Theretra alecto

espècie d'insecte

Theretra alecto és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Infotaula d'ésser viuTheretra alecto Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
GènereTheretra
EspècieTheretra alecto Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx alecto Linnaeus, 1758
  • Sphinx cretica Boisduval, 1827
  • Theretra freyeri Kirby, 1892
  • Theretra alecto intermissa Gehlen, 1941
  • Theretra alecto transcaspica O. Bang-Haas, 1927

Distribució modifica

S'estén des del sud-est d'Europa (Bulgària, Grècia…) fins al sud-est asiàtic (Filipines, Indonèsia…) passant per Iran, Afganistan, Pakistan i l'Índia, entre altres països.

Descripció modifica

Adult modifica

Envergadura alar d'entre 80 i 100 mm. Es caracteritza per la seva coloració marró vermellosa, amb potes, antenes i una franja que envolta els costats del tòrax blanca. Ales anteriors amb tonalitats més clares i una línia més fosca post-discal que acaba a la punta de l'ala. Ales posteriors vermelles rosades amb una taca negra basal.

Eruga modifica

Pot arribar fins als 110 mm. Presenta dues formes que segueixen els mateixos patrons de formes, l'una verda i l'altra marró. Es caracteritzen per les dues línies dorsals puntejades d'ocels, més clars el primer parell, que es van diluint. Cua petita i rosada.

Hàbitat modifica

Es pot trobar fins als 1200 metres d'altitud. Visita camps de vinya, principal planta nutrícia de l'eruga, i jardins, d'on també obté una font de nèctar. L'eruga prefereix alimentar-se de Vitis i Parthenocissus, tot i que també pot fer-ho de Rubia, Gossypium i Leea.

Període de vol modifica

Vola en tres generacions, la primera durant abril-maig, la segona juny-juliol i la tercera agost-setembre. En algunes zones també es poden trobar exemplars durant l'octubre i el novembre.

Comportament modifica

Cada femella pon entre 150 i 250 ous. Les erugues poden ser parasitades pels icneumònids Hyposoter didymator i Mesochorus discitergus

Bibliografia modifica

  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs modifica