The Mississippi Gambler (pel·lícula de 1953)

pel·lícula de 1953 dirigida per Rudolph Maté

The Mississippi Gambler és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Rudolph Maté estrenada el 13 de gener de 1953 a Saint Louis (Missouri)[1] i ambientada a Nova Orleans abans de la Guerra Civil Nord-americana. Produïda pels Universal Studios[2] va ser nominada als premis Oscar al millor so.[3] Malgrat que la Universal ja havia usat anteriorment aquest títol en dues pel·lícules (The Mississipi Gambler (1929) i Mississipi Gambler (1942)) aquestes no estan relacionades. Entre els personatges secundaris es pot distingir a Anita Ekberg. Aquesta va ser la primera pel·lícula de Tyrone Powers després d'acabar el seu contracte amb la Twentieth-Century Fox. Va acceptar actuar a aquesta pel·lícula a canvi de cobrar addicionalment un percentatge dels guanys de la pel·lícula. El seu sou va ser de 250.000 dolars i la meitat dels beneficis de la pel·lícula.[1] Posteriorment, va protagonitzar una versió radiofònica de la mateixa història per a la Lux Radio Theatre coprotagonitzada per la seva dona Linda Christian en el paper d'Angelique Dureau.[1]

Infotaula de pel·lículaThe Mississippi Gambler
Mississippi Gambler
The Mississippi Gambler FilmPoster.jpeg
Fitxa
DireccióRudolph Maté
Protagonistes
Ajudant de direccióJohn F. Sherwood
ProduccióTed Richmond
GuióSeton I. Miller
MúsicaFrank Skinner
Dissenyador de soLeslie I. Carey i Richard De Weese
FotografiaIrving Glassberg
MuntatgeEdward Curtiss
VestuariBill Thomas
ProductoraUniversal-International Pictures
DistribuïdorUniversal Studios
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena13 de gener de 1953
Durada99 min
Idioma originalanglès
Descripció
GènereAventures romàntiques
Temajoc d'aposta
Lloc de la narracióNova Orleans
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0046080 Filmaffinity: 767773 Allocine: 175560 Rottentomatoes: m/the-mississippi-gambler Allmovie: v102578 TCM: 83657
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Mark Fallon és un jugador professional que es troba en una barcassa del Mississipí amb la intenció de guanyar diners a les cartes sense fer trampes. Allà es troba amb Kansas John Polly, un altre jugador professional, que li assenyala la possibilitat de jugar contra Montague Caldwell, un home ric però que té fama de fer trampes.[1] Allí mateix, Mark coneix i s’enamora Angelique Dureau, filla de Edmond Dureau, que viatja amb el seu germà Laurent. Els Dureau són una família aristocràtica de Nova Orleans. Mark participa en una partida de pòquer amb Lauren Dureau i Montague Caldwell. Es malfia d’aquest últim i, després d’insistir a jugar amb una baralla sense estrenar, guanya tants de diners que Laurent ha de pagar el deute amb un valuós collaret, herència familiar de la seva germana. Caldwell l’amenaça que el farà llençar al riu si mai més l’acusa de jugar amb cartes marcades, cosa que no intimida Mark. L’endemà Mark Fallon intenta tornar el collaret a Angelique, però ella ho refusa. Poc després, Polly s’assabenta que Caldwell i els seus amics pretenen assaltar-lo i li proposa de canviar de vaixell i anar a Nova Orleans. Els sequaços de Caldwell ataquen en aquell moment però Mark es pot defensar prou temps com per poder saltar una l’altra barcassa amb Polly i arribar a Nova Orleans.

Pocs dies Mark es troba a Nova Orleans en un club d’esgrima on atreu l’atenció del millor justador del local, que justament és Edmond Dureau, el pare d’Angelique. Mark li confesa com va anar la trobada amb els seus dos fills i, malgrat tot, Edmond, que en temps passats havia conegut el pare de Mark, el convida a casa seva. Allà, Angelique té un pretendent, el banquer George Elwood, que refusa, com també refusa a Mark Fallon. Gràcies a un retrat de la seva mare amb el collaret, s’assabenta que aquesta va morir de part en néixer Angelique.

En pocs mesos jugant a cartes, Mark guanya prou diners per muntar un restaurant i un casino. Durant aquest temps s’ha trobat algunes vegades amb Angelique, com per exemple al ball del governador. Un dia, al casino de Mark, un home jove, Julian Conant, perd molts de diners que no eren seus i de resultes d’això es suïcida, deixant sola la seva germana Ann. Mark i Polly es fan càrrec de la germana, ingressant secretament diners al seu compte corrent. Per altra banda, Laurent s’enamora perdudament d’Ann però al declarar-li el seu amor, aquesta li confessa que està enamorada de Mark. Laurent li explica que Mark està enamorat de la seva germana Angelique, però ella diu que no li importa i Laurent marxa enrabiat, s’emborratxa i va a trobar Mark per reptar-lo a un duel.

Malgrat la seva expertesa, Mark tria la pistola per al duel i Angelique, a l’assabentar-se, el visita per regraciar-lo. Mark la besa i l’acusa d’evitar els homes perquè té por d’acabar com la seva mare. Ella marxa ofesa. Durant el duel, Laurent dispara abans que el compte enrere hagi acabat però falla. Mark renuncia a disparar. Edmond, humiliat, demana a Laurent que abandoni casa seva però queda dessolat al veure que Angelique marxa amb ell. Per tal de protegir Laurent, que és refusat per la societat de Nova Orleans, Angelique decideix casar-se finalment amb el banquer George Elwood. Tot i les reticències del seu pare, es casa, encara que no és feliç.

Passat un temps, Edmond escolta algú referir-se a Ann com l’amant de Mark i el repta a un duel, el qual perd i queda malferit. Aquella mateixa nit, Laurent es troba amb Mark i l’ataca. En la baralla Laurent mor al caure sobre el seu ganivet. Quan Mark va a veure al llit de mort a Edmond per explicar-li les males noves, aquest, abans de morir, li demana que cuidi d’Angelique.

Poc temps després, Mark s’assabenta que la gent està traient els fons del banc de George degut a la desconfiança que genera com està gastant els diners. George no escolta els advertiments de Mark i el banc acaba fent fallida. George desapareix enduent-se tots els diners que quedaven, inclosos els d’en Mark, que haurà de retornar a la seva vida de jugador a les barcasses. Mentrestant, el matrimoni d’Angelique és anul·lat i es veu forçada a tornar a la casa del pare. Allà, mirant el retrat de la seva mare, recorda les paraules de Mark i decideix anar-lo a buscar abans que salpi la barcassa. Aconsegueix arribar a temps i abans que tingui temps d’explicar-se Mark li tanca els llavis amb un petó.    

RepartimentModifica

Fitxa tècnicaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «The Mississippi Gambler (1953) al Catalof of Feature Films de l’American Film Institute» (en anglès). American Film Institute. [Consulta: 27 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «The Mississippi Gambler (1953)At Loew's State». New York Times, 30-01-1953.
  3. «The 26th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de Cinema Americana. [Consulta: 28 gener 2016].
  4. «The Mississippi Gambler (1953, Rudolph Maté)» (en anglès). Andrew wickliffe (The Stop Button), 28-10-2008. [Consulta: 28 gener 2016].

Enllaços externsModifica