Thomas Beecham
Sir Thomas Beecham, 2n baronet CH (St. Helen's, Lancashire, 29 d'abril de 1879 - Londres, 8 de març de 1961) fou un director d'orquestra anglès, que féu algunes composicions, i també empresari i oncle de la poeta, professora i historiadora Audrey Beecham.[1]
 Caricatura de sir Thomas Beecham, feta l'any 1910 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Thomas Beecham 29 abril 1879  St Helens (Anglaterra) |
| Mort | 8 març 1961 (81 anys) Londres |
| Causa de mort | Trombosi coronària |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Regne Unit |
| Formació | Wadham College (en)  Rossall School |
| Activitat | |
| Ocupació | Director d'orquestra |
| Activitat | 1899 – |
| Gènere | Música clàssica |
| Segell discogràfic | RCA Records |
| Altres | |
| Títol | Baronet |
| Cònjuge | Utica Welles (en) (1903–) Betty Humby Beecham (1943–) Shirley Jean Hudson (en) (1959–) |
| Fills | Sir Adrian Welles Beecham, 3rd Baronet (en) Thomas Welles Beecham (en) |
| Pares | Sir Joseph Beecham, 1st Baronet (en) i Josephine Burnett (en) |
Premis | |
     | |
Feu els estudis musicals en el Wadham College, d'Oxford, i, a París, amb Moritz Moszkowski. En gran part fou també autodidacta, degut a llurs enormes condicions musicals, doncs als set anys ja tocava l'orgue i era capaç de dirigir partitures de Richard Wagner.
Debutà el 1905 a Londres, amb l'orquestra del Queen's Hall, l'any següent creà la New Symphony Orchestra, i el 1908, la que porta el seu nom. També dirigí l'Orquestra Hallé fins al 1920 i creà la Filharmònica de Londres (1932). El 1940 fou nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Seattle. Efectuà repetits viatges a l'estranger, actuant especialment a Alemanya i Estats Units. A Espanya dirigí l'Orquestra Nacional.
Fou un director el qual domini i correcta interpretació de les obres no impedí el que poques vegades es distingís per l'efectisme. Socialment, tingué el mèrit d'introduir a la Gran Bretanya el gust per l'òpera: el 1910 s'encarregà de la temporada en el Covent Garden, duran la qual efectuà gran quantitat d'estrenes i reposicions. Sembla que des de llavors la tradició operística britànica s'ha mantingut viva, inclús malgrat de les dues grans guerres, mercès a la tossuderia i entusiasme d'aquest director. També s'ha de destacar, que per això, invertí i feu invertir, enormes quantitats de lliures.
No destacà com a compositor, pel que es reduïa en aquesta activitat, a considerar-se com un simple aficionat. És autor d'una important biografia de Frederick Delius (1958) i d'una obra autobiogràfica que titulà Una harmonia confusa. Fou el descobridor en un cafè nocturn del famós violinista Albert Edward Sammons.
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Beecham |
- Enciclopèdia Espasa, Suplement 1961 - 1962, pàg. 140 ISBN 84-239-4595-2
ReferènciesModifica
- ↑ "Let me lick your lacquered toes: Lewis Jones reviews New Bats in Old Belfries by Maurice Bowra", Lewis Jones, The Telegraph, 20 de novembre del 2005.