The Iron Horse

pel·lícula de 1924 dirigida per John Ford

The Iron Horse és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford i estrenada l'any 1924. Considerada la millor pel·lícula de l'època muda de John Ford, un western al voltant del ferrocarril i l'esperit pioner dels Estats Units d'Amèrica. El 2011, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[1]

Infotaula de pel·lículaThe Iron Horse
The Iron Horse.jpg
Fitxa
DireccióJohn Ford Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Ford Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióWilliam S. Darling Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Kenyon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErnö Rapée Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge Schneiderman Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHarold D. Schuster Modifica el valor a Wikidata
Productora20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor20th Century Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1924 Modifica el valor a Wikidata
Durada133 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIllinois Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0015016 Filmaffinity: 890808 Allocine: 44523 Rottentomatoes: m/1188234-iron_horse Mojo: ironhorse Allmovie: v96745 TCM: 491225 Modifica el valor a Wikidata

The Iron Horse va ser la resposta ràpida i contundent de la Fox a l'èxit de The Covered Wagon, produïda un any abans per la Paramount. William Fox va tirar la casa per la finestra i li va donar a John Ford, que mai abans havia comptat amb tants mitjans, carta blanca perquè evoqués de la manera més èpica possible la construcció del primer xarxa ferroviària transcontinental. 5.000 figurants, 1.000 xinesos, 800 indis, 1.300 bisons, 2.000 cavalls, 10.000 caps de bestiar, un centenar de cuiners, un regiment sencer de l'exèrcit i un parell de locomotores autèntiques que havien sobreviscut a aquella titànica peripècia de 1869, l'autèntica Derringer de Wild Bill Hickock estaven a disposició de Ford.

El film, rodat a Wadsworth (Nevada),[2] és el rodatge més important de la seva època en exteriors. Es van construir dues ciutats per filmar les preses generals i l'equip tècnic i els actors van desafiar les inclemències del temps de la regió de Nevada on es van rodar les escenes d'exteriors de gener a març de 1924: bona part de la filmació va transcórrer entre 25 i 30 graus sota zero. Però si les escenes del traçat de les vies del ferrocarril i els atacs indis busquen una certa magnificència gràcies a les estudiades posicions de càmera que subratllen l'espectacularitat del moment. Per primera vegada es va utilitzar un forat per posar les càmeres, per la part superior de les quals van passar la fúria de les bèsties.

La presència de tres borratxos irlandesos al campament del ferrocarril proporciona les notes humorístiques característiques del realitzador, la distensió davant de tant de dramatisme.

Cecil B. DeMille adaptà el mateix tema per la seva Union Pacific el 1939. Clark Gable va fer una breu aparició a la pel·lícula.

ArgumentModifica

El president Abraham Lincoln ha autoritzat la construcció d'un enllaç entre les línies ferroviàries de la Union Pacific i la Central Pacific. Un contractista (Will Walling) i un topògraf (George O'Brien) emprenen un viatge amb l'objectiu de traçar la ruta idònia, però, tot i que aconsegueixen localitzar un pas muntanyós que permetria l'establiment d'una connexió molt més ràpida del que s'havia esperat, el risc que els nadius ataquin als treballadors amenaça de fer malbé l'ambiciós projecte. Davy Brandon treballa a les obres de la línia del ferrocarril transcontinental, entre 1863 i 1869, i s'enamora de la filla de l'enginyer cap, Miriam. Durant una topada amb els indis descobreix al guerrer manco que va assassinar temps enrere al seu pare.

RepartimentModifica

MúsicaModifica

  • La música fou del compositor hongarès nacionalitzat estatunidenc Ernö Rapée (1891-1945).

ReferènciesModifica

  1. «Complete National Film Registry Listing» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 22 març 2021].
  2. Solomon, Aubrey. The Fox Film Corporation, 1915-1935: A History and Filmography (en anglès). McFarland, 2011, p. 64. ISBN 0786486104.