Theophrastus redivivus

Theophrastus redivivus és un treball anònim [1] escrit en llatí publicat en una data desconeguda en algun moment entre 1600 i 1700.[2]

Infotaula de llibreTheophrastus redivivus

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Publicacióc. 1659 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaateisme Modifica el valor a Wikidata
Theophrastus redivivus (manuscrit de París)

El llibre ha estat descrit com "un compendi d'arguments antics contra la religió i la creença en Déu"[1] i "una antologia del pensament lliure".[3] Comprèn tractats materialistes i escèptics de fonts clàssiques com Pietro Pomponazzi, Lucilio Vanini, Michel de Montaigne, Maquiavel, Pierre Charron, i Gabriel Naudé.[4]

Theophrastus redivivus és famós per proclamar que tots els grans filòsofs, incloent l'homònim Theophrastus, han estat ateus;[2][5] les religions són obres ideades per homes; no hi ha cap prova vàlida per a l'existència de déus, i els que afirmen de l'experiència d'un déu són desconcertats o malalts.[2] No obstant això, a diferència del Tractat dels tres impostors, un altre treball antireligiós publicat al voltant del mateix temps, Theophrastus redivivus mai va ser mencionat pels filòsofs i pensadors de l'Edat de la Il·lustració del segle següent, tot i ser una de les primeres obres explícitament antireligioses publicades a l'Europa moderna.[6]

Avui només es coneixen quatre còpies: una a la Biblioteca Nacional francesa a París (donada per Claude Sallier l'any 1741), que suposadament la va comprar a la subhasta de Karl Heinrich von Hoym a l'agost de 1738), dos a la Biblioteca Nacional Austríaca de Viena, i una propietat d'un professor belga.[6]

El manuscrit comparteix el seu títol amb un altre llibre imprès també titulat Theophrastus redivivus, que va ser publicat a Frankfurt per Elías Johann Hessling el 1659.[6] El llibre de 1659, escrit en alemany i defensor del científic i ocultista alemany suís Paracels, no té connexió amb el treball anònim. Es desconeix quins treballs precedeixen l'altre i per què els dos llibres comparteixen el mateix títol; cap dels dos treballa menciona l'altre.[6]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Hecht, Jennifer Michael (2004). Doubt: A History. HarperOne. pp. 325, ISBN 0-06-009795-7
  2. 2,0 2,1 2,2 Hall, H. Gaston (1982). A Critical Bibliography of French Literature; Volume III A: The Seventeenth Century Supplement. Syracuse University Press. pp. 369, ISBN 0-8156-2275-9
  3. Craig, Edward (1998). Routledge Encyclopedia of Philosophy. Routledge. pp. 375, ISBN 0-415-07310-3
  4. Hunter, Michael. Wootton, David (1992). Atheism from the Reformation to the Enlightenment. Oxford University Press. pp. 33, ISBN 0-19-822736-1
  5. Hecht, Jennifer Michael (2004). Doubt: A History. HarperOne. pp. 325-326, ISBN 0-06-009795-7
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Popkin, Richard H.; Conziani, Guido; Gregory, T.; Paganini, G.; Canziani, G.; Faracovi, O. Pompeo; Pastine, D. «Theophrastus Redivivus.». Renaissance Quarterly, 37, 4, 1984, pàg. 630. DOI: 10.2307/2861009. ISSN: 0034-4338.

Enllaços externs modifica