Thomas Clausen (1801-1885) fou un matemàtic i astrònom danès.

Infotaula de personaThomas Clausen
Thomas Clausen.jpg
Biografia
Naixement16 de gener de 1801
Snogbaek, Ducat de Schleswig; avui Dinamarca
Mort23 de maig de 1885(1885-05-23) (als 84 anys)
Dorpat, Imperi Rus; avui Tartu, Estònia
Lloc d'enterramentCementiri Raadi (Tartu) 58° 23′ 37″ N, 26° 43′ 29″ E / 58.393639°N,26.724760°E / 58.393639; 26.724760
Dades personals
Es coneix perTeorema de von Staudt-Clausen
Fórmula de Clausen
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i astronomia modifica
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
OrganitzacióObservatori d'Altona
Universitat de Tartu
Obra
Estudiant doctoralLudwig Schwarz (en) Tradueix modifica

Vida i ObraModifica

Fill d'una família molt pobre de pagès, als dotze anys encara no sabia ni llegir ni escriure. El capellà del poble, Georg Holst, li encarrega cuidar els ramats i, en adonar-se de les seves habilitats intel·lectuals, comença a ensenyar-li matemàtiques, astronomia, llatí i grec.[1] Quan Holst va veure que ja no el podia ajudar més, el va recomanar a l'astrònom Heinrich Christian Schumacher, que estava fent mesures geodèsiques prop del seu poble.[2]

El 1824,[1] Schumacher contracta Clausen com administratiu a l'observatori d'Altona (avui Altona és un barri d'Hamburg, però en aquella època era una ciutat sota sobirania de la corona danesa) i ben aviat veu que se li poden encarregar treballs científics més seriosos.[3] Però les relacions entre ells no van ser gaire bones[4] i el 1828, amb la recomanació de Schumacher, signa un contracte per treballar a l'institut d'òptica Utzschneider de Munic, que necessita un teòric després de la mort el 1826 de Fraunhofer.[5]

El 1833 va caure malalt, probablement d'alguna malaltia mental, i el 1840 va tornar a Altona a peu.[6] El 1842 va ser nomenat astrònom del observatori de Dorpat (avui Tartu, Estònia) i professor de la seva universitat. Càrrecs que va mantenir fins a la seva jubilació el 1872.

Clausen va publicar uns 150 articles a les revistes Astronomische Nachrichten, Journal für die reine und angewandte Mathematik, Archiv der Mathematik und Physik i Publications de l’Académie impériale des sciences de St. Pétersbourg, dedicats a diversos temes: matemàtiques pures i aplicades, física, astronomia i geofísica.[7]

El 1844 va rebre un doctorat honoris causa per la universitat de Königsberg.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Joeveer, pàgina 238.
  2. Viik, pàgina 2.
  3. Viik, pàgina 3.
  4. Viik, pàgina 7.
  5. Viik, pàgina 9.
  6. Viik, pàgina 11.
  7. Biermann, Complete Dictionary of Scientific Biography.

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica