Theodor Kaluza
Theodor Kaluza (Göttingen, 9 de novembre de 1885 - Göttingen, 19 de gener de 1954) va ser un físic matemàtic alemany. Theodor Kaluza va néixer en una família que havia viscut durant tres-cents anys a la ciutat de Racibórz, llavors a Alemanya. El seu pare, Max Kaluza, era un expert en fonètica i en literatura i llengua anglesa.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Theodor Franz Eduard Kaluza  9 novembre 1885 Göttingen (Alemanya) |
| Mort | 19 gener 1954 (68 anys) Göttingen (Alemanya) |
| Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen 51° 31′ 57″ N, 9° 54′ 35″ E / 51.5325°N,9.90969°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Göttingen (1905–1906) Universitat de Königsberg (1903–1907) |
| Tesi acadèmica | Die Tschirnhaustransformation algebraischer Gleichungen mit einer Unbekannten (1907 ) |
| Director de tesi | Wilhelm Franz Meyer |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, físic teòric, professor d'universitat, físic |
| Ocupador | Universitat de Göttingen (1935–1954) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1929–1935) Universitat de Königsberg (1909–1929) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Uwe Timm Bödewadt, Helmut Freund, Karl Peter Grotemeyer, Gerhard Lyra, Paul Ziegenbein, Uwe Timm Bödewadt, Hans-Ludwig Schwarz (en)  , Helmut Freund (en) , Paul Ziegenbein i Arno Ekke (en) |
| Família | |
| Fills | Theodor Kaluza |
| Pare | Max Kaluza |
Va estudiar a la Universitat de Königsberg, a Alemanya, i aconseguí el doctorat el 1907. La seva habilitació (post-doctoral), que tractava sobre la transformació de Tschirnhaus, va ser publicada el 1910. A Königsberg (actualment Kaliningrad, Rússia) va exercir, entre 1902 i 1929, com a privatdozent (docent auxiliar sense remuneració).[2] Entre 1929 i 1935, va ser professor de física a la Universitat de Kiel, treball que va acceptar seguint les recomanacions d'Einstein. El 1935, va ocupar el mateix lloc a la Universitat de Göttingen, en la qual romangué fins a la seva mort.[3]
Kaluza és recordat, sobre tot, per haver estat el primer físic matemàtic en proposar una teoria unificada: la teoria Kaluza-Klein.[4] La seva teoria es basava en un model matemàtic de cinc dimensions, però en no trobar sentit físic a aquesta cinquena dimensió el model va ser aviat abandonat, tot i que les equacions funcionaven perfectament.[5]
Referències modifica
- ↑ Oxford University Press (1999). A Dictionary of Scientists. Oxford Paperbacks. ISBN 0192800868
- ↑ Chang, 2011, p. 81.
- ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F., «Biografia de Theodor Kaluza» (anglès), MacTutor History of Mathematics archive, Universidad de Saint Andrews.
- ↑ Kragh, 2007, p. 399-400.
- ↑ Wuensch, 2003, p. 519 i ss.
Bibliografia modifica
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Kragh, Helge. Generaciones cuánticas (en castellà). Ediciones Akal, 2007. ISBN 978-84-460-1722-6.
- Muntean, Ioan «Mechanisms of Unification in Kaluza–Klein Theory» (en anglès). Philosophy and Foundations of Physics, Vol. 4, 2008, pàg. 275-300. DOI: 10.1016/S1871-1774(08)00015-6. ISSN: 1871-1774.
- Wuensch, Daniela «The fifth dimension: Theodor Kaluza's ground‐breaking idea» (en anglès). Annalen der Physik, Vol. 12, Num. 9, 2010, pàg. 519-542. DOI: 10.1002/andp.200310025. ISSN: 1521-3889.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Theodor Kaluza» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Raman, Varadaraja V. «Kaluza, Theodor Franz Eduard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 juliol 2020]. (anglès)
- Berman, David. «Kaluza, Klein and their story of a fifth dimension». +plus magazine, 2012. [Consulta: 2 juliol 2020]. (anglès)
- «Theodor Franz Eduard Kaluza». Universitat de Kiel. [Consulta: 2 juliol 2020]. (anglès)
- Macho Stadler, Marta. «Kaluza y la quinta dimensión». Divulgamat - Real Sociedad Matemática Española, 2017. [Consulta: 2 juliol 2020]. (castellà)