Thomas Digges

matemàtic anglès segle XVI

Thomas Digges va ser un matemàtic i astrònom anglès conegut per haver introduït les doctrines heliocèntriques a Anglaterra.

Infotaula de personaThomas Digges
Biografia
Naixement1546 Modifica el valor a Wikidata
Wootton (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1595 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Membre del Parlament de 1584-1585
1584 – 1585
Circumscripció electoral: Southampton (en) Tradueix
Membre del Parlament de 1572-1583
1572 – 1583
Circumscripció electoral: Wallingford (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióQueens' College Modifica el valor a Wikidata
Conegut perHeliocentrisme
Activitat
Director de tesiJohn Dee Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrònom, matemàtic i polític Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnne St. Leger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLeonard Digges
Dudley Digges (en) Tradueix
Joan Digges (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareLeonard Digges (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

 
Il·lustració del model heliocèntric al llibre de Thomas Digges

El pare de Thomas Digges, Leonard, era un membre de l'aristocràcia terratinent del comtat de Kent que havia estudiat al University College de la Universitat d'Oxford, però que no va arribar a graduar-se. Tot i això, va adquirir una molt bona reputació com agrimensor i autor de llibres científics. El 1553 va publicar A general prognostication, llibre que va ampliar el 1555 (A prognostication of Right Good Effect) i va tornar a revisar l'any següent (Prognostication everlasting). Aquests llibres serien pel seu fill les obres seminals del seu pensament científic.[1]

Leonard va morir el 1559 de mort natural, després d'haver estat condemnat a mort per haver participat en la insurrecció contra Maria I d'Anglaterra. Thomas tenia només tretze anys, però el seu pare el va encomanar, abans de morir, al seu amic John Dee, qui li va fer de pare i mestre.[2]

La seva producció científica es va produir en la dècada dels 70, ja que a partir de 1580, la seva reputació com enginyer militar el va portar, primer, a supervisar les fortificacions de la badia de Dover i, després, en ser nomenat general, a dirigir les forces britàniques estacionades a Holanda,[3] càrrecs que no li deixaven temps per seguir les seves recerques astronòmiques.

ObraModifica

  • 1571: Edita el manuscrit del seu pare, Leonard, titulat A geometrical practise, named Pantometria,[4] incloent aportacions pròpies. El llibre tracta sobre l'aplicació pràctica de la geometria als problemes de mesura i agrimensura. Potser les parts més originals són les prematures descripcions del que després serien el teodolit i el telescopi.[5]
  • 1572: Mathematical Wings or Ladders.[6]
  • 1573: Alae seu Scalae Mathematicae. És la seva única obra escrita en llatí; en ella detalla les seves observacions de la nova de 1572, més acurades que les de qualsevol altre astrónom excepte Tycho Brahe.[7] El llobre és també important pel ferm al·legat en defensa del mètode experimental en astronomia.[8]
  • 1576: A perfit description of the Caelestiall Orbes un suplement afegit a una nova edició de la Prognostication everlasting del seu pare. Aquest suplement es va reeditar nombroses vegades i es va fer molt popular. Es tracta d'una traducció de part del primer llibre del De revolutionibus de Copèrnic, amb alguns comentaris propis. El més important d'aquests comentaris és l'afirmació que cal concebre l'univers com infinit, amb les estrelles a distàncies variables en un espai sense fi,[9] idea que pocs anys després també defensà Giordano Bruno i que era totalment contrària a les ensenyances d'Aristòtil.
  • 1579: Stratioticos.[10]

ReferènciesModifica

  1. Ronan (1992), pàgina 91
  2. Johnson, pàgina 398, tot i que Westman, pàgina 269, diu que no hi ha evidències d'aquesta relació paternal
  3. Johnson, pàgina 402
  4. Ronan (1992), pàgina 92.
  5. Johnson, pàgina 399 i Westman, pàgina 268.
  6. Westman, pàgina 268.
  7. Johnson, pàgines 390-391.
  8. Johnson, pàgina 399 i Ronan (1993)
  9. Johnson, pàgina 400.
  10. Hockey, pàgina 298.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Thomas Digges» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Easton, Joy B. Digges, Thomas. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 9 Desembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)