The Phantom of the Opera (pel·lícula de 2004)

The Phantom of the Opera és una pel·lícula estatunidenco-britànica de Joel Schumacher estrenada el 2004.[1] És l'adaptació cinematogràfica de la comèdia musical The Phantom of the Opera d'Andrew Lloyd Webber, inspirada al seu torn de la novel·la El fantasma de l'Òpera de Gaston Leroux.

Infotaula de pel·lículaThe Phantom of the Opera
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJoel Schumacher Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrew Lloyd Webber Modifica el valor a Wikidata
GuióAndrew Lloyd Webber i Joel Schumacher Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAndrew Lloyd Webber Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Mathieson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTerry Rawlings Modifica el valor a Wikidata
ProductoraReally Useful Group i Joel Schumacher Productions (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros., Netflix i Entertainment One Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada143 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost70.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació154.270.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl fantasma de l'Òpera i El fantasma de l'Òpera Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, drama, cinema musical i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webthephantomoftheopera.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0293508 Filmaffinity: 653531 Allocine: 52139 Rottentomatoes: m/phantom_of_the_opera Letterboxd: the-phantom-of-the-opera-2004 Mojo: phantomoftheopera Allmovie: v286681 TCM: 453520 Metacritic: movie/the-phantom-of-the-opera TV.com: movies/the-phantom-of-the-opera-2004 AFI: 63192 TMDB.org: 9833 Modifica el valor a Wikidata

Gènesi modifica

El 1988, després de l'èxit de la comèdia musical a Broadway, Andrew Lloyd Webber va decidir transposar l'obra a la pantalla gran. Pensa en Joel Schumacher. La Warner Bros. Pictures s'ha compromès també en el projecte. Michael Crawford i Sarah Brightman estan a punt de reprendre els seus papers que han creat a Londres i a Broadway. Tot està a punt per a un rodatge que ha de tenir lloc durant l'estiu 1990. Però llavors, Webber i Brightman, que estaven casats, van decidir separar-se. La pel·lícula es retarda, Schumacher ja no està disponible. Jerry Zucker ha d'ocupar el seu lloc, però finalment l'estudi ha decidit abandonar el projecte.

Després de l'èxit d'Evita el 1996, l'estudi sembla voler reprendre l'aventura. Es modifica el guió i la música. Finalment, l'estudi no resta convençut per aquesta nova versió i abandona de nou el projecte.

El desembre del 2002, Andrew Lloyd Webber redimeix els drets d'adaptació a la Warner Bros. Joel Schumacher és sempre en el projecte, però els mites de la comèdia musical ja no són Michael Crawford i Sarah Brightman sinó Gerard Butler i Emmy Rossum, que encarnen al final els dos personatges principals. El rodatge comença el setembre del 2003.

Argument modifica

En els fastos de l'Òpera Popular (nom fictici de l'Òpera de París), la soprano Christine Daaé és a la cimera de la seva glòria. El seu èxit és degut a la seva veu d'or i als misteriosos consells que rep d'un «àngel», un « fantasma » que viu als soterranis de l'edifici.

L'home, un geni musical desfigurat que viu reclús i freqüenta l'òpera, estima la noia amb un amor absolut i exclusiu. Quan Raoul, un amic d'infantesa de Christine, guanya el cor de la dona, el Fantasma no ho suporta...[2]

Repartiment modifica

Notes sobre la música de la pel·lícula modifica

La gravació original d'El Fantasma de l'Òpera ha venut més de 40 milions de discos. És la gravació d'un espectacle més venuda al món. La versió cinema ha permès a Andrew Lloyd Webber revisitar les gravacions originals. Ha pogut produir una versió completament orquestral d'aquesta música immensament popular. El fantasma de l'òpera ha estat filmat utilitzant aquestes pistes el seu playback temporal, amb en general una orquestra de 28 músics, però de vegades, per a la dimensió dramàtica i emocional de la peça, Andrew ha preferit una orquestra simfònica al complet.

Les principals cançons de l'espectacle i de la pel·lícula són:[3]

  • Think of me: l'ària que marca el pas de Christine de ballarina de ballet a l'estatus de soprano estrella, en lloc de La Carlotta.
  • The Mirror: el primer duo intens entre el Fantasma i Christine a la seva llotja.
  • The phantom of the Opera: la cançó identificativa del Fantasma, amb la qual sedueix Christine i l'atreu al seu cau sota l'Òpera.
  • All I ask of you: la serenata romàntica de Christine i Raoul sobre la teulada de l'Òpera, el fantasma s'adona del seu gran amor.
  • Masquerade: l'espectacular peça de conjunt que reuneix un gran públic i que marca el desencadenament de la campanya de terror més elaborat del Fantasma.
  • The Point of no Return: angoixant i tòrrid duo entre el Fantasma i Christine, que es desenvolupa durant l'estrena de Don Juan Triomfant , l'òpera composta pel fantasma.
  • Sense oblidar, la famosa Music of the Night : la cançó del Fantasma al seu cau.

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. The Phantom of the Opera (en anglès). 
  2. amg. The Phantom of the Opera (en anglès). amg. 
  3. llibret del DVD collector 2 DVD

Enllaços externs modifica