fung (barman)
  • Hans Fuerberg (conseller militar de Yang)
  • John O'Hara (periodista)

Referències

modifica
  1. Robinson, Harlow. Lewis Milestone: Life and Films (en anglès). University Press of Kentucky, 2019-12-10. ISBN 978-0-8131-7836-3. 
  2. Keyes, Ralph. The Quote Verifier: Who Said What, Where, and When (en anglès). St. Martin's Publishing Group, 2007-04-01, p. 149. ISBN 978-1-4299-0617-3. 
  3. Reid, John Howard. 50 of the Finest Films Hollywood Ever Made (en anglès). Lulu.com, 2012-05-14, p. 39. ISBN 978-1-105-75896-6. 
  4. «The 9th Academy Awards | 1937» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 17 febrer 2024].