Laboratori d'idees
Una fàbrica d'idees o laboratori d'idees, conegut en anglès com a think tank, és una institució investigadora o qualsevol altre tipus d'organització que ofereix consells i idees sobre assumptes de política,[1] comerç i interessos militars. Sovint estan relacionats amb laboratoris militars, empreses privades, institucions acadèmiques... Normalment aquest terme es refereix específicament a organitzacions on uns quants teòrics i intel·lectuals pluridisciplinaris elaboren anàlisis o recomanacions polítiques. El nom prové de l'anglès, per l'abundància d'aquestes institucions als Estats Units, i significa dipòsit d'idees.
Els think tanks tenen estatus legal d'institució privada (sovint sota la forma de fundació no comercial) i defensen diverses idees. Els seus treballs solen tenir un pes important a la política, particularment a la dels Estats Units.
A Europa els think tanks han començat a aparèixer, però la seva capacitat d'influència sobre la política dels seus respectius estats encara està molt lluny de l'aconseguida a les institucions americanes.
Think tanks dels Països CatalansModifica
Sobre economiaModifica
- Institut Ostrom Catalunya, especialitzat en política pública i economia, independent i amb un enfocament liberal. «Compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l’economia de lliure mercat»
- Fundació Catalunya Oberta (FCO), presidida per Lluís Prenafeta i Garrusta; independent i liberal, "té com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat" segons defineix a la seva pàgina web.
Sobre educacióModifica
- Fundació Jaume Bofill, especialitzada en educació i innovació educativa.
Sobre relacions internacionalsModifica
- Fundació Catalunya Europa, presidida per Pasqual Maragall i Mira i Ernest Maragall i Mira amb la col·laboració d'Antoni Castells i Oliveres; catalanisme, europeisme i defensora d'una Europa Federal
- Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), que ha estat dirigit per Narcís Serra i Serra fins a gener de 2013, quan va succeir-lo Carles Alfred Gasòliba i Böhm
Sobre defensaModifica
- Cercle d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), presidida per Miquel Sellarès, fa estudis i analitza qüestions de seguretat i defensa en clau nacional, al servei de Catalunya.
- Societat d'Estudis Militars, sobre política de defensa.
Vinculades a partits políticsModifica
- Cercle d'Estudis Sobiranistes, presidit per Alfons López Tena i Hèctor López Bofill; nacionalista. Fundació vinculada a Solidaritat per la Independència
- Fundació Antoni Maura, presidida per en Jaume Matas Palou; vinculada al PP balear.
Think tanks a altres llocs del mónModifica
AlemanyaModifica
Els partits polítics alemanys solen dotar-se d'un think tank; cal destacar el CDU amb la Konrad Adenauer Stiftung o el SPD amb la Friedrich-Ebert-Stiftung.
EspanyaModifica
El més influent dels think tanks espanyols és el Reial Institut Elcano d'Estudis Internacionals i Estratègics, creat el 2001 seguint l'exemple del Royal Institute of International Affairs (Chattham House) al Regne Unit, i molt vinculat al Govern de torn (actualment està presidit per Gustavo Suárez Pertierra, ministre en el darrer govern d'en Felipe González).
Tanmateix durant els darrers anys Espanya ha registrat un intens desenvolupament d'organitzacions independents creades sota el mateix esperit dels think tanks americans. Les més influents i no lligades a cap partit polític són la CIDOB, fundada el 1973; i la FRIDE (Fundació per a les Relacions Internacionals i el Diàleg Exterior), fundada el 1999. FRIDE és el principal motor d'iniciatives com el Club de Madrid, un grup d'excaps d'Estat i de govern de tot el món que alimenten el canvi democràtic, o l'edició espanyola de Foreign Policy.
Altres think tanks, aquests sí vinculats a partits polítics, són la FAES, liderada per l'expresident del Govern José María Aznar, del PP; o la Fundació Alternatives, vinculada als partits d'esquerres.
Estats UnitsModifica
Els Estats Units són probablement l'estat on més influència tenen els think tanks. Cal citar per la seva importància el Project for the New American Century, el Cato Institute, la Hoover Institution, la Brookings Institution, la RAND Corporation o l'American Enterprise Institute.
FrançaModifica
El think tanks més coneguts són l'Institut Montaigne, l'europeista Fondation Robert Schuman, la Fondation Concorde, l'Institut Targot, l'expert en geoeconomia Institut Choiseul i l'antiglobalització Fondation Copernic.
Lligats als partits polítics francesos trobam la Fundació per la innovació política amb la UMP, la Fondation Gabriel Péri amb el PCF, la Fondation Jean-Jaurès amb el PSF i la Fondation Robert Schuman amb la UMP.
GrèciaModifica
A Grècia el PASOK està lligat a l'Institut de Polítiques Progressistes Andreas Papandreou, ΙΣΤΑΜΕ.
PortugalModifica
A Portugal trobam Compromisso Portugal, un important think tank d'ideologia neoliberal.
Regne UnitModifica
La situació britànica és propera a l'americana en el nombre de think tanks influents: Adam Smith Institute, Institut for Public Policy Research, Center for Policy Studies.
Principals think tanks mundialsModifica
Ordenats per any de fundació.
| Nom | Àmbit | Orientació política | País | Pressupost (approx.) | Fundat el |
|---|---|---|---|---|---|
| Fabian Society | generalista | centreesquerra | Regne Unit | 1884 | |
| Brookings Institution | generalista | centre | Estats Units | 1916 | |
| Hoover Institution | generalista | republicà | Estats Units | 1919 | |
| Council on Foreign Relations | relacions internacionals | Estats Units | 25 Mns $ | 1921 | |
| American Enterprise Institute | generalista | neoconservador | Estats Units | 30 Mns $ | 1943 |
| RAND Corporation | generalista | Estats Units | 1945 | ||
| EGMONT - Institut royal des relations internationales (EGMONT) | relacions internacionals | Bèlgica | 1947 | ||
| Adam Smith Institute | economia | liberal | Regne Unit | 1971 | |
| Heritage Foundation | generalista | conservador | Estats Units | 1973 | |
| Institut Fraser | generalista | neoliberal | Canadà | 11 Mns $ | 1974 |
| Institut de l'entreprise | economia | França | 1975 | ||
| Cato Institute | generalista | llibertari | Estats Units | 20 Mns $ | 1977 |
| Institut français des relations internationales (IFRI) | relacions internacionals | França | 1979 | ||
| Institut Choiseul | relacions internacionals | França | 1997 | ||
| Institut français pour la recherche sur les administrations publiques (iFRAP) | generalista | liberal | França | 1985 | |
| Institut de relations internationales et stratégiques (IRIS) | relacions internacionals | França | 1990 | ||
| Institut Turgot | generalista | liberal | França | 1990 | |
| Confrontations Europe | construcció europea | centre esquerra | França | 1,5 Mns € | 1991 |
| Fondation Robert Schuman | construcció europea | centre | França | 1991 | |
| Fondation de Service politique | generalista | doctrina social de l'Església | França | 1992 | |
| Nostra Europa | construcció europea | Europa | 1996 | ||
| Fondation Concorde | generalista | França | 1997 | ||
| Project for the New American Century (PNAC) | relacions internacionals | Estats Units | 1997 | ||
| Fondation Copernic | generalista | esquerra | França | 1998 | |
| Institut Montaigne | generalista | liberal | França | 2000 | |
| Institut de recherche et d'informations socioéconomique | economia, social | esquerra | Canadà | 2000 | |
| Institut économique de Montréal | economia | neoliberal | Canadà | 1,2 Mns $ | 2000 |
| La République des idées] | generalista | social-liberal | França | 2002 | |
| Institut Thomas More | generalista | conservador-liberal | Europa | 2003 | |
| Fondation pour l'innovation politique | generalista | centre dreta | França | 2004 | |
| Euroreflex | construcció europea | Europa | 2005 | ||
| Fondation Res Public | República Francesa, globalització, diàleg de les civilitzacions i de les nacions | republicà cívic | França | 2005 | |
| Bruegel | economia | Europa | 2005 | ||
| Fondation Prometheus | Política, economia, globalització | França | 2005 |
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laboratori d'idees |
ReferènciesModifica
- ↑ «Com podem dir think tank en català?». Termcat. [Consulta: 1r maig 2019].