Terme (Grècia)
Terme (en grec antic: Θέρμη) era una ciutat d'Etòlia, la capital del país i el lloc on es feien les reunions de la Lliga Etòlia. Era al bell mig de la regió, al nord del llac Tricònida i a tocar de la muntanya Penatòlion (Viena). Era considerada inexpugnable i com a tal era l'acròpoli de tota l'Etòlia i lloc de refugi quan calia. Una via la unia a Metapa, a la riba del llac Tricònida, passant per Pàmfia. La ciutat tenia un famós temple d'Apol·lo.
Θέρμα (grc)  | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Creació | segle VII aC | |||
Tot i la seva fama d'inexpugnable fou conquerida per Filip V de Macedònia el 218 aC, que va sortir de Limnea a Tessàlia i va travessar el riu Aqueloos entre Estratos i Conope, i va seguir cap a Terme deixant a la dreta Estratos, Agrínion i Tèstia i a la dreta Conope, Lisimaquea, Tricònion i Fitèon. Va arribar a Metapa, a la riba del llac Triconis, des d'on va marxar contra Terme passant per Pàmfia. Filip va sorprendre la ciutat i la va ocupar i es va apoderar del tresors i d'armes i material bèl·lic, tot dipositat a la ciutat pels etolis confiats en la seva inexpugnabilitat. El rei macedoni s'ho va emportar gairebé tot i va incendiar part de la ciutat, destruint unes 2000 estàtues (només va deixar sense destruir les estàtues dels déus). De tornada va seguir el mateix camí però des Metapa va passar per una ciutat anomenada Acre.
Dotze anys després els etolis eren aliats de Roma, i altre cop Filip V va sorprendre la ciutat i la va ocupar (206 aC) i va destruir el que restava després de la seva anterior conquesta.
Terme ja no torna a aparèixer a la història i probablement va quedar despoblada i va desaparèixer. Es conserven les restes d'una muralla i un edifici a l'interior molt deteriorat.
Una ciutat macedònia va portar també el nom de Terme, i fou reanomenada més tard Tessalònica.[1]
Referències modifica
- ↑ Ciceró, 1995, p. 200.
Bibliografia modifica
- Ciceró. Discursos (vol. XI): Discurs de gratitud al Senat. Discurs de gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels Harúspexs. Fundació Bernat Metge, 1995. ISBN 978-84-7225-620-0.