Thomas Herndon

economista estatunidenc

Thomas Herndon (nascut el 25 de febrer de 1985)[2] és un economista estatunidenc, doctorand a la Universitat d'Amherst (Massachusetts), conegut per a la descoberta d'errors fundamentals en la teoria de l'austeritat preconitzada al llibre "Growth in a Time of Debt", de Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff professors d'economia prominents de la prestigiosa Universitat Harvard.

Infotaula de personaThomas Herndon
Thomas Herndon headshot.jpg
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1985 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Estats Units d'Amèrica (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
Formació professionalEconomia
FormacióUniversitat de Massachusetts Amherst
Evergreen State College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conegut perCrítica de "Growth in a Time of Debt", Does High Public Debt Consistently Stifle Economic Growth? A Critique of Reinhart and Rogoff[1]
Activitat
Director de tesiRobert Pollin i Michael Ash (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomista Modifica el valor a Wikidata

Facebook: herndonthomas Modifica el valor a Wikidata

Herndon va demostrar que la política d'austeritat que els governs europeus i americans i el Fons Monetari Internacional van conduir després de la crisi de 2008 es recolzava en greus errors de càlcul al llibre de Reinhart i Rogoff que El Punt Avui anomenà la "Sagrada Escriptura dels fidels de l'austeritat".[3] L'escàndol que en va resultar va ser batejat com a Excelgate als països de parla anglesa.[4] L'estudi de Herndon va desconcertar tota una sèrie de polítics que van imposar polítiques d'austeritat en estats com Grècia, Irlanda, Espanya i Portugal.[5][6]

Els principals errors al llibre Growth in a Time of DebtModifica

És un exercici clàssic durant la formació del professor Michael Ash pels estudiants que fan el màster de prendre un estudi sobre economia i de recalcular-lo en assajar de reproduir els resultats de l'original. Herndon va triar Growth in a Time of Debt, però no va reeixir en qualsevol moment a comprovar l'aleshores mític límit fatídic dels 90% de deute públic. Finalment va contactar Rogoff per tal d'obtenir els fulls de càlcul Excel originals. Quan va rebre'ls, va trobar uns quants errors majors:

  • Per inadvertència, els autors van saltar cinc línies en la seva taula i van ometre les dades d'Austràlia, Àustria, Bèlgica, Canadà i Dinamarca;[7]
  • Al tractament de les dades de Nova Zelanda van saltar els anys als quals el país, malgrat un grau elevat de deute públic va viure un creixement notable, omissió que va falsificar la mitjana utilitzada.[7]
  • La manera de calcular la prestació econòmica de països de mida different va qüestionar-se. Així un any dolent d'un petit país com Nova Zelanda va ser equiparat fora de proporció amb el mateix pes estadístic de vint anys de deute públic del Regne Unit.[8]
 
Comparació gràfica de les dades originals de Reinhart-Rogoff (2010) i les correccions de Herndon (2013)

Es confirma que països amb un deute públic molt elevat tenen una crescuda econòmica lleugerment menor, però el llindar màgic[9] i ximple de 90% desapareix i la diferència en creixement és massa petit per a tirar una conclusió unívoca.[10][11] El setmanari alemany Die Zeit conclou: «la realitat sembla ben més complicada: el deute públic de vegades sí que pot ser perillós, de vegades no.»[7]

Les conseqüènciesModifica

L'estudi de Herndon va crear una ona de xoc al món dels economistes, dels polítics i dels periodistes que, fins ara van considerar les conclusions de Reinhart-Rogoff sobre l'efecte negatiu a la creixença econòmica des del moment que el deute públic supera els 90% del producte interior brut, com una veritat científica provada.[12][13] La revista New York magazine va escriure que «només li va caldre a Herndon una part del seu semestre per a trabalsar tots els fonaments del moviment mundial de l'austeritat econòmica.»[14] L'Institut Roosevelt va escriure: «tot el que podem esperar és que els futurs historiadors assenyalin que un dels punts centrals que fonamentaven el moviment de l'austeritat [...] es va basar en el fet que algú accidentalment no va actualitzar una fila en la fórmula de l'Excel».[15]

El 20 de maig de 2013, cinc setmanes després de la publicació de l'estudi de Herndon, el FMI va publicar un raport al qual confessa que els seus experts han fet errors en imposar una política d'austeritat extrema a Grècia i que van subestimar els efectes de les mesures que van causar una recessió i un atur excepcionalment elevat, ans al contrari de les seves prediccions. Herndon és entrevistat a tot arreu. Rogoff no bada boca. Col·legues testimoniejen que rep correus electrònics plens d'odi als quals li reprotxen que pels seus errors va causar pobretat i atur.[7]

El Premi Nobel d'economia Paul Krugman és mostra escèptic quant a un canvi de política després de l'estudi de Herndon, per què l'austeritat és un dogma tan de moda per a tot un grup de neoliberals que vol apoquir la protecció social i la solidaritat. Ja el 2010 va haver-hi economistes, no menys prominents, que van criticar la teoria de Rogoff i Reinhart. Només, una gran part del món polític no va voler escoltar, com que preferien la hipòtesi populista de les cigales meridionals gastadores i desconsiderades. Cita l'exemple del Japó, al qual el deute era una conseqüència d'una recessió, i no la causa. Conclou que els polítics van optar per a l'austeritat, van prendre la hipòtesi del 90% com una veritat absoluta, no per què havien de fer-ho per a raons científiques, però per què el volien per a raons ideològiques.[16][17][18] Vicenç Navarro i López veu en l'obra de Rogoff i Reinhart no només uns errors de càlcul i un prejudici sinó que un error metodològic major. En lloc d'analitzar el context històric i polìtic al qual el deute d'un país va crear-se, només van analitzar els nombres nus i descontextualitzats.[19]

Polítics i pèrits que van invocar el fals llindar dels 90% de deute per a justificar una política d'austeritatModifica

El nombre de polítics i pèrits que van utilitzar la “bíblia” de Rogoff i Reinhart és llarga.[7] Citem uns destacats:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Herndon
  1. Herndon, Thomas; Ash, Michael; Pollin, Robert «Does High Public Debt Consistently Stifle Economic Growth? A Critique of Reinhart and Rogoff». Political Economy Research Institute - Working Paper Series, 322, 2013 [Consulta: 28 juny 2013].
  2. Facebook
  3. Q.A., «La gran excusa intel·lectual. Un estudi de dos professors de Harvard publicat l'any 2010 avala la tesi de l'austeritat. Un graduat de la Universitat de Manchester va demostrar recentment que els càlculs eren del tot erronis», El Punt Avui, 13 de maig de 2013, pàgina 12
  4. «Doubt cast on research supporting austerity». BBC News, 19-04-2013 [Consulta: 19 abril 2013]. «The new research suggests that austerity measures may not have been necessary (en català: Recerques noves demostren que les mesures d'austeritat no haurien sigut necessàries»
  5. «How Thomas Herndon, a student, took on Harvard economists and won (en català: Com l'estudiant Thomas Herndon va atacar professors de Harvard i guanyar)». IBN Live, 18-04-2013 [Consulta: 18 abril 2013].
  6. Alexander, Ruth «Reinhart, Rogoff... and Herndon: The student who caught out the profs of austerity». BBC News, 19-04-2013 [Consulta: 19 abril 2013].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Ferry Batzoglou, «Verrechnet!», Die Zeit, 27 de juny de 2013, (n° 27), pàgines 17-19 (en català: Errors de càlcul!)
  8. Alexander, Ruth «Reinhart, Rogoff... and Herndon: The student who caught out the profs». BBC News Magazine, 19-04-2013 [Consulta: 25 juny 2013].
  9. 9,0 9,1 Xavier Domenech, «Austeritat sense coartada», Diari de Girona, 4 de maig de 2013
  10. «Reinhart, Rogoff Admit Excel Mistake, Rebut Other Critiques». Wall Street Journal, 17-04-2013 [Consulta: 25 juny 2013].
  11. Trotter, JK «UMass Student Exposes Serious Flaws in Harvard Economists' Influential Study». The Atlantic Wire [Consulta: 25 juny 2013].
  12. Konczal, Mike «Shocking Paper Claims That Microsoft Excel Coding Error Is Behind The Reinhart-Rogoff Study On Debt». Businessinsider, 16-04-2013 [Consulta: 2 juliol 2013].
  13. Parnass, Larry «UMass graduate student Thomas Herndon rocks economics world with class project on debt, growth». Gazettenet, 18-04-2013 [Consulta: 30 juny 2013].
  14. "Herndon just used part of his spring semester to shake the intellectual foundation of the global austerity movement." Roose, Kevin «Meet the 28-Year-Old Grad Student Who Just Shook the Global Austerity Movement». New York (magazine), 18-04-2013 [Consulta: 3 juliol 2013].
  15. Institut Roosevelt, citat per: N.N., «Un economista de 28 anys troba un error de càlcul en les teories que defensen les retallades», Ara, 19 d'abril de 2013
  16. Paul Krugman, «La depresión del Excel ¿Puede un error en una hoja de cálculo haber destruido casi por completo la economía de Occidente?», El País, 21 d'abril de 2013 (en català:«La depressió d'Excel. És possible que un error en una fulla de càlcul hagués completament destruït l'economia de l'Occident?»)
  17. «Un error de cálculo» (castellà), El País, 30 d'abril de 2013 (en català: Un error de càlcul)
  18. Juan José Laborda Martín, «Desmontando las mentiras de la austeridad» (castellà), 20 d'abril de 2013 (en català: «Quan desmuntem les mentides de l'austeritat»)
  19. Vicenç Navarro i López, «Más sobre el fraude en el pensamiento neoliberal» (castellà), Sistema (revista digital), 26 d'abril 2013 (en català: Més sobre el frau al pensament neoliberal)
  20. Toni Mollà, «El 'dream team' de les idees», El Periódico, 22 de maig de 2013

BibliografiaModifica