Obre el menú principal

The Imitation Game (Desxifrant l'Enigma)

pel·lícula de 2014 dirigida per Morten Tyldum
(S'ha redirigit des de: The Imitation Game)

The Imitation Game (Desxifrant l'Enigma)[1] (títol original en anglès The Imitation Game) és un drama històric de 2014 sobre el criptògraf Alan Turing, figura clau en el desxifrat de la màquina Enigma durant la Segona Guerra Mundial, que més tard va ser perseguit per la seva homosexualitat. La pel·lícula està protagonitzada per Benedict Cumberbatch i dirigida per Morten Tyldum. El guió de Graham Moore es va basar en la biografia Alan Turing: The Enigma d'Andrew Hodges i estava en la Llista Negre de Hollywood dels millors guions sense produir del 2011.[2] The Weinstein Company va adquirir la pel·lícula per 7 milions de dòlars el febrer de 2014, el preu més alt mai pagat pels drets de distribució als Estats Units d'una pel·lícula europea.

Infotaula de pel·lículaThe Imitation Game
Desxifrant l'Enigma.jpg
Fitxa
Direcció Morten Tyldum
Protagonistes
Producció Nora Grossman
Ido Ostrowsky
Teddy Schwarzman
Guió Graham Moore
Música Alexandre Desplat
Fotografia Óscar Faura
Muntatge William Goldenberg
Productora Black Bear Pictures
Bristol Automotive
Distribuïdor Vidéa i Fórum Hungary Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 2014
Durada 113 min
Idioma original anglès
Rodatge Bicester Airfield Tradueix, Estació de London King's Cross, Chesham Tradueix, Joyce Grove Tradueix, Aldwych tube station Tradueix, Oxfordshire i Sherborne School Tradueix
Color en color
Recaptació 233.555.708 $
Descripció
Basat en Alan Turing: The Enigma Tradueix
Gènere Drama històric
Biogràfic
Tema Segona Guerra Mundial i Alan Turing
Lloc de la narració Anglaterra, Sherborne School Tradueix i Bletchley Park
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt2084970 Filmaffinity: 617730 Allocine: 198371 Rottentomatoes: m/the_imitation_game Mojo: imitationgame Allmovie: v592994 TCM: 2007076 Metacritic: movie/the-imitation-game
Twitter: imitationgame
Modifica les dades a Wikidata

The Imitation Game es va estrenar al Telluride Film Festival el 29 d'agost de 2014 arribant a les cartelleres cinematogràfiques el 14 de novembre del mateix any. La cinta va tenir un gran èxit comercial i de crítiques esdevenint la pel·lícula independent que més ingressos va obtenir el 2014. Va estar nominada a vuit categories dels Premis Oscar de la temporada, incloent l'Oscar a la millor pel·lícula, l'Oscar al millor director (Tyldum), l'Oscar al millor actor (Cumberbatch) i l'Oscar a la millor actriu secundària (Keira Knightley). Va guanyar-ne el premi pel millor guió adaptat i també va aconseguir cinc nominacions als Globus d'Or i nou als BAFTA. A més, va participar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto on va guanyar el Premi del Públic.

ArgumentModifica

La pel·lícula explica la carrera a contra-rellotge d'Alan Turing (Benedict Cumberbatch) i el seu equip de desxifratge de codis en el seu intent per trencar el xifratge de la màquina Enigma de l'Alemanya Nazi en la secreta Seu General de Comunicacions del Govern del Regne Unit, ubicada a la finca de Bletchley Park durant els dies més foscos de la Segona Guerra Mundial. L'equip de desxifratge, forma per un grup heterogeni d'acadèmics, matemàtics, lingüistes, campions d'escacs i oficials d'intel·ligència tenia un gran aliat en el primer ministre Winston Churchill, que els va donar «xec en blanc», autoritzant per avançat qualsevol recurs que necessitessin.

La pel·lícula abasta els períodes claus de la vida de Turing: els seus anys d'adolescent infeliç en un internat, el triomf del seu treball secret durant la guerra en la construcció del revolucionari «bombe» electromecànic, que va ser capaç de trencar 3000 codis navals generats per Enigma, i la tragèdia de la seva caiguda en desgràcia durant la postguerra, després de la seva condemna per «indecència greu» després d'admetre d'haver tingut relacions homosexuals, un fet que poc temps després va deixar de ser delicte.[3]

RepartimentModifica

ProduccióModifica

Abans que Cumberbatch s'unís al projecte, Warner Bros. va comprar el guió per una suma feta pública de 7 xifres, ja que Leonardo DiCaprio estava interessat a interpretar a Turing.[10][11][12][13][14] Al final, DiCaprio es va fer enrere i els drets del guió van retornar al seu autor. Com a conseqüència, Black Bear Pictures es va apuntar a finançar la pel·lícula per 14 milions de dòlars.[15] Diversos directors van ser considerats per a la seva producció, incloent-hi Ron Howard i David Yates.[16] Finalment, el desembre de 2012, es va anunciar que el director de Headhunters, Morten Tyldum, s'encarregaria del projecte convertint-lo en la seva primera pel·lícula en anglès.[17][18]

 
Bletchley Park, "la seu dels criptoanalistes" on es va rodar part de la pel·lícula.

El rodatge va començar el 15 de setembre de 2013 a Anglaterra. Les localitzacions del rodatge incloïen l'antiga escola de Turing, Sherborne; Bletchley Park, on Turing i els seus companys van estar treballant durant la guerra; i l'escola Central St Martin’s de l'Art Campus de Southampton Row de Londres.[19] Altres localitzacions incloïen pobles d'Anglaterra com Nettlebed (Joyce Grove a Oxfordshire) i Chesham (Buckinghamshire). Algunes escenes també es van filmar al Bicester Airfield i fora del Law Society Building de Chancery Lane. El rodatge es va acabar l'11 de novembre de 2013.[20]

El bombe utilitzat en la pel·lícula està basat en una rèplica d'una màquina original de Turing que està conservada al museu de Bletchley Park. Tanmateix, la dissenyadora de producció, Maria Djurkovic, va admetre que el seu equip havia fet la màquina més cinematogràfica construint-la més llarga i amb més mecanismes interns visibles.[21]

The Weinstein Company va adquirir la pel·lícula per 7 milions de dòlars el febrer de 2014, el preu més alt mai pagat pels drets de distribució als Estats Units al mercat cinematogràfic europeu.[22] La cinta també va rebre el Fons Sloan del Festival de Cinema de Tribeca que garanteix als cineastes finançament i guiatge a aquelles pel·lícules innovadores i dedicades a la ciència, matemàtica i tecnologia.[23]

RecepcióModifica

La pel·lícula ha rebut crítiques positives que elogien particularment l'actuació del protagonista, Benedict Cumberbatch, com a Turing. Actualment compta amb un índex d'aprovació del 92% al lloc web Rotten Tomatoes, amb una puntuació mitja de 7,4/10 basada en 27 opinions. A Metacritic, que assigna una qualificació sobre 100, el film disposa de 71 punts basats en 9 opinions.

Kaleem Aftab, de The Independent, va donar a la pel·lícula una puntuació de cinc estrelles, aclamant-la com «la millor pel·lícula de l'any». Lou Lumenick, del New York Post, la va descriure com a «una apassionant pel·lícula mereixedora d'un Òscar», mentre que el crític James Rocchi va afegir que el film és «fort, agitador, commovedor». Peter Debruge, de Variety, va declarar que la pel·lícula esta «molt ben escrita, muntada de manera elegant i interpretada de forma commovedora». A més, també es van dirigir un gran nombre de lloances envers l'actuació de Keira Knightley com a Joan Clarke, al muntatge de William Goldenberg, a la música d'Alexandre Desplat, a la fotografia d'Òscar Faura i al disseny de producció de Maria Djurkovic. El film va ser també rebut amb entusiasme al Festival de Cinema de Telluride i va guanyar el «Premi del Públic a la Millor Pel·lícula» al Festival de Cinema de Toronto

La interpretació de Turing realitzada per Cumberbatch va ser universalment aclamada. El crític Clayton Davis, per exemple, va indicar que és «una interpretació antològica... que demostra que és un dels millors actors dels nostres dies».​ Foundes, de Variety, va declarar que la actuació de Cumberbatch és «magistral... una meravella de veure». D'altra banda, Manohla, de The New York Times, la va descriure com a «delicadament matissada, espinosa y tràgica», i Owen Gleiberman, de la BBC, la va proclamar «una perfecció adaptada emocionalment». Els crítics també van senyalar que es tracta del millor rendiment de Cumberbatch en la seva carrera d'actor fins el moment.

Malgrat lloar les actuacions de Cumberbatch i Knightley, Catherine Shoard, de The Guardian, va declarar que el film és «massa formulista, massa eficient en simplement arrossegar-te i asegurar-se que has enregistrat el missatge de la diversitat».​ D'altra banda, Tim Robey, de The Telegrapgh, la va descriure com a «una pel·lícula sobre una calculadora humana que es sent... una mica massa calculada». Alguns crítics també han expressat la seva preocupació per la manca d'escenes sexuals que fessin evident i destaquéssin la homosexualitat de Turing.

Polèmica amb la representació de Turing a The Imitation GameModifica

Malgrat les bones opinions rebudes tant per part del públic com de la crítica, The Imitation Game va generar també una gran polèmica entre diversos periodistes professionats degut a la caracterització de Turing a la gran pantalla i de diverses escenes que no s'aqcaben d'ajustar a la realitat. Les principals diferències que s'han trobat entre el caràcter de Turing representat al film i el de la vida real són les següents:

  • Tot i que Turing va ser descrit pels seus companys com a una persona "excèntrica i maniàtica", mai va arribar a assolir el nivell de la pel·lícula, on se'l presenta com a un home pràcticament dèspote i completament incapaç de relacionar-se amb les persones del seu entorn. De fet, segons les cròniques dels seus companys de treball, Turing era una persona amb molt bon sentit de l'humor amb qui es podia mantenir una relació amistosa molt agradable.
  • Malgrat que Alan Turing es va veure evidentment afectat per la mort d'un dels seus companys de classe, Christopher Morcom, a la vida real ja havia estat advertit pels seus professors que aquest esdeveniment podia arribar a produir-se, mentre que al film és mostrar com a un fet sorprenent i del tot inesperat per al protagonista.
  • La representació cinematogràfica de la relació matrimonial entre el personatge interpretat per Cumberbatch i la seva dona, interpretada per Keira Knightley, ha estat titllada pel propi nebot de Turing de "romantitzada" en comparació a la vida real.
  • Mentre que al film, el personatge de Turing anomena a la màquina capacitada per desxifrar Enigma com a "Cristopher" (fent referència al seu amor platònic de la infància), en realitat va ser denominada "La bomba" i posteriorment va rebre el nom de "Victory".
  • Pel que fa a la part d'espionatge que es mostra a The Imitation Game, el film presenta al personatge de John Cairncross, un espia soviètic i possible "cinquè home" del Cercle de Cambridge que formava part de la unitat de criptografia encapçalada per Turing. Així i tot, per molt que Cairncross si que treballés a la mateixa zona que Alan Turing durant la Segona Guerra Mundial (Bletchley Park), mai va formar part de la mateixa unitat.
  • Turing, al contrari del que es mostra al film, mai va arribar a escriure una carta a Winston Churchill per tal que li otorgués l'autoritat sobre els seus companys, i tampoc va acomiadar a dos d'ells degut a la intervenció del primer ministre, que mai es va arribar a produir.
  • En una de les escenes de la pel·lícula, després d'haver-se descobert la manera mitjançant la qual trencar el codi d'Enigma, tant Turing com els seus companys d'unitat permeten que es produeixi un atac nazi amb l'objectiu que els alemanys no sospitin que el seu codi secret ha estat desxifrat. Durant aquest atac, un dels germans d'aquests treballadors mor, i aquest fet suposa un punt d'inflexió al film. Malgrat tot, això mai va arribar a succeir realment, atès que, d'una banda, el personatge que pateix la mort del seu germà mai en va tenir un a la vida real, i d'altra banda perquè les decisions que es prenien respecte de "La bomba" no corresponien ni a Turing ni a cap dels seus companys.
  • Mentre que a la pel·lícula es mostra com el personatge de Turing va perdent facultats psicològiques a causa del tractament hormonal, a la vida real va conservar aquestes facultats i gràcies a això va dur a terme importants avenços científics en l'àmbit de la biologia matemàtica.

Premis i nominacionsModifica

Premi Categoria Receptor Resultat
Premis British Independent Film Millor pel·lícula The Imitation Game Nominat
Millor actor Benedict Cumberbatch Nominat
Millor actriu Keira Knightley Nominat
Millor guió Graham Moore Nominat
Globus d'Or Millor pel·lícula dramàtica The Imitation Game Nominat
Millor actor Benedict Cumberbatch Nominat
Millor actriu secundària Keira Knightley Nominat
Millor guió Graham Moore Nominat
Millor banda sonora Alexandre Desplat Nominat
Premis Oscar Millor pel·lícula The Imitation Game Nominat
Millor director Morten Tyldum Nominat
Millor actor Benedict Cumberbatch Nominat
Millor actriu secundària Keira Knightley Nominat
Millor guió adaptat Graham Moore Guanyador
Millor disseny de producció Maria Djurkovic i Tatiana MacDonald Nominat
Millor montatge William Goldenberg Nominat
Millor banda sonora Alexandre Desplat Nominat

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a l'Ésadir.cat
  2. Hollywood's 'Black List' of best unproduced scripts of 2011 revealed | Film | theguardian.com
  3. «The Imitation Game». Optimum Releasing, 2014. [Consulta: 27 setembre 2014].
  4. Keira Knightley to Star Opposite Benedict Cumberbatch in 'Imitation Game' - The Hollywood Reporter
  5. Matthew Goode Joins Benedict Cumberbatch For Alan Turing Biopic - CinemaBlend.com
  6. Benedict Cumberbatch and Keira Knightley begin shoot on The Imitation Game | News | Screen
  7. ‘Downton Abbey’ Actor Allen Leech Joins Cumberbatch in ‘Imitation Game’ | Variety
  8. Mark Strong Joins THE IMITATION GAME, Ben Kingsley and Patricia Clarkson Lead LEARNING TO DRIVE | Collider
  9. Matthew Goode, Mark Strong and Rory Kinnear Join Cast of 'The Imitation Game' - The Hollywood Reporter
  10. «Imitation Game Release Date Changed to November 28».
  11. STUDIOCANAL UK. «Delighted to announce Alan Turing #movie THE IMITATION GAME w Benedict Cumberbatch will have it's UK release on Nov 14th 2014 @tigmovie». Twitter, 13-05-2014. [Consulta: 10 setembre 2014].
  12. Fleming, Mike. «Benedict Cumberbatch In Talks To Play Alan Turing In ‘The Imitation Game’». Deadline, 01-02-2013. [Consulta: 10 setembre 2014].
  13. Lussier, Germain. «'The Imitation Game' Begins Filming With Benedict Cumberbatch and Keira Knightley». Slash Film, 16-09-2013. [Consulta: 10 setembre 2014].
  14. Finke, Nikki. «Warner Bros Buys Spec Script About Math Genius Alan Turing For Leonardo DiCaprio». Deadline, 11-10-2011. [Consulta: 10 setembre 2014].
  15. Trumbore, Dave. «Leonardo DiCaprio Exits THE IMITATION GAME; Warner Bros. Backs Out of the Alan Turing Project». Collider, agost 2012. [Consulta: 10 setembre 2014].
  16. Fleming, Mike. «David Yates Develops 'Dr. Who,' As Warner Bros Tempts Him With 'Imitation Game'». deadline.com, 14-11-2011. [Consulta: 10 setembre 2014].
  17. Charles, McGrath «The Riddle Who Unlocked the Enigma - 'The Imitation Game' Dramatizes the Story of Alan Turing». The New York Times, 30-10-2014 [Consulta: 2 novembre 2014].
  18. Fleming, Mike. «‘Headhunters’ Helmer Morten Tyldum To Direct ‘The Imitation Game’». Deadline, 04-12-2012. [Consulta: 10 setembre 2014].
  19. «The Imitation Game film locations». The Worldwide Guide to Movie Locations.
  20. «Sherlock’s on the trail of a new movie blockbuster». The Oxford Times, 03-10-2013. [Consulta: 10 setembre 2014].
  21. «Building Christopher».
  22. Fleming, Mike. «Harvey Weinstein Pays Record $7 Million For ‘Imitation Game’ Movie». Deadline, 07-02-2014. [Consulta: 10 setembre 2014].
  23. «The Imitation Game». Tribeca Film Institute, 2014. [Consulta: 10 setembre 2014].

Enllaços externsModifica