La gran cursa
La gran cursa (títol original en anglès: The Great Race), és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards amb Tony Curtis, Jack Lemmon i Natalie Wood, estrenada el 1965 i librement inspirada per la Nova York-Paris 1908, un esdeveniment mediatitzat durant les anys 1907 i 1908 a França i als Estats Units. Ha estat doblada al català.[1]
The Great Race ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Blake Edwards |
Protagonistes | |
Director artístic | Fernando Carrere |
Producció | Martin Jurow ![]() |
Guió | Arthur Ross, adaptació de una història original de Blake Edwards i Arthur Ross |
Música | Henry Mancini |
Dissenyador de so | M. A. Merrick |
Fotografia | Russell Harlan |
Muntatge | Ralph E. Winters |
Vestuari | Don Feld Edith Head |
Productora | Warner Bros Patricia-Reynard-Jalem Productions |
Distribuïdor | Warner Bros |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1965 |
Durada | 157 minuts |
Idioma original | anglès |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Pressupost | 12.000.000 $ ![]() |
Recaptació | 25.333.333 $ (Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Descripció | |
Gènere | Comèdia Road movie |
Tema | automòbil ![]() |
Lloc de la narració | París ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Òscar a la millor pel·lícula en color (1966) Oscar a la millor edició de so (1966) Oscar al millor muntatge (1966) Oscar al millor so (1966) ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Argument modifica
1910. El professor Fatalitat i el seu enemic, el Gran Leslie, participen en una prova automovilística enllaçant Nova York i París. Per guanyar, Fatalitas està a punt per tota mena d'ardits, mentre Leslie és sempre el vencedor sense taques. Però sense comptar amb la presència en la carrera de Maggie Dubois, una periodista feminista, que sembrarà el trastorn en el cor de Leslie.
Des del començament de la carrera, els nombrosos altres participants són víctimes de sabotatges diversos (un perd les seves rodes, l'altre el seu volant, etc.) tots orquestrats pel professor Fatalitas que vol a qualsevol costa guanyar aquesta carrera per provar la superioritat del seu cotxe (l'Hannibal VIII) sobre la de Leslie.
Després d'un temps de carrera, Leslie, Fatalitat, el seu ajudant (Max), Hezequiah (l'ajudant de Leslie) i Maggie Dubois, (que participava també en la carrera, i que ha estat embarcada per Leslie per l'avaria del seu cotxe) es troben en el petit llogarret de Borracho, on s'organitza una cerimònia en el seu honor, Fatalitat i Max, els primers arribats, només volen benzina per marxar com més aviat millor. Ataquen l'alcalde de Borracho per intentar marxar (però sense benzina!), han d'esperar doncs la nit per "manllevar-ne". Mentrestant, Leslie, que s'ha mostrat ben simpàtic amb els habitants de la ciutat és el convidat d'honor a la festa. El mateix vespre, va doncs a la festa al saloon. Tot està bé fins a l'arribada de Texas Jack, bèstia espessa i hàbil tirador, i promès de la cantant del saloon. Esclata una baralla. Fatalitat ho aprofita per agafar benzina, marxar i fer-ho saltar tot.
Algunes setmanes més tard, els dos cotxes es troben al pol nord, en algun lloc sobre el banc de glaç. El seu iceberg es fon, han de ser recuperats ràpidament. Feliçment per a ells, són vistos des de Sibèria.
Mentrestant, a Nova York, no es té més informació en relació amb la carrera després de les nombroses manifestacions feministes davant la seu del "New-York Sentinel" pertorbant la difusió de les informacions en relació amb la carrera.
Després d'haver estat recuperats pels siberians, Maggie Dubois, després d'haver mentit i haver traït la confiança de Leslie, és embarcada manu militari en l'Hannibal VIII.
Després d'haver travessat Rússia sense grans dificultats, Fatalitas i Leslie són enfrontats a tota mena de problemes a Prussia (Fatalitas entre altres haurà de fer-se passar pel rei, a qui s'assembla molt, Leslie i els seus amics seran empresonats, Max es disfressarà de monjo per intentar alliberar-los...). Leslie s'enfrontarà amb floret, després amb l'espasa amb el seu carceller, un baró que vol destronar el rei amb l'ajuda d'un dels generals d'aquest. Finalment, el baró, encara que molt bon espadatxí, perd el duel i es llança d'un tronera a una barca, que es trenca.
La coronació de Fatalitas ha de tenir lloc però aquest fuig. Segueix una gran batalla de tartes, en la qual participen igualment Leslie i consorts, així com el verdader rei.
Els dos protagonistes tornen a agafar (finalment) els seus cotxes i se'n van. La carrera es pot finalment realment reprendre!
Cap gran problema no té lloc en aquesta última recta, si no és que el clima entre Leslie i Maggie Dubois (que ha pujat al cotxe de Leslie) empitjora. Discuteixen nombroses vegades, sobretot a París, davant la línia d'arribada, on Leslie talla el motor del seu cotxe per abraçar-lo i convèncer-la del seu amor per a ella. Fatalitas (que portava llavors 1 o 2 minuts de retard) arriba i guanya la carrera, el que desitjava Leslie. La Srta. Dubois li dirà llavors "has perdut." Leslie li respondrà "Només la carrera... "
Fatalitas exigirà no obstant "guanyar sense ajuda". Llavors s'organitza una carrera de París a Nova York. A l'arrencada, Fatalitas dirà "Pitja el botó, Max" Aquest ho fa, un canó surt llavors del capot de l'Hannibal VIII i destrueix la torre Eiffel. La pel·lícula s'acaba aquí. [2]
Repartiment modifica
- Tony Curtis: el Gran Leslie
- Natalie Wood: Maggie Dubois
- Jack Lemmon: Professor Fatalitat
- Peter Falk: Max
- Keenan Wynn: Hezekiah
- Arthur O'Connell: M. Grosbonnet
- Vivian Vance: Sra. Grosbonnet
- Dorothy Provine: Lily Olay
- Larry Storch: Texas Jack
- Ross Martin: el baron Rolfe von Stuppe
- Marvin Kaplan: Frisbee
- Hal Smith: L'alcalde de Boracho
- Denver Pyle: el xèrif de Boracho
- William Bryant: Un guàrdia
- Ken Wales: Un guàrdia
Premis i nominacions modifica
Premis modifica
- 1966: Oscar a la millor edició de so per Treg Brown
Nominacions modifica
- 1966: Oscar a la millor fotografia per Russell Harlan
- 1966: Oscar al millor so per George Groves
- 1966: Oscar al millor muntatge per Ralph E. Winters
- 1966: Oscar a la millor cançó original per Henry Mancini (música) i Johnny Mercer (lletra) amb "The Sweetheart Tree"
- 1966: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 1966: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Jack Lemmon
- 1966: Globus d'Or a la millor banda sonora original per Henry Mancini
- 1966: Globus d'Or a la millor cançó original per Henry Mancini (música) i Johnny Mercer (lletra) amb "The Sweetheart Tree"
Referències modifica
- ↑ esadir.cat. La gran cursa. esadir.cat.
- ↑ «The Great Race». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La gran cursa |