Obre el menú principal

The Prodigal Son (El fill pròdig) és una de les tres paràboles per a l'església amb música de Benjamin Britten i llibret en anglès de William Plomer, basada en la història bíblica del fill pròdig. Data de 1968, i és el seu Opus 81. Les altres dues paràboles per a església són Curlew River (1964) i The Burning Fiery Furnace (1966). Britten va dedicar la partitura a Dmitri Xostakóvitx.

Infotaula de composicióThe Prodigal Son
Forma musical òpera
Compositor Benjamin Britten
Gènere Q21322403 Tradueix
Personatges Tempter/Abbot Tradueix, The Elder Son Tradueix, The Father Tradueix, The Younger Son Tradueix, Young Servants and Distant Voices Tradueix i Q63681170 Tradueix
Estrena
Estrena 1968
Escenari St Bartholomews Church Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La primera representació va tenir lloc el 10 de juny de 1968 a l'Orford Church, Suffolk.[1] Entre els instrumentistes hi havia el trompa Neill Sanders i el percussionista James Blades. Colin Graham va ser director d'escena.[2]

Com en les altres paràboles d'església, les forces instrumentals són molt modestes: flauta, trompa, viola, contrabaix, arpa, orgue i percussió, amb l'ús de flauta alta i la petita trompeta en re marcant canvis comparada amb altres obres. La percussió també incorpora una matraca de carabassa. [3]

PersonatgesModifica

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena,
10 juny 1968
(Director: -)
Tempter / Abbot (Temptador / Abat) tenor Peter Pears
The Father (El pare) Baix-baríton John Shirley-Quirk
The Younger Son (El fill petit) tenor Robert Tear
The Elder Son (El fill gran) baríton Bryan Drake [4] [5]
Young Servants and Distant Voices (Joves servents i veus llunyanes) Gerald Beauchamp, Michael Butler, Jonathan Fox, Richard Hopkins, David Rookwood
Cor: Servents, paràsits i captaires

ReferènciesModifica

Notes
Fonts
  • Holden, Amanda (Ed.), Viking Opera Guide ed. Holden (Viking, 1993)

Enllaços externsModifica